Resultats de la cerca

Participà en l’expedició de Menorca 1801, la guerra de Portugal 1807 i la guerra del Francès Establí la primera línia regular de diligències 1817, de Barcelona a Madrid Fou membre de l’Acadèmia de Bones Lletres 1816 Publicà Plan de un Estado Mayor general 1809, Historia de las operaciones del ejército de Cataluña en la Guerra de la usurpación, o sea de la Independencia 1815, Mapa itinerario de los reinos de España y Portugal 1829, Memoria sobre la navegación del río Tajo 1829 i Guía general de correos, postas y caminos del reino 1830 Era germà de Josep Marià de Cabanes

Centrà la seva atenció essencialment en Itàlia, i dedicà els millors estudis a l’art d’aquest país Der Cicerone, eine Einleitung zum Genuss der Kunstwerke Italiens ‘El cicerone, una introducció per a la fruïció de les obres d’art a Itàlia’, 1855, la seva obra més cèlebre, Die Kultur der Renaissance in Italien ‘La cultura del Renaixement a Itàlia’, 1860 i Geschichte der Renaissance ‘Història del Renaixement’, 1867 Els darrers anys efectuà estudis sobre diversos punts històrics Erinnerungen aus Rubens ‘Records de Rubens’, 1898, Griechische Kulturgeschichte ‘Historia de la civilització grega’,…

Estudià al seminari de Vic, i ja sacerdot féu filosofia i lletres a la Universitat de Barcelona 1919-21 L’historiador Heinrich Finke el recomanà per secretari de Paul Kehr, el qual ajudà en la recopilació dels Papsturkunden Spaniens 1924-27 El 1930 fou nomenat arxiver de la secció històrica de la Congregació de Ritus 1930 i fixà la residència a Roma Adquirí els títols eclesiàstics de prelat domèstic 1941, protonotari apostòlic 1961, canonge d’Astorga 1930 i canonge de Vic 1961 És autor de moltes obres i treballs en la congregació de ritus i de tema català, dels quals cal destacar l’edició del…

Inicià la carrera militar com a guardamarina el 1820 i publicà Derrotero general del Mediterráneo 1860 i Derrotero de la costa septentrional de España 1860-61 Retirat a Maó 1872, es dedicà a l’estudi de la història de Menorca i publicà Fragmentos de la Historia de Menorca 1882 i Historia de la Isla de Menorca Fou fundador i collaborador de la Revista de Menorca

Medievalista, obtingué la càtedra d’història medieval a les universitats de Granada 1966 i de Barcelona 1969 S'especialitzà en la història monàstica catalana i de l’Andalusia oriental Són importants les seves hipòtesis sobre l’origen del feudalisme a Catalunya, sobre fonts d’estadística demogràfica medieval, producció llanera i ramadera, etc Cultivà també l’arqueologia medieval Publicà nombroses obres, entre altres L’arqueologia medieval a Catalunya 1989, Ferran Soldevila 1894-1971, Historiador de Catalunya 1994, i Historia de las religiones 2000, amb Carles Cid Coordinà el volum VII de la…

Religiós agustí, a la mort 1773 d' Enrique Flórez supervisà la publicació dels seus manuscrits corresponents als volums XXVIII i XXIX de l' España Sagrada 1774-75 i escriví els volums del XXX al XLII 1775-1801, entre altres obres sobre Castella

Fill de Martí de Riquer i Morera , es llicencià a la Universitat de Barcelona el 1968, i del 1969 a 2015 fou professor a la Universitat Autònoma de Barcelona, on el 1988 guanyà la càtedra d’història contemporània Durant el darrer franquisme i la transició estigué vinculat al Partit Socialista Unificat de Catalunya , i el 1975 fou un dels signants del Manifest de Bellaterra, primer document públic des de la fi de la Guerra Civil en reivindicar una universitat autònoma, democràtica i socialment responsable Especialista en catalanisme i en la Restauració, ha publicat entre d’altres la seva tesi…

Estudià enginyeria industrial a l’Escola d’Enginyers Industrials de Barcelona, on es doctorà el 1962 i on impartí, en 1965-80, l’assignatura de termodinàmica teòrica i aplicada Posteriorment, estudià història a la Universitat de Barcelona Es llicencià el 1981, any en què es convertí en professor ajudant del Departament d’Història Contemporània UB i, des del 1986, fou professor titular Fou membre de l’Institut de Tecnoètica de Barcelona, institució que analitza les implicacions ètiques dels avenços tecnocientífics moderns de la Societat Catalana d’Estudis Històrics, de la qual fou president de…

Catedràtic d’història de la medicina de la Universitat de Valladolid 1973, és un dels motors més actius de la historiografia mèdica estatal És autor d’un gran nombre de treballs, entre els quals Idealisme i positivisme en la medicina catalana 1973, La introducción en España del método antiséptico de Lister 1973, Planos de hospitales españoles del siglo XVIII 1975, Carlos III y los chuetas mallorquines 1975, Cirugía española ilustrada y su comunicación con Europa 1976, Las polémicas lulistas y el Consejo de Castilla 1977, José Masdevall y la medicina española ilustrada 1980 i Medicina y…

Estudià teologia, filosofia i història i fou professor a Munic i director del Museu Nacional de Baviera Els seus coneixements de la història i les tradicions populars es reflecteixen en Kulturgeschichtliche Novellen ‘Contes historicoculturals’, 1856 La seva millor obra és la Naturgeschichte des deutschen Volkes ‘Història natural del poble alemany’, 1851, que marcà l’inici de l’etnografia moderna