Resultats de la cerca
Es mostren 7 resultats
Karl Bücher
Economia
Historiografia
Economista i historiador, membre destacat de la jove escola històrica alemanya.
Estudià l’evolució de la població de Frankfurt als ss XIV i XV i altres temes d’història medieval Seguint Johann Karl Rodbertus, féu una interpretació de l’esclavitud, i configurà tres fases de la història econòmica, segons les quals, en el període de l' oîkos , el bescanvi no fa cap paper significatiu a l’economia de les ciutats medievals hi ha un cert bescanvi de productes finals, però hom no treballa per a aquest bescanvi el tret característic de l’economia moderna és que l’intercanvi passa a primer pla i fins i tot els productes semielaborats s’orienten cap al mercat Els…
Karl Gottfried Lamprecht
Historiografia
Historiador alemany.
Contribuí molt polèmicament a la teoria de la història de la civilització de l’escola alemanya, plantejant la importància dels grups econòmics i dels moviments de masses en la història social, i defensant una visió de síntesi filosòfica i psicològica per a cada període històric Escriví Deutsches Wirtschaften im Mittelalter ‘L’economia alemanya durant l’edat mitjana’, 1886 i la seva obra cabdal Deutsche Geschichte ‘Història alemanya’, 1891-1901 en dotze volums
Christian Lous Lange
Historiografia
Política
Historiador i pacifista noruec.
Estudià a la Universitat d’Oslo i fou professor d’història de l’Institut Nobel noruec 1890-1909, a més de dirigir-ne la institució entre el 1901 i el 1909 Fou el delegat de Noruega a la Conferència Internacional per la Pau celebrada a la Haia 1907 i el representant noruec a la Societat de Nacions El 1921 li fou concedit el premi Nobel de la pau per la seva intensa tasca a favor del desarmament internacional, premi que compartí amb Karl H Branting
Edward Hallet Carr
Historiografia
Historiador i diplomàtic anglès.
Participà en el congrés de la pau de Versalles, i fou assessor de la Societat de Nacions Es dedicà després 1936 a l’ensenyament universitari i del 1941 al 1946 fou subdirector del “Times” De les seves obres cal destacar Karl Marx 1934, Michael Bakunin 1937, What is History 1961 i sobretot la monumental A History of Soviet Russia , en diversos volums, publicats a partir de 1950 i agrupats en títols diferents The Bolshevic Revolution 1917-23 1950-53, The Interregnum 1923-24 1954, Socialism in One Country, 1924-26 1958-64, Foundations of a Planned Economy, 1926-29 1969-78, The…
Charles Tilly
Historiografia
Sociologia
Historiador i sociòleg nord-americà.
Graduat el 1950 a la Universitat de Harvard, on es doctorà el 1958, amplià estudis a les universitats d’Angers i a Oxford Combaté en la guerra de Corea i posteriorment exercí la docència, entre d’altres, a les universitats de Delaware, Harvard, Toronto, Michigan i Columbia En la seva vasta producció més de cinquanta volums i 600 articles tracta d’una àmplia varietat de temes, entre els quals el paper central de la guerra en el sorgiment dels estats nació amb una especial atenció a la França revolucionària, la gènesi dels conflictes, el valor de les comparacions en sociologia i història, l’…
Manuel de Montoliu i de Togores
Historiografia
Literatura
Crític i historiador de la literatura.
Fill segon de Plàcid de Montoliu i de Sarriera i germà de Cebrià de Montoliu , d’ascendència tarragonina, estudià el batxillerat als jesuïtes de Manresa i es doctorà en filosofia i lletres a Madrid el 1903, després de cursar la carrera a Barcelona El 1908, juntament amb Antoni Griera i Pere Barnils, obtingué una borsa de la diputació provincial de Barcelona per anar a estudiar filologia romànica a Halle Alemanya, amb els professors Schädel i Suchier Havent retornat a Barcelona al cap de tres anys, treballà en les Oficines Lexicogràfiques de l’Institut d’Estudis Catalans, on collaborà en el…
Josep Rafael Carreras i Bulbena
Historiografia
Lingüística i sociolingüística
Música
Musicòleg, historiador, filòleg i compositor.
Vida Home d’una profunda i extensa cultura, a l’edat de 21 anys estudià violoncel amb Antoni Lupresti i, entusiasmat per la música de Mozart, organitzà a Barcelona l’anomenat Cercle Mozart a fi de promoure la difusió de la música d’aquest compositor Interessat per la història de la música, entrà en contacte amb Hans Richter i Hugo Riemann, i conegué també per correspondència altres investigadors europeus De fet, els seus estudis musicològics foren prou importants i aprofundits, tots ells marcats per la ideologia nacionalista d’arrel pedrelliana, i dirigits a la recuperació del ric passat…
, ,