Resultats de la cerca

Membre de l’Acadèmia de Bones Lletres 1919, de la qual fou secretari 1922-24, i dirigent de la Unió Catalanista Entre les seves publicacions cal destacar Mullerament de l’infant Pere de Catalunya amb madona Constança de Sicília 1909, L’extinció del casal de Barcelona 1910, En Jaume d’Aragó, darrer comte d’Urgell, i el conclau de Casp 1913, Epistolari del rei Martí, Martí rei de Sicília i primogènit d’Aragó 1919, Retorn de l’illa de Sicília a la corona d’Aragó 1920 i els itineraris de l’infant Pere, futur Cerimoniós, els de Joan I i el de Martí l’Humà

El seu natural observador i les seves afeccions de colleccionista el feren viatjar per Itàlia i per Europa, on es relacionà amb els personatges més importants El papa Climent VII el nomenà bisbe 1528 Inicià, a Como, la construcció del museu i rebé nombroses i riques aportacions Escriví Historiarum sui temporis libri ‘Històries del seu temps’, 1550-52, uns Commentari delle cose dei Turchi 1531 i De romanis piscibus libellus ‘Opuscle sobre els peixos romans’, 1524

Es llicencià a Saragossa el 1890 i es doctorà a Madrid el 1891 Ingressà al cos d’arxivers el 1893 i fou destinat a l’Arxiu de la Corona d’Aragó, on actuà fins el 1905 Després fou catedràtic d’història antiga i medieval d’Espanya a Sevilla i a Saragossa La seva tesi doctoral, El poder judicial en la Corona de Aragón , fou publicada el 1901 una altra de les seves obres importants és La Corona de Aragón y Granada 1909 Ingressà a l’Acadèmia de Bones Lletres el 1899 Publicà diversos estudis, especialment sobre les relacions entre la corona catalanoaragonesa i els estats musulmans, i el manual La…

Doctor en ciències exactes per la Universitat de Madrid i llicenciat en història per la de València, fou professor de la facultat de ciències i de l’Escola d’Arts i Oficis de València Fundà i dirigí les revistes “Esto Vir” i “Cultura Valenciana” 1926-31, dedicada sobretot a estudis relacionats amb l’art i les lletres autòctones, de caràcter bilingüe, però que anà abandonant a poc a poc la utilització del català en les seves planes El 1932 fou secretari i després president de Lo Rat Penat Fou delegat del Patrimoni Artístic Nacional a València, Castelló i Alacant, i vicepresident de l’Acadèmia…

Estudià a Oxford, on es féu catòlic, i més tard a Lausana 1753-58 es reconvertí al protestantisme A Suïssa entrà en contacte amb els enciclopedistes francesos Escriví l' Essai sur l’étude de la littérature 1761, però la seva obra més important fou The History of the Decline and Fall of the Roman Empire 1776-88, en sis volums Sostenia la teoria del progrés constant de la humanitat, però admetia retrocessos transitoris Criticà el cristianisme i les guerres santes, per la qual cosa fou combatut per l’Església, i la seva actitud política conservadora el menà a elogiar l’autoritarisme imperial,…

Formà part d’Acció Cultural Valenciana i collaborà a Acció , Mirador , El Marí , etc Doctorat el 1940, fou catedràtic d’institut i ha publicat, ultra diversos llibres de text, Estancia en Valencia del rey don José I 1929, Repertori dels gravats de PP Moles 1931, El valencià Jaume Rasquín, governador del Plata al segle XVI 1930, San Vicente Ferrer, apóstol de la paz 1944, València i el mariscal Suchet 1953, València contra Napoleó 1967 i La junta superior gubernativa del Reino de Valencia en 1823 Fou membre del Centre de Cultura Valenciana 1932

Professor a Uppsala, ostentà alts càrrecs polítics Obres seves són Svenska folkets historia ‘Història del poble suec’, 1832-36 i els poemes Vikingen ‘Els vikings’ i Odalbonden ‘El camperol d’Odal’

Es llicencià en dret a Barcelona 1853 D’idees carlines, en la seva Historia general de España y de sus Indias 1864 atacà els liberals El 1868 fou premiat als jocs florals el seu estudi Lo siti de Girona en l’any 1809 1868 Publicà també Los dioses de Grecia y Roma 1880-81 i un gran nombre de traduccions al castellà Era membre de l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona

Estudià dret a Perpinyà i ingressà a l’escola d’artilleria de Metz En produir-se la Revolució Francesa emigrà, i lluità a favor dels reialistes Restaurats els Borbó, ocupà càrrecs polítics contribuí a la creació d’un Museu de Perpinyà Escriví una Histoire du Roussillon 1857

El 1854 fou ordenat de sacerdot Fou rector de Sant Joan, a Gràcia 1868-83, i de Santa Anna, de Barcelona, on féu fer importants reformes Collaborà en diverses publicacions religioses, des d’on atacà l’integrisme Publicà una Historia de la Revolución de Septiembre 1875, una Historia de las persecuciones sufridas por la Iglesia 1876 i obres religioses en castellà El 1896 estrenà el drama El llenyataire Era soci numerari de la Societat Econòmica d’Amics del País, de Barcelona