Resultats de la cerca

Publicà diverses obres que reflecteixen els principals esdeveniments de l’època destaquen sobretot les seves Mémoires o Souvenirs historiques sur Napoléon 1831-35, Mémoires sur la Restauration 1836, la Histoire des salons de Paris sous Louis XVI 1837 i Catherine II L’obra Souvenirs d’une ambassade et d’un séjour en Espagne et Portugal 1837 té interès per a les relacions francoespanyoles És autora també d’una sèrie de novelles, com L’Amirante de Castille 1832, en general d’escàs valor

Publicà A voz do profeta 1836, on la tensió i l’èmfasi romàntics apareixen intellectualitzats El 1850 aparegué tota la seva obra lírica Poesia Els seus contes — Lendas e narrativas 1851— i les seves novelles — O monge de Cister 1841, O Bobo 1843 i Eurico o presbítero 1844— imposaren a Portugal la novella històrica L’obra narrativa palesa un excés de documentació i una preocupació per la fidelitat històrica La seva obra d’historiador és amplíssima História de Portugal 1846-51, História da origem e estabelicimento da Inquisição em Portugal 1854-59 i Portugaliae monumenta…

Llicenciat en filosofia i lletres a Barcelona 1956, s’hi doctorà el 1958 amb una edició i un estudi de l’obra de Francesc de la Via Residí un temps a Alemanya i Escòcia Fou professor de llengua i literatura a Barcelona, a Alemanya i a diverses universitats de la Gran Bretanya Des del 1970 s’installà definitivament a Vancouver Canadà, on ensenyà a la University of British Columbia Promogué i divulgà la cultura catalana És autor d’un bon nombre de treballs sobre temes de literatura catalana i castellana, entre els quals destaquen les edicions de Francesc de la Via 1963-68 i 1997, la Història de…

Fou professor de literatures clàssiques a les universitats d’Estrasburg 1859-62 i Montpeller 1862-69 Publicà diversos treballs sobre literatura grega, civilització cèltica i diferents llengües i literatures romàniques medievals entre d’altres, Renaissance de la poésie provençale à Toulouse au XIVe siècle , 1861 Romans Elégie sur l’emprisonnement du prince de Viene , 1862 Escriví tres novelles en francès A l’ Essai sur l’histoire de la littérature catalane 1857, reedició ampliada el 1858 traducció catalana parcial el 1869 i completa el 1910, planteja l’existència d’un «caràcter nacional» que…

Llicenciat i doctorat en història per la Universitat Autònoma de Barcelona, el 1982 ingressà a la Guàrdia Urbana de Figueres, de la qual fou sotsinspector i professor de l'Escola de Prevenció i Seguretat Integral Des del 1999 era professor d'història de la seguretat a l'Escola de Prevenció i Seguretat de la UAB Compaginà aquesta activitat professional amb l’escriptura de novelles de gènere policíac S’inicià amb Abans del silenci 2009, premi Ferran Canyameres, a la qual seguiren Ginesta pels morts Un blues empordanès 2010, Quan la nit mata el dia 2011, premi Crims de Tinta i Torn…

Fill d’un funcionari colonial, es formà a la Universitat de Cambridge i a la Sorbona de París, i del 1954 al 1957 treballà per al Foreign Office Fou professor a la Universitat de Reading 1966-76 i president del Centre for Policy Studies 1979-91 Adherit al laborisme, formà part del govern de Harold Wilson Europeista convençut posició que exposà en Europe the Radical Challenge , 1973, abandonà el partit el 1975 en considerar-lo poc compromés amb aquest projecte i passà al partit conservador, el qual l’elegí 1981 membre de la Cambra dels Lords Per les mateixes raons, posteriorment 1997 passà als…

Vida i obra D'origen humil, estudià a l’Escola Pia —entorn de la qual s’agruparen els escriptors romàntics valencians—, hi ingressà com a religiós l’any 1827 i hi pronuncià vots solemnes 1829 Hi conegué Pasqual Pérez i Joan Arolas, el qual l’inicià en la literatura Abandonà el convent l’any 1837 De tendència romàntica i liberal, es relacionà amb el nucli de l’editor Marià Cabrerizo per al qual traduí novelles romàntiques i del Liceo Valenciano S’enrolà en la milícia nacional, lluità en la guerra i, poc després, aconseguí una plaça de professor a Ontinyent Com a secretari del marquès de…

Vida i obra Passà la infància a Sant Feliu de Guíxols, el poble dels seus pares Cursà estudis de filosofia al Collegi Tridentí de Barcelona i estudià la carrera de jurisprudència a la Universitat de Cervera 1829-34 Acabats els estudis, s’establí durant algun temps a Madrid, on exercí d’advocat Poc després retornà a Barcelona, on es casà amb Teresa de Lasarte i ingressà com a fiscal en la Intendència Militar 1835-46 Les exigències de la seva professió, però, no s’adaptaren a la seva condició d’home generós i de lletres Abandonà la professió judicial 1846 i es dedicà infatigablement al conreu…

Vida i obra Estudià al Seminari de Vic, es llicencià en medicina a Barcelona 1845 i, després d’exercir breument al poble de Sant Boi de Lluçanès, s’establí i exercí a Vic 1848-80, d’on fou cronista Els últims anys de la seva vida visqué a Caldes d’Estrac Lligat amb empenta a institucions culturals de Vic, formà part de l’Esbart de Vic i tingué una actuació destacada en les organitzacions excursionistes de l’època Manifestà una molt variada actuació amb publicacions esparses però molt notables Figurà entre els membres fundadors del Cercle Literari de Vic juntament amb altres patricis i erudits…

De família obrera, internat a la Casa de la Misericòrdia de Lleida 1914-24 estudià l’ofici de fuster, que exercí a la mateixa ciutat 1924-26, però ben aviat s’interessà pel passat històric de Lleida Rebé les primeres lliçons d’història local de Salvador Roca i Lletjós a la Pia Almoina, el qual l’introduí en els arxius documentals de la ciutat El 1926 es traslladà a Barcelona, on també treballà de fuster, es matriculà a l’Escola del Treball i prosseguí amb la seva educació autodidàctica i entrà en contacte amb el catalanisme Inicià les activitats periodístiques en el diari  El Matí i en la…