Resultats de la cerca

Visqué a la cort bizantina, on ocupà altes dignitats civils i eclesiàstiques Contrari a la unió amb l’Església Catòlica, escriví la monumental ‘Ρωμαïκἡ ‘Ιστορία ‘Història Bizantina’, en tretze llibres, dedicada al regnat de Miquel VIII Paleòleg i part del d’Andrònic II 1255-1308 Considerada com la continuació de la de Geórgios Akropolita, hi narra una part de l’expedició dels catalans Hom n'ha destacat els contrastos amb la Crònica de Muntaner

A Roma, bé que mai no exercí com a orador, freqüentà els oradors més cèlebres i escriví una obra històrica —que s’ha perdut— que tractava dels fets esdevinguts a l’urbs, des de la fi de les guerres civils fins a la seva època També escriví una obra sobre les formes de retòrica del seu temps Oratorum et rhetorum sententiae divisiones colores , en dues parts, l’una anomenada Controversiae de la qual han estat conservats tres llibres i l’altra, un conjunt de declamationes d’argument històric o mitològic, anomenades Suasoriae

Durant el regnat de Pere I de Castella participà en les lluites civils entre el rei i el seu germà Enric de Trastàmara i en les guerres contra la corona d’Aragó, i fou alcalde de Toledo De primer al costat del rei, passà després al servei d’Enric, i fou fet presoner per Pere a la batalla de Nájera 1367 Victoriós Enric Enric II de Castella, tingué càrrecs governamentals durant el seu regnat i el de Joan I fou canceller A la batalla d’Aljubarrota 1385 fou fet presoner dels portuguesos Durant la seva captivitat escriví el Rimado de palacio , de caràcter didacticomoral, algunes…

De familia jueva treballadora, des de l’adolescència prengué part en manifestacions i activitats polítiques d’esquerra Durant la Segona Guerra Mundial fou pilot d’un bombarder, experiència que posteriorment rebutjà a causa de la mort d’innocents Es graduà 1952 i doctorà 1958 en història per la universitat de Columbia amb la tesi La Guardia in Congress , el seu primer llibre publicat 1959 En 1956-63 fou professor a l’Spelman College d’Atlanta, un institut d’estudis superiors per a dones afroamericanes, d’on fou expulsat per insubordinació després de participar amb algunes estudiants en…

El 1938 la seva família, d’origen jueu, s’establí als Estats Units fugint del nazisme Graduat el 1944 per la Universitat de Richmond, el 1945 obtingué un màster per la Universitat de Chicago, i el 1951 el doctorat Molt implicat en la lluita pels drets civils als Estats Units, des del 1950 exercí la docència successivament al Philander Smith College Arkansas i a la Dillard University de Nova Orleans, centres d’ensenyament superior creats expressament per a afroamericans, i fou un membre actiu de la National Association for the Advancement of Colored People NAACP El 1965 s’…

Vida i obra Estudià a Barcelona, València, Lleida i Osca durant quinze anys Fou batxiller en teologia, mestre en arts, doctor en dret civil i canònic i catedràtic de lleis i humanitats a l’Estudi General de Barcelona Participà, en castellà, en un certamen poètic de Barcelona el 1580 Admirador i seguidor de Jeroni Pau , escriví una descripció apologètica de Barcelona en català, que traduí després al llatí i que publicà, finalment, en castellà Descripción de las excelencias de la muy insigne ciudad de Barcelona  Van añadidas otras curiosidades de esta segunda impresión con las proezas de los…

Estudià dret i lletres 1911-16 a la Universitat de Barcelona La seva actuació política i cívica se sobreposà, especialment a partir de la instauració de la Dictadura de Primo de Rivera, a una brillant carrera en aquesta universitat, on impartí classes d’etnologia i folklore al principi de la dècada de 1920 i on fou un dels fundadors de l’Arxiu d’Etnografia i Folklore de Catalunya 1917 Residí alguns anys a Londres i a Oxford, on es dedicà a l’etnologia Publicà un catàleg de les obres lullianes d’Oxford 1915-16, i començà les seves recerques, continuades posteriorment, sobre la situació dels…

Fill d’una família de la burgesia benestant alacantina, estudià el batxillerat al collegi de Sant Josep de la mateixa localitat, i el 1881 es traslladà a València, on cursà la carrera de dret 1886, entrà en contacte amb les idees krausistes i obtingué una sòlida formació Anà a Madrid, on es doctorà 1887 allà, la seva integració a la Institución Libre de Enseñanza, juntament amb el mestratge que exerciren sobre ell Gumersindo de Azcárate, Francisco Giner de los Ríos i Manuel Bartolomé Cossío, marcaren la seva trajectòria intellectual i vital Posteriorment, encara a Madrid, exercí d’advocat,…

Vida i obra Era membre d’una noble família originària de Girona El seu cognom matern era Surís, però utilitzà el familiar de Montpalau El seu besavi, Jeroni de Capmany i Montpalau, investit cavaller el 1671, fou professor de dret a l’Estudi General de Girona, jurat de la ciutat el 1678 i el 1682 i autor del pròleg en el manuscrit gironí de la Crònica siscentista de Jeroni de Real, editada per Joan Busquets El seu avi defensà la causa austriacista i, en conseqüència, patí l’exili i la confiscació dels béns després de la guerra de Successió 1700-14 En tornar del desterrament, la família s’…

La historiografia dels Països Catalans Els precedents de la historiografia catalana Precedents de la historiografia catalana poden ésser considerats diversos texts, en bona part de caràcter religiós, vinculats generalment a seus episcopals i altres centres eclesiàstics les Actes del martiri de Fructuós, Auguri i Eulogi a Tarragona el 258, passions dels màrtirs catalans segles IV-VIII, himnes, texts epigràfics, algunes cròniques visigòtiques, epitafis i elogis als comtes, la Crònica dels reis de França 939, del bisbe de Girona Gotmar, o vides de sants —com la de Pere Ursèol fi del segle XI i…