Resultats de la cerca

Estudià el felibritge, en el qual prengué part, i la relació d’aquest amb els Països Catalans Publicà Les précurseurs des félibres 1888, La naixença del rei en Jaume Premièr 1888 i Le félibrige à Majorque 1890

Catedràtic d’ensenyament mitjà a diversos instituts d’Andalusia i Madrid des del 1940, s’especialitzà en temes d’història social de l’edat moderna Entre els seus treballs cal esmentar La sociedad española en el siglo XVIII 1956, Política y hacienda de Felipe IV 1960, els dos volums de La sociedad española en el siglo XVII 1964-70, Crisis y decadencia en la España de los Austrias 1969, Los judeoconversos en España y América 1971, Hechos y figuras del siglo XVIII español 1973, Sociedad y estado en el siglo XVIII español 1976 i, en collaboració, Historia de los moriscos 1978 A més, redactà el…

Es doctorà en història a Madrid 1915 Dirigí la biblioteca de la Universitat d’Oviedo, la Biblioteca Nacional de Madrid 1917, la del palau reial de Madrid 1931 i la provincial de Tarragona 1942-63 La seva obra és fonamental per a l’estudi de la miniatura medieval a la península Ibèrica Catálogo de la exposición de códices miniados españoles 1929, Catálogo de los manuscritos catalanes de la Biblioteca Nacional 1931, La miniatura española 1930, Manuscritos con pinturas 1933, El escritorio y la primitiva biblioteca de Santes Creus 1952, La biblioteca del virrey don Pedro Antonio de Aragón 1948 i…

Estudià a Barcelona i a l’escola d’arquitectura de Madrid, on es titulà el 1873 El 1875 fou nomenat catedràtic de composició i de projectes de l’escola d’arquitectura de Barcelona, de la qual fou director des del 1901 i en la qual exercí una fecunda tasca docent Professionalment, l’Exposició Universal de Barcelona de 1888 li donà ocasió de construir les primeres obres que el feren popular l’Hotel Internacional enllestit en 8 setmanes i el restaurant del parc de la Ciutadella que fou designat amb el nom popular del Castell dels Tres Dragons , neogoticitzant, fet amb maó vist i tirants de ferro…

A través de la revista Eos defensà la participació dels catòlics en la política Reticent davant el centralisme romà, manifestat arran de la definició del dogma de la Immaculada i de la publicació del Syllabus , s’oposà a la infallibilitat pontifícia, per la qual cosa fou excomunicat 1871 President de la Bayerische Akademie der Wissenschaften 1873, fou en diverses ocasions diputat al parlament de Frankfurt Són obres seves Die Reformation ‘La Reforma’, 1846-48, Der Papst und das Konzil ‘El Papa i el Concili’, 1870 i Römische Briefe vom Konzil ‘Cartes romanes del Concili’, 1870

Obres seves són Ichthys Das Fischsymbol in frühchristlicher Zeit ‘El peix com a símbol en el cristianisme primitiu’, 5 volums, 1910-43, Sol Salutis Gebet und Gesang im christlichen Altertum ‘Pregària i cant a l’antiguitat cristiana’, 1920 i Antike und Christentum ‘Antiguitat i cristianisme’, 5 volums, 1929-50 El 1955 fou creat a Bonn el Franz Joseph Dölger-Institut per a l’estudi de l’antiguitat cristiana, el qual publica, des del 1958, el Jahrbuch für Antike und Christentum i, des del 1950, l’enciclopèdia Reallexikon für Antike und Christentum

Especialista en història bizantina, dirigí el Byzantinisches Institut de la Universitat de Munic 1931-59 i presidí l’Associació Internacional d’Estudis Bizantins Cal esmentar la seva Einführung in die byzantinische Diplomatik ‘Introducció a la diplomàtica bizantina’, 1968

Escriví una Història primitiva de Roma des dels orígens fins al 264 aC, complement de l’obra de Polibi Entre les seves obres, escrites en un estil retoricodramàtic i en llengua classicoàtica, cal destacar Carta a Ammeu, Els oradors antics, La imitació, L’estil de Demòstenes, La collocació de les paraules i Dinarc

Anà a Egipte vers el 59 aC És autor d’una Biblioteca històrica , en 40 volums, conservada incompleta, la qual, tot i ésser molt desigual, conté dades d’interès relatives a l’Egipte dels segles V i IV aC

Fou procònsol de l’Àfrica i governador de Dalmàcia i Panònia És autor d’una Història romana , en vuitanta llibres hom en conserva vint-i-cinc, que abracen el període 69 aC-47dC i el 216-219