Resultats de la cerca

Escriví, a més de poemes, Chroniques 1371-1400, obra a la qual consagrà la seva vida i que explica les guerres europees i el seu pas d’anglòfil a francòfil Exposades a la manera de faules, malgrat llur partidisme i algunes inexactituds, reflecteixen amb agilitat l’esperit de l’època d’aquest curiós capellà-burgès-cortesà

Estudià filosofia i lletres a Montpeller i a Tolosa de Llenguadoc Fou un dels fundadors de la revista Ruscino de Perpinyà Autor, entre altres obres, de La voie romaine du Roussillon 1890, Le passage de Perthus 1908, Les trophées de Pompejus 1909 i Le dernier roi de Majorque 1909

Monjo de Montserrat des del 1925 i prevere el 1932 Estudià teologia a Alemanya i professà litúrgia a Vitòria Prefecte de cerimònies i sagristà major de Montserrat, organitzà les festes de l’entronització de la imatge de la Mare de Déu 1947 Consultor de l’episcopat espanyol durant el concili II del Vaticà, el Consilium de Litúrgia i de la Congregació del Culte Diví Fou superior de la fundació benedictina annexa a l’Institut Ecumènic d’Estudis Teològics, a Jerusalem 1971-83, i soci fundador de la Societat Catalana d’Estudis Litúrgics Publicà, entre d’altres treballs, nombrosos llibres i…

Fou soci de la Societat Econòmica d’Amics del País de València, on llegí nombroses comunicacions Publicà, entre altres, les obres Noticia de los sumos pontífices, cardenales, patriarcas, arzobispos y obispos naturales de la ciudad y reino de Valencia 1790, El carácter del genio valenciano 1798, Noticia de la actual población del reino de Valencia 1804 i dues rèpliques a les obres d’AJosep Cabanilles sobre l’agricultura del País Valencià

Fou catedràtic de dret i rector de la Universitat de Perpinyà 1759 Publicà Observations historiques et critiques sur le droit public de Catalogne et de Roussillon 1770 i Mémoire pour l’ordre des avocats de Perpignan 1777, i deixà inèdites Histoire du Roussillon i Franc-alleu de Roussillon et de Catalogne Fou membre de l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona

Fou beneficiat de Sant Jaume de Perpinyà 1785 i vicari de la catedral de Sant Joan Publicà una Notice ecclésiastique sur le Roussillon, suivie du catalogue des évêques d’Elne

Fill d’un llibreter, cursà estudis de filologia, literatura i història catalanes als Estudis Universitaris Catalans 1951-54, impartits per Ferran Soldevila i Jordi Rubió i Balaguer Llicenciat en lletres 1956 i doctor en història 1970 per la Universitat de Barcelona, fou lector a Liverpool 1956-57 i posteriorment ajudant de Jaume Vicens i Vives  i Jordi Nadal a la Facultat de Ciències Econòmiques de Barcelona 1957-66 Apartat el 1966 de l’ensenyament per les autoritats franquistes, hi retornà l’any 1968 com a agregat interí a la Universitat Autònoma de Barcelona fins el 1974, que fou catedràtic…

Vida i obra D’una família d’acusades inclinacions culturals, era germà dels escriptors Manuel  i Josep Maria Folch i Torres , dels quals illustrà diversos llibres Es formà a Llotja 1905-10 i als Estudis Universitaris Catalans, a Barcelona, on fou deixeble de Josep Puig i Cadafalch Assistí també a un taller de forja El 1907 s’incorporà a La Veu de Catalunya  a requeriment de Raimon Casellas, i el succeí en la direcció de la pàgina artística del diari 1910-20, des d’on, sota el pseudònim  Flama , divulgà aspectes de l’art català i defensà en certa manera l’estètica del Noucentisme , el programa…

Religiós agustí, publicà obres de teologia escolàstica En el camp de la història produí Clave historial 1743, compendi d’història universal La seva obra més ambiciosa és España sagrada , exposició de la història eclesiàstica peninsular a través de l’estudi de les diòcesis En vida seva en foren publicats vint-i-set volums des del 1747, i en deixà dos més de redactats continuaren l’obra Risco del volum 30 al 42, Merino, La Canal i altres del 43 al 54 i Àngel C Vega el 55 i el 56 Un viatge per Catalunya, València i Aragó donà lloc als volums sobre Tarragona 24 i 25 i Vic 28, amb materials del…

Fou bisbe electe de Noyon Escriví la història dels bisbes de Reims, però són més importants els Annales del 919 al 966, continuats fins al 978, que narren la història dels darrers sobirans carolingis En els seus poemes Els triomfs de Crist i Els pontífexs romans imità Prudenci