Resultats de la cerca

Marquès de Miraflores i comte de Villapaterna Fou ambaixador d’Espanya a Londres 1834 i París 1838 Collaborà estretament amb Narváez durant el decenni moderat i fou, durant poques setmanes, president del consell de ministres 1846 i ministre d’estat en el govern de Bravo Murillo 1851 Després d’afiliar-se a la Unió Liberal fou president del consell 1863 Les seves obres històriques més importants foren Apuntes histórico-críticos para escribir la historia de la revolución de España desde el año 1820 hasta 1823 1834 i les Memorias para escribir la historia contemporánea…

Franciscà, fou provincial de l’orde a Mèxic Inspirat en Bernardino de Sahagún i en Mendieta —suavitzant-ne les acusacions per tal de defugir el Consell d’Índies—, publicà Monarquía indiana 1615, en defensa dels indis, font principal per a conèixer la cultura totonaca

Ensenyà dret canònic a la Universitat de Caen Fou bisbe de Lisieux 1447-74 i membre del consell de regència anglès de Normandia És autor, entre altres obres, de la història dels regnats de Carles VII i de Lluís XI del 1407 al 1483, d’interès especial per a l’estudi de l’ocupació francesa dels comtats de Rosselló i de Cerdanya

Exiliat dos cops a Florència per motius polítics, hi fundà el diari L’Alba 1847 El 1848 tornà a Messina, on fou coronel de la guàrdia nacional, diputat dels comuns i ministre de la guerra Després d’un exili a París 1849-53, residí a Torí i hi fundà la Rivista Contemporanea Sostingué Cavour a través de la Societat Nacional Italiana, que creà, i fou membre 1860 del consell d’estat i diputat del parlament Escriví llibres d’història i articles polítics

Participà en les lluites polítiques entre els cantons de la federació President del gran consell de Zuric, a causa de pressions polítiques, provocades per la seva obra Psychologische Studien über Staat und Kirche ‘Estudis psicològics sobre l’Estat i l’Església’, 1844, dimití i es traslladà a Munic 1847 La seva obra fonamental és Allgemeines Staatsrecht ‘Dret públic general’, 1851-52 Des del 1861 ocupà la càtedra de dret constitucional a Heidelberg Continuador del pensament de Savigny, fou un dels fundadors de l’Institut de Droit International de Gant 1873

Estudià a Salamanca, Osca i Saragossa Fou batlle general d’Aragó 1641, lloctinent de la cort de justícia d’Aragó 1643, advocat fiscal i patrimonial del regne 1647, jurat en cap de Saragossa 1651, regent de la cancelleria 1652, regent del Consell d’Aragó 1660 i justícia d’Aragó 1677 És autor, entre altres obres, de Tractatus pro jurisdictione Regii Quaestorii tuenda 1644, Dissertatio fiscalis de jurisdictione Ducis Bellis juxta Foros Aragoniae 1668 i Brevis discussio ad intelligentiam Fororum Aragoniae de Coenis 1678 Foren igualment juristes els seus fills José de Exea y Descartín…

Doctor en teologia i beneficiat de la parròquia de Santa Coloma El 1642 fou enviat a París com a tutor dels fills del governador de Catalunya Josep de Margarit i de Biure i hi restà fins a la mort Fou abat electe de Banyoles Des del 1647 actuà com a agent de la Generalitat i del Consell de Cent de Barcelona Escriví una crònica, de gran interès, dels fets esdevinguts a Catalunya des del 1598 fins al 1649, Historia general del Principado de Cataluña, condados de Rosellón y Cerdaña , inèdita es conserva a París BNP ms esp 114-116 Hi mostra grans coneixements d’astrologia, usats com…

Del 1813 al 1820 viatjà per Europa i, de retorn a Florència, es dedicà a promoure obres culturals Fundà Antologia 1821 i Guida dell’Educatore 1836 contribuí a la fundació del Giornale Agrario Toscano i, el 1829, a la fundació de la primera casa d’estalvi de Florència Fou protector del Risorgimento i partidari del liberalisme moderat d’Azeglio Promulgat l’estatut del 1848, i obert el Parlament, fou elegit senador i després president del consell 17 d’agost-27 d’octubre Proclamada l’annexió de la Toscana al regne de Sardenya, fou de nou senador 1860 És autor, entre altres obres, de…

Estudià a la Universitat de València i es doctorà a Madrid el 1950 El 1943 ingressà a l’Arxiu de la Corona d’Aragó a Barcelona i hi realitzà treballs docents i d’investigació El 1966 fou nomenat arxiver-bibliotecari de les Corts Espanyoles Fou collaborador a l’escola d’estudis medievals de l’Institut Jerónimo Zurita del Consell Superior d’Investigacions Científiques i membre de diverses institucions internacionals Publicà, de temes diversos, obres com ara Cerdeña y la expansión mediterránea de la Corona de Aragón 1297-1314 1957, El tratado de Anagni y la expansión mediterránea de…

Fou inspector de l’Archivio di Stato di Napoli i inspector general dels arxius italians Entre les seves nombroses publicacions, dedicades especialment a temes napolitans i italians del sud, es destaquen les relacionades amb la història catalana, sobretot les referents al Castel Nuovo i, entre altres, Storia dell’Università di Napoli nell’età aragonese 1924, Architettura e scultura catalana in Campania nel secolo XV 1930 i La biblioteca dei re aragonesi di Napoli 1955 Reconstruí els registres de la cancelleria angevina de Nàpols, que havien estat destruïts per bombardeigs en la…