Resultats de la cerca

Residí a Andalusia del 1919 al 1936 i de nou a partir del 1953 Publicà, entre d’altres obres, The Spanish Labyrinth 1943, bon resum dels antecedents de la guerra civil de 1936-39, The Face of Spain 1950, The Literature of the Spanish People 1951, South from Granada 1957, el llibre de memòries Personal Record 1920-1972 1974 i Thoughts in a Dry Season 1978

Especialitzat en història intellectual i cultural, es llicencià a la Universitat de Columbia 1936 i es doctorà a la de Harvard 1950 Fou membre de l’Oficina de Serveis Estratègics dels EUA 1941-46, i professor a les universitats de Wesleyan 1946-60, Califòrnia 1960-69, a Berkeley i Princeton 1969-80, de la qual fou professor emèrit Fou membre, també, de l’Acadèmia Nord-americana d’Arts i Ciències Publicà, entre altres estudis, German Social Democracy 1905-1917 1955, Kandinsky in Munich, 1896-1914 1982, Gustav Mahler Formation and Transformation 1991 i Thinking with History Explorations in the…

Estudià a Barcelona i obtingué el títol d’advocat Promogué la difusió del teatre català i feu diverses conferències sobre el tema, d’entre les quals destaquen “Cicle històric del Teatre Català” 1914 i “La municipalització del Teatre a Barcelona antecedents i comentaris” 1915 Fou un dels fundadors i director de la revista El Teatre Català 1912-17 i collaborà en diverses revistes i periòdics, com Revista del Centre de Lectura de Reus , La Publicidad , La Devantera , Revolta , La Mainada , Occitània i Catalònia Destaquen sobretot els seus estudis sobre el teatre La municipalització del teatre a…

Ordenat de sacerdot 1915, fou nomenat arxiver diocesà de Barcelona 1927 i cursà a Roma els estudis d’arxivística 1933-35 Fou beneficiat de la catedral de Barcelona des del 1941 Collaborà a La Veu de Catalunya , El Matí i La Vanguardia Durant la guerra civil fou detingut i alliberat Llavors esdevingué el braç dret del vicari general de la diòcesi, en funcions de bisbe, i contribuí sense temences a muntar una xarxa de culte catòlic clandestí després tolerat, sobretot al bisbat barceloní A la postguerra es dedicà a reordenar l’arxiu i esdevingué un ardent militant de la catalanitat…

Vida i obra Net de l’humanista Martí de Viciana , membre de la noblesa, a qui s’atribueix la traducció de textos clàssics d’Aretino i de Sèneca, exercí el càrrec de pontantveus de general de la governació de la Plana Segons alguns historiadors, Rafael Martí de Viciana fou titulat doctor en ambdós drets, circumstància que no apareix documentada en els llibres d’actes de l’Estudi General de València Probablement realitzà algun curs de lleis abans de l’esclat de la Germania tanmateix, durant l’època foral la graduació en dret no era obligatòria per a exercir la professió de notari Residí a la…