Resultats de la cerca
Es mostren 4 resultats
Joaquim Nadal i Farreras
Joaquim Nadal i Farreras
© Fototeca.cat
Historiografia
Política
Historiador i polític.
Es llicencià 1969 i es doctorà 1975 en història a la Universitat de Barcelona Ensenyà a la Universitat de Liverpool 1970-72, al Collegi Universitari de Girona on fou director en funcions, 1978-79 i a la Universitat Autònoma de Barcelona 1972, on el 1987 obtingué la càtedra d’història contemporània Des del 1992 és catedràtic d’història contemporània de la Universitat de Girona Collaborador de L’Avenç , ha publicat, entre altres obres La introducción del catastro en Gerona Contribución al estudio del régimen fiscal en Cataluña en tiempos de Felipe V 1971, La Revolución de 1868 en Gerona 1972,…
Madrid

Comunitat autònoma
Comunitat autònoma uniprovincial del centre de l’Estat espanyol; la capital és Madrid.
La geografia física Madrid s’estén des del Sistema Central, al N, fins a la vall del Tajo, al S El sector septentrional és format pel vessant meridional de la serra de Guadarrama i part de Somosierra i Gredos, constituït per materials paleozoics granit a Gredos, pissarres a Somosierra, gneis a Guadarrama afectats posteriorment per l’orogènia alpina El piemont és format per un espès mantell d’alluvions i material detrític procedent d’aquestes serralades Puente de Piedra o de la Mina, a Bustarviejo La part central i meridional del territori és constituïda per una planúria terciària…
el País Basc

Comunitat autònoma
Regió del País Basc que forma una comunitat autònoma de l’Estat espanyol, situada entre la mar Cantàbrica (N), França (NE), les comunitats autònomes de Navarra (E), La Rioja, i Castella i Lleó (S i SW) i Cantàbria (W); comprèn les regions o províncies de Biscaia, Guipúscoa i Àlaba, on hi ha l’enclavament del comtat de Treviño, dependent administrativament de Castella i Lleó; la capital és Vitòria.
La geografia Situat entre dos potents sistemes muntanyosos, els Pirineus a l’E i la serralada Cantàbrica a l’W, el relleu basc és constituït pel feix d’anticlinals i sinclinals arquejats que s’estenen del golf de Biscaia a l’Ebre Morfològicament, cal distingir-hi dues regions les Muntanyes Basques al N i la Plana de Vitòria al S Les Muntanyes Basques serres d’Ordunte, Orduña, Gorbea, Anboto, Elgea, Aizkorri, Aralar, d’altitud moderada 1300-1500 m, constitueixen un sistema orogràfic on dominen les calcàries i margues cretàcies, materials que enllacen amb els Prepirineus i amb el sector…
Aragó

Comunitat autònoma
Comunitat autònoma de l’Estat espanyol, situada a la zona mitjana de la vall de l’Ebre, entre els Pirineus i la Serralada Ibèrica; comprèn les províncies d’Osca, Saragossa i Terol; la capital és Saragossa.
La geografia física El relleu i la geologia Hom pot distingir-hi tres unitats fisiogràfiques els Pirineus, la Depressió Ibèrica i el Sistema Ibèric Els Pirineus aragonesos corresponen als Pirineus centrals llur característica és la importància del sector axial i, per tant, aquest és representat per una estreta franja de materials paleozoics de formes abruptes i roques metamòrfiques Aquí es troben les màximes altures el Balaitús o Pico del Moro 3151 m, Vinhamala 3303 m, mont Perdut 3355 m Una depressió longitudinal, en la qual es forma la cubeta de Jaca i continua per la canal de Berdún,…