Resultats de la cerca

Introduït a la cort de Borgonya, fou escuder 1464 i, més tard, conseller del futur duc Carles el Temerari, el qual acompanyà en la Lliga del Bé Públic i en la primera expedició contra Lieja Lluís XI de França aconseguí que Commynes es passés a ell 1472, el nomenà conseller privat i camarlenc i li donà el principat de Talmond, el vescomtat de Thouars i la senescalia de Poitou 1476 Intervingué en el tractat de Picquigny 1475, dirigit contra el duc, i, mort aquest 1477, secundà personalment els plans de Lluís X, contra l’estat borgonyó Sota la regència d’Anna de França participà en la Guerre…

Al servei dels sobirans mongòlics, acompanyà dues vegades Argūn en les expedicions a Mongòlia El 1262 fou nomenat governador de Bagdad És autor de la Ta’ rīḫ-i ǧihān-gušā ‘Història del conqueridor del món’, història dels mongols fins a la seva època, on dóna notícies de la secta dels assassins

Secretari de Manuel I, l’acompanyà en les expedicions militars i el féu figura central de la seva història, inacabada, que comprèn els anys 1118-76, i es caracteritza per l’objectivitat, la utilització de material documental i l’afirmació dels drets al domini universal de l’imperi d’Orient contra l’imperi d’Occident

Acompanyà com a historiador Alexandre el Gran en la seva expedició a l’Àsia caigut en desgràcia, morí a la presó Les seves obres Hellēniká , història grega des de la pau d’Antàlcides, Práxeis Alexándrou , sobre l’expedició asiàtica no es conserven Una vida novellada d’Alexandre, del segle II, molt difosa Alexandre el Gran , li fou falsament atribuïda

Nebot del bisbe d’Urgell Simó de Guardiola, l’acompanyà durant quinze anys a l’exili a França després del 1835 i li dedicà una Historia de la República de Andorra 1849, resum d’història andorrana, amb extractes del Manual d’Antoni Fiter i Rossell 1748, que presenta la posició oficiosa del bisbe d’Urgell davant els escrits que volien alterar o suprimir la cosobirania La forma d’exposició fou seguida pels historiadors posteriors

Fill de Ban Biao i germà de Ban Zhao i de Ban Chao Fou acusat de deformar la història tradicional i fou empresonat El seu germà Ban Chao el pogué exculpar, i l’emperador li encarregà la redacció de Qianhan shu o Han shu ‘Història de la dinastia Han’ Més tard s’adherí al partit rebel de Dou Xian i l’acompanyà en la seva expedició a Mongòlia contra els siongnu Fou detingut i morí a la presó El Han shu és la primera de les vint-i-quatre històries dinàstiques o annals xinesos, segueix el model de Sima Qian i es refereix a la dinastia dels Han anteriors o occidentals 206 aC — 6 dC L’estil és més…

Després de la victòria de Pidna 168 aC, els romans el deportaren a Roma, on romangué durant set anys A la capital, fou ben rebut pels cercles de l’alta noblesa romana i establí una profunda amistat amb Escipió, el qual possiblement acompanyà en l’expedició a Cartago, i més tard a Hispània Morí a conseqüència d’una caiguda de cavall Hom no ha conservat una sèrie d’obres seves menors, dedicades a temes biogràfics o de tècnica militar resta, en canvi, una tercera part de la seva gran obra historiogràfica, que constava de quaranta llibres, i en la qual volgué ressenyar els fets succeïts des dels…

Fill primogènit i hereu de Joana Obando i d’Ignasi de Castellví i de Pons, veguer de Montblanc, el qual, després de tenir quatre fills amb Joana, enviudà i es tornà a casar el 1688 amb Maria Teresa Ferran d’aquest nou matrimoni en naixeren tres fills més Posseïdor de la baronia de Rocafort de Queralt i de diverses propietats, cursà estudis al Collegi de Cavallers de la Puríssima Concepció, a la ciutat de Lleida També inicià la carrera militar Durant la guerra de Successió, s’alineà a favor de la causa austriacista des del seu càrrec de governador general de la baronia del monestir de Vallbona…

Vida i obra Fill de Joan Viladamor, que exercí el càrrec d’arxiver de l’Arxiu Reial de Barcelona entre el 1530 i el 1556, fou nomenat el 1553 coarxiver i escrivà reial, amb la missió de collaborar amb el seu pare, llavors d’edat avançada, per aprendre l’ofici El gener del 1556, després de la mort d’aquest, en fou nomenat arxiver en solitari, i a més, exercí de notari i heretà la documentació privada que havia custodiat el seu pare Tal com aquest havia fet, dissenyà una estratègia per a deixar l’arxiu en mans dels seus descendents Durant els anys 1572-84 cedí les responsabilitats directes de l…