Resultats de la cerca

A Girona fou un dels fundadors de l’Asociación Literaria 1872 Fou també un dels fundadors del Memorial Numismático español Traslladat a Madrid, collaborà molt estretament amb Víctor Balaguer, tant en el treball polític com en l’històric Membre de l’Academia de la Historia 1886 S'especialitzà en l’estudi històric de la guerra dels Segadors, a la qual dedicà Gerona en la revolución de 1640 1880, 1881, Melo y la revolución de Cataluña en 1640 1886 discurs d’ingrés a l’Academia i l’edició de la Crònica de Miquel Parets 1888-93 Publicà també treballs de numismàtica gironina i un nomenclàtor de la…

Professor de literatura angloamericana a la Universitat de Roma Dirigeix la revista I giorni cantati Els seus treballs se centren preferentment en la cultura popular i es basen en les línies d’investigació de la història de les mentalitats i de l’antropologia cultural —amb punts de contacte amb els treballs que en altres camps han realitzat C Ginzburg i E P Thompson— Entre les seves obres destaquen Conrad l’imperialismo imperfetto 1973, amb R Oliva, La canzone popolare in America 1977, Canzoni 1977, Bianchi e neri nella letteratura americana 1977 i Il re nascosto Saggio su…

El 1910 s’uní a Madero i participà activament en la revolució mexicana Fou rector de la Universidad Nacional i ministre d’instrucció pública, des d’on portà a terme una labor notable en pro de la cultura De la seva nombrosa obra, que comprèn, entre altres camps, filosofia, sociologia, història i pedagogia, cal destacar La raza cósmica 1925, exaltació de la raça americana, Indología 1926, en la mateixa línia, Hernán Cortés 1941, Ulises criollo 1936, llibre de memòries, i algunes obres pròpiament literàries, com el drama Prometeo vencedor 1920 i Sonata mágica 1933, recull de relats

Fill de Francesc Hernández i Sanz Cursà estudis a la Universitat de Barcelona Llicenciat en filosofia i lletres Madrid, 1921 i en dret Barcelona, 1946, fou catedràtic de llengua i literatura a l’institut de Maó Fou un dels fundadors, a Menorca, de Nostra Parla , juntament amb el seu pare, Joan Mir i Mir, Marçal Pascuchi, Ferran Soldevila i altres collaboradors És autor de Menorca prehistórica 1924 Collaborador de la Revista de Catalunya 1930-31, la seva biografia del doctor Mateu Orfila li valgué el premi Orfila, convocat per única vegada per l’Institut d’Estudis Catalans, el 1953 Publicà…

Fill de jornalers, emigrà a Barcelona l’any 1929 A setze anys s’afilià a la CNT i les Joventuts Llibertàries Amb l’entrada de les tropes franquistes a Catalunya, es refugià a Tolosa de Llenguadoc, havent passat pels camps de concentració El 1942 retornà a territori espanyol i s’enrolà a l’oposició antifranquista, motiu pel qual fou detingut i empresonat fins el 1953 novament en territori francès, fins que retornà el 1977 a Barcelona Fou biògraf de Buenaventura Durruti i autor d’estudis sobre la història del moviment anarquista com Durruti el proletariado en armas 1972, Crónica de…

Les seves obres reflecteixen la seva ideologia filocomunista dins el marc d’uns fets inspirats generalment en experiències seves les viscudes a la Xina, a La tentation de l’Occident 1926, Les conquérants 1928 i La condition humaine 1933, premi Goncourt, que tracta dels problemes de la consciència moderna sobre la vida i la mort, en els camps polític i moral les viscudes a la Guerra Civil Espanyola de 1936-39, en la qual participà, amb els republicans, a L’espoir 1937 en féu un film Sierra de Teruel i les viscudes dins la resistència francesa, durant la Segona Guerra Mundial, a…

Professor a la Universitat de Barcelona, s’inicià en la recerca històrica amb l’estudi dels moviments populars durant la revolució liberal, l’anàlisi de l’estat liberal a Catalunya i la subordinació de l’autoritat civil a la militar, per a anar evolucionant cap a l’estudi de l’època franquista Ha publicat nombrosos articles en revistes especialitzades com “Recerques” i “L’Avenç”, i ha estat comissari de les exposicions “Catalunya sota el franquisme” Universitat de Barcelona, 1985, “1939 Barcelona, any zero” Museu d’Història de la Ciutat, 1999, “Les presons de Franco” Museu d’Història de…

Tingué la doble nacionalitat des del seu naixement Format al Winchester College, posteriorment estudià a la Universitat de Grenoble i viatjà a Bulgària De retorn a Anglaterra, cursà estudis de política, economia i filosofia a Oxford, on també s’afilià al Partit Comunista 1937, que abandonà dos anys després Durant la Segona Guerra Mundial fou agent dels serveis d’intelligència britànics a Bulgària, on romangué després del conflicte com a agregat de premsa de l’ambaixada a Sofia Inicià la seva producció literària en el camp de la poesia Influït per WH Auden i Robert Graves, el seu primer recull…

Trajectòria acadèmica Començà a estudiar a la Universitat de Granada Resideix des del 1968 a Barcelona, i des del 1969 és professor a la Universitat Autònoma de Barcelona , on l’any 1973 obtingué el doctorat Professor adjunt 1979, des de l’any 1986 és director de l’Institut d’Estudis Medievals d’aquesta universitat i editor de la seva revista, Medievalia , i des del 1994, catedràtic d’Història Medieval d’Europa Ha estat també director del Departament d’Història de les Societats Precapitalistes i Antropologia Social Fou professor visitant de les universitats de Gènova i Poitiers i…

Fill de Santiago Sobrequés i Vidal , es llicencià 1965 i doctorà 1970 en història a la Universitat de Barcelona, on fou professor d’història medieval des del 1966 Més tard passà a la Universitat Autònoma de Barcelona, on és catedràtic d’història de Catalunya Des del 1969 ha estat conservador de l’ Institut Municipal d’Història de Barcelona , i director 1981-84 i després coordinador del pla de museus de l’Ajuntament de Barcelona 1984-87 Ha estat membre de la junta directiva del Futbol Club Barcelona 1993-2000, dins la qual ha estat vicepresident i president de la Comissió de Cultura i Museu…