Resultats de la cerca

D’origen menestral, adquirí una formació autodidacta, sobretot durant els anys d’exili Fundà Òmnium Cultural a Sabadell i promogué iniciatives culturals catalanes Especialitzat en biografies locals, publicà 100 sabadellencs en els nostres carrers 1984 i Sabadellencs morts en l’exili 1986 Escriví també un Diccionari biogràfic de sabadellencs i Dones sabadellenques dignes de recordar , ambdós en curs de publicació El 1986 li fou concedit el premi a la Tenacitat de les Agrupacions Professionals Narcís Giralt

Doctor en Història Contemporània, al principi de la dècada de 1990 inicià, amb l’historiador Carles Santacana, una línia de recerca sobre història social de l’esport a Catalunya, fins aleshores inèdita Ambdós publicaren obres de referència, com L’altra Olimpíada, Barcelona’36 1990, els dos volums de la Història Illustrada de l’Esport a Catalunya 1994, 1995 o L’esport és notícia Història de la premsa esportiva a Catalunya 1880-1975 1997 L’any 1998 començà la carrera acadèmica a la Universitat Ramon Llull, on impartí la matèria d’Història de l’esport i creà el Grup de Recerca i…

Estudià gramàtica i retòrica als escolapis de Moià Es graduà de doctor en ambdós drets a la Uiversitat de Cervera El 1759 ingressà al monestir premonstratenc de Bellpuig de les Avellanes i arribà a ésser-ne prior i abat Gran treballador, compilà els dotze volums de Sacra Cathaloniae antiquitatis monumenta , inèdits, gràcies als quals s’han salvat molts documents i notícies de gran interès Escriví en català un comentari a una inscripció romana de Bonrepòs, que fou traduït al castellà per Pedro Díaz de Valdés 1783 La seva única obra impresa és El antiguo obispado de Pallás en…

Fill gran d’Antonio Pellicer de Ossau y Pellicer Estudià gramàtica a Consuegra, humanitats a Salamanca i Madrid, filosofia a Alcalá, on es llicencià, i cànons i lleis a Salamanca, on es graduà en ambdós drets El 1629 fou nomenat cronista de Castella i el 1637 ho fou d’Aragó, encara que després fou anullat el nomenament Escriví una gran quantitat de texts de valor molt variable, dels quals cal destacar Idea del Principado de Cataluña 1642 i la falsificació anomenada Carta d’Alaó , escrita poc abans del 1649 i detectada definitivament el 1866 El 1642 rebé l’hàbit de cavaller de…

Vida i obra Estudià filosofia i dret a la Universitat Literària de Mallorca 1816-18, i posteriorment ingressà al noviciat dels caputxins a Palma Allí entrà en contacte amb erudits com Juan Cean, Mariano Ferrer, Miguel Juan de Padrinas, el Pare Colom, Josep Barberí, Vidal, Guasp, Sebastià Serra, Antoni Esteva i Joan Lluís Mestre, i fou condeixeble de Lluís de Vilafranca Josep Mestre i Oliver, conegut erudit i historiador caputxí Aquells anys s’interessà per la història local i la història de Mallorca el 1820, mentre segurament encara residia al convent dels caputxins, publicà Memorias para…

Fill d’una de les famílies més illustres d’Atenes, ocupà càrrecs militars i el 424 aC, durant la guerra del Peloponès, fou encarregat d’una missió, que fracassà, per la qual cosa fou condemnat a mort, però se salvà exiliant-se a les seves possessions de Tràcia Allí devia escriure la seva Història de la guerra del Peloponès , que deixà inacabada Home culte, deixeble de sofistes i filòsofs, es decantà vers la història, a la qual, en contraposició al seu antecessor Heròdot, donà una clara dimensió política Fent ús del dialecte àtic en contraposició al jònic, emprat per Heròdot, mostra en la seva…

Vida i obra Es llicencià en dret a Barcelona 1882, on exercí d’advocat i més tard de notari S’interessà per l’arqueologia i per la pintura catalana quatrecentista en fou un colleccionista important La seva obra, que abraça treballs de música, literatura, folklore i d’arqueologia local, fou l’origen d’una historiografia local terrassenca amb esperit d’investigació rigorós i científic Aprofundí, a partir d’uns paràmetres més moderns, en els temes tractats pel seu predecessor com a historiador local, Josep Ventalló i Vintró Ambdós autors són considerats el fonament d’una…

Vida i obra Tercera generació familiar amb vocació jurídica —net d’advocat i fill de procurador dels tribunals—, inicià els estudis universitaris a la Universitat de Barcelona el 1925 a les facultats de Filosofia i Lletres, on conegué Antonio de la Torre, i de Dret 1926-31, on tingué de professor Galo Sánchez Tingué també una notòria actuació política Els anys trenta fou president d’Acció Catòlica i de la Lliga Regionalista a Arenys de Mar Després de les eleccions municipals del 1934 fou regidor de Cultura i Assistència Social, i alcalde segon d’Arenys, des d’on aquell mateix any impulsà la…

Fill d’una família de la burgesia benestant alacantina, estudià el batxillerat al collegi de Sant Josep de la mateixa localitat, i el 1881 es traslladà a València, on cursà la carrera de dret 1886, entrà en contacte amb les idees krausistes i obtingué una sòlida formació Anà a Madrid, on es doctorà 1887 allà, la seva integració a la Institución Libre de Enseñanza, juntament amb el mestratge que exerciren sobre ell Gumersindo de Azcárate, Francisco Giner de los Ríos i Manuel Bartolomé Cossío, marcaren la seva trajectòria intellectual i vital Posteriorment, encara a Madrid, exercí d’advocat,…