Resultats de la cerca

Vida El 1722 ingressà en l’orde franciscà i, després de dur a terme estudis de cant, violí, clavicèmbal i composició, el 1725 fou nomenat mestre de capella de l’església de Sant Francesc, a Bolonya, on fou ordenat capellà quatre anys més tard El 1753 assistí, a Roma, a l’èxit obtingut per la seva música, arran del qual li oferiren el càrrec de mestre de capella de Sant Pere, que rebutjà Fou el teòric musical més notable de l’Europa de la segona meitat del segle XVIII, encara que això limità la seva importància com a músic i documentalista tenia una biblioteca amb més de 17000…

Germà de Baltasar Jesuïta, a Catalunya, des del 1759 Exiliat a Itàlia el 1767, estudià dret a Bolonya 1755-59, on contribuí a la fundació de les Memorie enciclopediche Com a escriptor començà publicant obres literàries, de les quals es destaca la traducció italiana de poetes castellans cinccentistes Roma, 1786 La seva obra cabdal, però, és la Historia crítica de España y de la cultura española, en 20 volums Madrid, 1783-1805, escrita a Bolonya i a Roma només aconseguí de publicar en italià els dos primers volums Foligno, 1781 Florència, 1787, i en deixà quatre d’…

Estudià a Bolonya i es doctorà en dret civil i canònic a Pisa 1567, on fou ordenat prevere Fou arxipreste de la catedral de Torres, i el 1590 fou nomenat bisbe de Bossa Celebrà un sínode les actes del qual foren publicades Escriví un memorial i un tractat a favor de la primacia del bisbe de Sàsser enfront del de Càller Publicà el primer llibre de De rebus sardois Càller, 1580, però morí i deixà manuscrita la major part de la seva obra, publicada el 1835 De chorographia Sardiniae libri duo i De rebus sardois libri quator Seguidor, en part, de l’obra de Segimon Arquer, és…

Professor a la Universitat de Bolonya Molt lligat a la revista Annales i a la difusió de la història de les mentalitats a través, sobretot, de l’anàlisi de l’art i de la cultura escrita Destaquen entre les seves publicacions I benandanti Stregoneri e culti agrari tra Cinquecento e Seicento 1966, Il Nicodemismo Simulazione e dissimulazione religiosa nell’Europa del’500 1970, Giochi di pazienza Un seminario sul ‘Beneficio di Cristo' 1975, amb AProsperi, Il formagio e i vermi 1976, Indagini su Piero Il Battesimo, il Ciclo di Arezzo, la Flagellazione di Urbino 1981, Storia notturna…

Professor d’història contemporània de la Universitat de Bolonya Visiting Professor en diverses universitats dels Països Catalans —Universitat de València i UAB—, fou un dels fundadors de la revista Spagna Contemporanea Ha centrat les seves recerques en el moviment obrer a l’Emília Romanya i l’estudi de les actituds collectives respecte al feixisme Ha collaborat en revistes especialitzades — Studi Storici , Rivista di Storia contemporanea — i obres collectives — Enciclopedia dell’antifascismo e della Resistenza i Dizionario biografico del movimento operaio — Entre els seus…

Especialista en història medieval Estudià a la Universitat de Barcelona i es doctorà al Real Colegio de España de Bolonya el 1969 Fou catedràtic de la Universitat de Barcelona 1983-2014, emèrit des del 2014 Les seves línies de recerca fonamental se centraren al voltant dels estrats més humils de l’edat mitjana i entorn del món universitari medieval de la corona d’Aragó Des del 1992 fou membre corresponent de la Real Academia de la Historia, i des del 1998, membre corresponent per Espanya a l’Academia Nacional de la Historia de la República Argentina Entre les seves obres cal…

Es llicencià en història a Barcelona 1919, amplià estudis a París, Oxford, Munic i Berlín i es doctorà a Bolonya 1923 Fou catedràtic d’història de la Universitat Autònoma de Barcelona, de la qual fou secretari 1933-39 El 1942 fou nomenat catedràtic d’història universal a la Universitat de Barcelona Deixeble de Pere Bosch i Gimpera, publicà La cultura del vaso campaniforme 1928, Cronología del vaso campaniforme en la Península Ibérica 1943 i La Costa Brava en la antigüedad 1939, resultat de les excavacions a Tossa i a Empúries Fundà i dirigí el Museu de Tossa 1935, i fou…

Trajectòria acadèmica Graduat a la Universitat de Budapest 1959, en 1960-65 fou assistent de l’Institut d’història antiga d’aquesta universitat El 1965 emigrà a l’aleshores Alemanya occidental, i l’any següent obtingué l’autorització per a exercir docència a la Universitat de Bonn, on impartí classes del 1968 al 1970 Posteriorment, fou professor d’Història antiga a les universitats de Bochum 1970-75 i Heidelberg des del 1975 fins a la jubilació 2002, i posteriorment com a professor emèrit Àmbit i temàtica d’estudi Les seves recerques se centraren en la història de la Roma antiga, i com a…

La historiografia dels Països Catalans Els precedents de la historiografia catalana Precedents de la historiografia catalana poden ésser considerats diversos texts, en bona part de caràcter religiós, vinculats generalment a seus episcopals i altres centres eclesiàstics les Actes del martiri de Fructuós, Auguri i Eulogi a Tarragona el 258, passions dels màrtirs catalans segles IV-VIII, himnes, texts epigràfics, algunes cròniques visigòtiques, epitafis i elogis als comtes, la Crònica dels reis de França 939, del bisbe…