Resultats de la cerca

Crític literari a La Nación i El Mercurio , féu una aportació molt important per a la història de la literatura xilena amb els seus estudis Panorama de la literatura chilena durante el siglo XX 1931, Historia personal de la literatura chilena 1954, Los cuatro grandes de la literatura chilena del siglo XX Augusto d’Halmar, Pedro Prado, Gabriela Mistral, Pablo Neruda 1963, etc

Fou cronista d’Aragó des del 1673 com a suplent de José Porter, i des del 1677, com a successor seu Fou beneficiat de San Pablo de Saragossa, rector de Javierre, ardiaca de Sobrarb i, des del 1694, ardiaca major de San Salvador El 1699 fou diputat del regne d’Aragó Escriví una Breve noticia dels cronistes d’Aragó antecessors seus, i publicà i continuà diverses obres d’aquests, com els Progresos de la historia d’Uztarroz la seva obra principal és la redacció del període 1525-40 dels Anales de Aragón 1697, que Sayas havia fet arribar fins el 1525 En els Discursos históricos…

Fill de Josep Bertran i Ros  i pare del polític Josep Bertran i Musitu  Jurista format en l’escola historicista, presidí l’Acadèmia de Jurisprudència i Legislació 1870-71, la Societat Econòmica Barcelonesa d’Amics del País 1902-03 i l’Acadèmia de Bones Lletres 1907-11 També collaborà en la premsa conservadora i es vinculà a l’Institut Agrícola Català de Sant Isidre Feu dictàmens i diverses obres en defensa del dret civil català, com a principal element de definició i de pervivència del caràcter del país És de destacar el discurs pronunciat a l’Acadèmia de Belles Arts de Barcelona que tractava…

Educat a la Brockenhurst School i llicenciat el 1941 al Christ Church d’Oxford, des del 1945 exercí la docència universitària en diversos colleges d’Oxford i el 1964 esdevingué fellow del St Anthony's College, del qual fou director en 1968-87 i director del Latin American Centre Dedicat inicialment a la història de Suècia, aviat es decantà, però, per la història d'Espanya, especialment dels segles XIX i XX, i esdevingué un dels iniciadors del grup de destacats historiadors britànics dedicats a aquesta especialitat que inclou, entre d'altres, Hugh Thomas , John H Elliott  i  Paul Preston La…

Doctor en ciències polítiques i sociologia per la Universitat Complutense de Madrid, amplià estudis becat a la Universitat de Stanford i al St Anthony’s College d’Oxford Professor de ciències polítiques i sociologia a la UNED des del 1979, el 1989 en fou nomenat catedràtic i director del Departament d’Història Social i del Pensament Polític, on continuà com a emèrit després de la jubilació Destacà pels estudis sobre l’esquerra espanyola dels anys de la República, el PSOE, l’antifranquisme i la Transició Entre les seves publicacions sobresurten  La izquierda del PSOE, 1935-1936 1977  Madrid,…

El 1931 anà a viure amb la seva família a Mallorca, on aprengué el català i es familiaritzà amb la figura i l’obra de Ramon Llull, de les quals es convertí en un dels principals estudiosos El 1941 fou enviat a servir a l’exèrcit a Birmània actual Myanmar, on combaté a la Segona Guerra Mundial Resultat de l’estada fou el seu primer llibre publicat Chinese Triad Societies 1946 De retorn a la Gran Bretanya, estudià llengües modernes castellà, francès i català a la universitat d’Oxford, on es doctorà 1986 Començà a ensenyar-hi l’any 1952, hi fou nomenat Fellow del St Catherine’s College 1965 i…

De família humil, participà en la campanya d’Àfrica 1859-60 Residí molt temps a Sevilla, on inicià una carrera política que el feu un dels capdavanters del federalisme i hi dirigí  La Andalucía 1870, que aconseguí una certa repercussió a escala estatal Publicà també assaigs com Estudios contemporáneos 1865, i un interessant fullet, Patria y federalismo 1873 Posteriorment residí a Madrid i, retirat de la política, es dedicà només a la investigació, sobretot artística i literària, i al debat intellectual, tot manifestant-se darwinista i positivista Havia dirigit a Madrid la interessant Revista…

Vida i obra Era membre d’una noble família originària de Girona El seu cognom matern era Surís, però utilitzà el familiar de Montpalau El seu besavi, Jeroni de Capmany i Montpalau, investit cavaller el 1671, fou professor de dret a l’Estudi General de Girona, jurat de la ciutat el 1678 i el 1682 i autor del pròleg en el manuscrit gironí de la Crònica siscentista de Jeroni de Real, editada recentment per Joan Busquets El seu avi defensà la causa austriacista i, en conseqüència, patí l’exili i la confiscació dels béns després de la guerra de Successió 1700-14 En tornar del desterrament, la…