Resultats de la cerca
Es mostren 52 resultats
Antoni Costa
Historiografia
Historiador.
Era castlà de Corbins, Bellestar i Pallerols Escriví Vida de Numa Pompilio, segundo rey de los romanos publicada el 1767, traducció de l’obra de Plutarc, amb anotacions, i Genealogía de la casa de Rocabertí , inèdita
Nicèfor Brienni
Historiografia
Polític i historiador bizantí.
Es casà 1097 amb Anna Comnè, i rebé el títol de cèsar El 1108 negocià el tractat de Deabolis i contribuí a la derrota del soldà d’Iconi 1116 Deixà incompleta una història d’Aleix I, que comprèn del 1070 al 1079
Josep Maria Garrut i Romà
Historiografia
Literatura
Escriptor i historiador.
Fou conservador del Museu d’Història de la Ciutat de Barcelona, director de la Casa Museu Gaudí de Barcelona Fruit del seu interès històric i artístic pels pessebres de Nadal, fundà la Universalis Foederatio Praesepistica i publicà Viatge entorn del meu pessebre 1957 Conreà també la pintura fou membre de l’Acadèmia de Belles Arts de Sant Jordi des del 1985 Destacà especialment com a historiador i crític d’art Publicà molts treballs sobre aspectes concrets i anecdòtics de la història de la ciutat i alguna obra de síntesi històrica Cal destacar 600 anys de Plaça Nova 1955 Barcelona, vint…
Luca Assarino
Historiografia
Literatura
Historiador i literat.
De pares italians, visqué la major part de la seva vida a Itàlia Fou cronista de la casa de Savoia És autor, entre altres obres, de Delle rivoluzioni della Catalogna 1644, crònica molt ben documentada del Corpus de Sang, reimpresa tres anys més tard amb un apèndix sobre la Guerra dels Segadors 1640-42
Ricardo del Arco y Garay
Historiografia
Historiador.
El 1908 ingressà al cos d’arxivers Dirigí el museu arqueològic i la biblioteca provincial d’Osca Publicà innombrables treballs sobre història d’Aragó, entre els quals Antiguos gremios de Huesca, Ordenaciones, documentos 1911, Memorias de la Universidad de Huesca 1912-16, Aragón Geografía Historia Arte 1931 Notas de folklore altoaragonés 1943 i Sepulcros de la Casa Real de Aragón 1945
José María de Palacio y de Palacio
Historiografia
Doctor en medicina i historiador.
Marquès de Villarreal de Álava i de Casa Palacio Especialitzat en el tema dels jueus valencians relacionats amb Colom, la inquisició és autor, juntament amb Miguel de la Pinta y Llorente, de Procesos inquisitoriales contra la familia de Luis Vives , 1964 i la Bíblia incunable de València Publicà també Contribución al estudio de los burgueses y ciudadanos honrados de Cataluña 1957 i La Maison royale des deux Siciles, l'ordre constantinien de Saint Georges et l'ordre de Saint Janvier 1964
Joris Chastellain
Historiografia
Historiador i literat flamenc.
Milità en les forces del duc de Borgonya Secretari de Pierre de Brézé, a França Des del 1446 formà part de la casa ducal, i el 1455 fou nomenat cronista de Borgonya Fou capdavanter d’una escola literària borgonyona D’esperit independent, realista i observador, escriví la Chronique des Ducs de Bourgogne 1419-74, una de les millors del seu temps, Le Lyon Rampant, on qualificà Lluís XI de França amb un adjectiu que féu fortuna “aranya”, Le dit de vérité, Miroir de la Mort , entre altres obres polítiques i poètiques
Frederic Suárez i Verdeguer
Historiografia
Cristianisme
Eclesiàstic i historiador.
Doctor en filosofia i lletres, s’ordenà de sacerdot 1948 i obtingué la càtedra universitària d’història moderna i contemporània de la Universitat de Santiago de Compostella 1948 Fou degà a la facultat de Pamplona 1955-60 i el 1975 fou nomenat capella de la Casa Reial espanyola És autor dels estudis Documentos del reinado de Fernando VII La crisis política del antiguo régimen en España 1950 Los sucesos de La Granja 1953 Cortes de Cádiz 1982 Manuel Azaña y la guerra del 36 2000 Que los buenos no hagan nada 2000 Intelectuales antifascistas 2003 Ensayos moderadamente polémicos…
Lluís Domènech i Montaner

Lluis Domènech i Montaner
© Fototeca.cat
Arquitectura
Historiografia
Política
Arquitecte, historiador i polític.
Estudià a Barcelona i a l’escola d’arquitectura de Madrid, on es titulà el 1873 El 1875 fou nomenat catedràtic de composició i de projectes de l’escola d’arquitectura de Barcelona, de la qual fou director des del 1901 i en la qual exercí una fecunda tasca docent Professionalment, l’Exposició Universal de Barcelona de 1888 li donà ocasió de construir les primeres obres que el feren popular l’Hotel Internacional enllestit en 8 setmanes i el restaurant del parc de la Ciutadella que fou designat amb el nom popular del Castell dels Tres Dragons , neogoticitzant, fet amb maó vist i tirants de ferro…
, , ,
Eduardo González Hurtebise
Arxivística i biblioteconomia
Historiografia
Arxiver i historiador, deixeble d’Eduardo de Hinojosa.
Ingressà al cos oficial d’arxivers, bibliotecaris i antiquaris el 1899 Fou destinat, successivament, a Tarragona, a Girona i a Osca, d’on passà a l’Arxiu de la Corona d’Aragó, el 1905, del qual centre fou nomenat director el 1911 De la seva producció científica es destaquen El arte tipográfico en Tarragona, durante los siglos XV y XVI Tarragona 1903, Jofre de Foxá 1267-1295 1910, Libro de tesorería de la casa real de Aragón Barcelona 1911-12, i, sobretot, la Guía histórico-descriptiva del Archivo de la Corona de Aragón, en Barcelona Madrid 1920, encara vigent A ell es deu el…
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- Pàgina següent
- Última pàgina