Resultats de la cerca

Autodidacte, collaborà amb Leonci Soler i March en l’ordenació dels arxius manresans, i el rellevà en la direcció efectiva de l’arxiu municipal, del qual fou nomenat oficial el 1893 Publicà una trentena de llibres i opuscles de tema històric local, entre els quals Lo sometent de Manresa y son districte 1894, Etologia de Manresa 1901, La séquia de Manresa 1906 i els cinc volums dels Monumenta historica civitatis Minorisae 1921-25, i centenars d’articles Fundador i president del Centre Excursionista de la Comarca de Bages, acadèmic corresponent de Bones Lletres i cronista de la ciutat de…

Arxiver al departament dels Alts del Sena És autor de nombrosos treballs d’història publicats en revistes i, en collaboració amb Joan Francesc Brousse, d’ Églises romanes en Roussillon 1967 i Chemins du Roussillon 1969 Autor de Maillol 1989, collaborà també a Les Corbières 1989, amb Joseph Giry, i a Histoire des catalans 1990, de Claude Colomer, entre d’altres

De família noble, fou monjo a Civate i a Montecassino 774 A la caiguda dels longobards, anà a viure a la cort de Carlemany a Aquisgrà 782 i tornà a Montecassino 786 Autor d’una Historia romana , que és una continuació de la d’Eutropi, i de les Gesta episcoporum Metensium , model de les cròniques episcopals posteriors, és conegut sobretot per De gestis Longobardorum , crònica del seu poble fins el 744, escrita en llenguatge apassionat i sovint èpic És autor també de l’himne Ut queant laxis , en honor de sant Joan Baptista, i de diverses cròniques i homilies

Des del 1477 exercí diversos càrrecs polítics a Roma, i el 1487 anà a Salamanca, d’on fou professor Inicià la noblesa de la cort castellana en els estudis clàssics Realitzà una missió diplomàtica prop del soldà d’Egipte 1501-02, fou protonotari apostòlic i conseller d’Índies, i des del 1505 fins a la seva mort, degà del capítol de la catedral de Granada L' Opus epistolorum Alcalà, 1530 és una mina de notícies diverses sobre la inquisició, els jueus, els moriscs, els personatges de la cort, etc i abraça el període 1488-1525 La De Orbe Novo Decades Alcalà, 1530, crònica de les expedicions i…

Fou president de l’Ateneu Enciclopèdic Popular, sobre el qual escrigué Una història de Barcelona l’Ateneu Enciclopèdic Popular, 1902-1999 , que fou mereixedora del premi Ciutat de Barcelona de l’any 2000 posteriorment, aquesta institució fou presidida pel seu germà, Manel Aisa i Pàmpols Autor polifacètic, ha escrit obres sobre moviment obrer, com La Cultura anarquista 2006, La Internacional el naixement de la cultura obrera 2007 o Contrarevolució els Fets de Maig de 1937 2007 historia local, El Raval, un espai al marge 2006 i història cultural Les avantguardes,…

Fou catedràtic a les universitats de Salamanca, Saragossa i Madrid i director de la Fundación Lázaro Galdiano Pertangué a diverses acadèmies Com a historiador de l’art tractà aspectes molt diversos però sempre sota una perspectiva englobadora S'interessà per l’art espanyol del Renaixement, al qual dedicà diversos volums de la Summa Artis —en la direcció de la qual succeí Josep Pijoan— És també l’autor de monografies d’El Greco, Velázquez, Miquel Àngel, i pòstumament, Goya Altrament, és autor d’edicions de texts i de l’obra Picasso y el cubismo 1956 Escriví també…

Membre del cos d’arxivers, exercí de mestre a Ripoll, a Girona i a Mataró A Ripoll fundà el setmanari El Ripollès i estudià la història del monestir del qual fou un dels principals promotors de la seva restauració publicà El monasterio de Ripoll 1872, Santa María de Ripoll 1875, Santa María del Monasterio de Ripoll 1878 i La crema de Ripoll, 1839 1896, obres útils però de poca crítica històrica Collaborà a La Revista de Girona i és autor de traduccions una sobre Hero i Leandre i de monografies sobre temes històrics i arqueològics, dins una línia més literària que crítica, però…

Escolapi i ordenat el 1918, fou procurador general de l’orde a Roma durant vuit anys Cridat a Roma, fou arxiver i cronista de l’orde 1932-58, fundà i dirigí les revistes Ephemerides Calasanctianae 1932-58, Rassegna di storia e bibliografia scolapica 1937-58, Archivium Sch P 1936-55, on publicà molts articles d’història de l’orde, molts dels quals referents a Catalunya Autor de més de cinc-cents títols, entre els quals nou volums de l' Epistolario di S Giuseppe Calasanzio 1949-56 i moltes obres específicament escolàpies Una forta polèmica dintre l’orde el féu dimitir i retornar a Catalunya, on…

Funcionari, segons una nota autobiogràfica estigué al servei del general magister militum Gunthigis Baza Experimentà el que anomena una conversió, interpretada alternativament com una adhesió al cristianisme o a l’adopció de la vida monacal És autor d’obres històriques, de les quals sobresurt De origine actibusque Getarum ‘Sobre els orígens i les obres dels getes’, coneguda per Getica Completada el 551, és una història dels gots , versió abreujada de la Historia Gothorum de Cassiodor  actualment perduda, que, malgrat els molts elements llegendaris que conté i la confusió del títol entre…

Vida i obra Clergue, mestre en teologia i en arts, el 1435 fou nomenat capellà d’Alfons IV de Catalunya-Aragó Alfons el Magnànim Residí a Nàpols del 1453 al 1466 Se li atribueix la confecció del text que és conegut amb el títol de Dietari del capellà d’Alfons el Magnànim , d’ençà que el 1932 Sanchis i Sivera l’identifiqués com l’autor d’aquell manuscrit que fins llavors es considerava d’autor anònim en les bibliografies valencianes del segle XVIII després de l’edició de Sanchis i Guarner també hi ha hagut la de VJ Escartí el 1988 i la de MD Cabanes i Pecourt el 1991 Miralles, pel que explica…