Resultats de la cerca

Empirista, portà fins a llurs conclusions lògiques la filosofia de Locke i de Berkeley i, malgrat no haver obtingut cap càtedra a causa de la seva fama d’escèptic, exercí una gran influència a Anglaterra i a França Tingué contacte —sovint polèmic— amb els enciclopedistes, especialment amb Rousseau Escriví A Treatise of Human Nature 1740, en tres llibres sobre el coneixement, refós a An Enquiry concerning Human Understanding 1748, sobre les passions i sobre la moral, refós, aquest darrer, a An Enquiry concerning the Principles of Morals 1751 Publicà, a més, Political Discourses 1752, History…

Fill de Miguel Zurita, metge de cambra de Ferran II i de Carles I Estudià a Alcalà El 1537 es casà amb una filla del secretari de la inquisició Juan García, el qual l’introduí en la carrera burocràtica inquisitorial, a la qual serví fins a la seva mort El 1548 fou nomenat cronista del Regne d’Aragó, càrrec creat l’any anterior per les corts de Montsó, i li fou encarregada una crònica de la corona d’Aragó en castellà i en llatí Per tal de recollir llibres i documents per a la seva redacció anà el 1550 a Sicília, Nàpols i Roma el 1553 treballà a l’arxiu reial de Barcelona, i el 1560 al de…

Visqué part de la seva vida a Turdetània Escriví un tractat de qüestions gramaticals en onze llibres i tractats d’història de Bitínia i Turdetània, dels quals només s’han conservat fragments

Fou un alt funcionari del govern imperial romà i escriví diversos llibres d’història, entre els quals L’expedició d’Alexandre , que és el millor document que ha estat conservat de les campanyes d’aquest

Seleuc Nicàtor li encarregà una ambaixada a l’Índia ~295 aC, on residí a Patna De retorn, escriví un llibre, Indica , font principal d’informació sobre l’Índia en el món grec se n'han conservat alguns fragments

Autor d’obres botàniques i zoològiques utilitzades per Plini el Vell, és conegut per les seves Historiae Philippicae , història universal en quaranta-quatre llibres Independent de la tradició patriòtica romana, s’inspira en Timàgenes d’Alexandria L’obra s’ha conservat en l’epítom que en féu Marc Junià Justí al segle III

Recorregué Pèrsia, l’Índia, Ceilan, la mar de la Xina, Madagascar, Zanzibar, Oman, Palestina, Síria, Armènia i el Caucas Recollí notícies perses, índies, jueves i cristianes És autor d’una història universal, en 30 volums, l’únic conservat dels quals Murūǧ al-ḏahab wa ma adīmn al-ġawahir, 947 és conegut per Els prats d’or Escriví també el Llibre de l’advertiment i de la revisió, correcció i complement de les seves obres anteriors ~956

Seguí la carrera militar i a través dels càrrecs que ocupà intervingué en les guerres contra els alamans a la Gàllia i contra els perses La seva fama ve d’haver escrit Rerum gestarum , història de Roma des de l’any 96 quan acaba la història de Tàcit fins al 378, dividida en 31 llibres, dels quals només s’han conservat els darrers, del 14 al 31, que van de l’any 353 al 378, és a dir, de l’emperador Constantí a Valent

És autor del Ta'riḥ muluk al-Andalus ‘Història dels emirs d’Al-Andalus’, d’una part del qual la descripció geogràfica de la península Ibèrica s’ha conservat la traducció castellana, coneguda per Crónica del moro Rasis , feta a partir d’una altra de portuguesa atribuïda a Gil Peres Considerada apòcrifa, Gayangos que l’edità i Sánchez Albornoz la creuen autèntica Darrerament Lévi-Provençal ha intentat de reconstituir el text àrab inclòs molt desfigurat a la Segunda Crónica General , 1344, basant-se en el text portuguès i en les citacions que en feren els geògrafs musulmans…

Publicà diversos estudis d’història monàstica, especialment catalana, així com texts catalans Llibre Vermell de Montserrat , texts llatins Miracula Beatae Mariae Virginis de Monteserrato , comentaris de Joaquim de Fiore, l’estudi Santa Maria del Miracle 1972 i les obres completes de García Jiménez de Cisneros, i reedità, anotant-la, l’obra de Brutails La coutume d’Andorre 1965 Fou fundador 1976 i director de d’“Urgellia” 1978 i de “Quaderns d’Estudis Andorrans” 1979 L’any 2000 identificà, amb Josep Moran, un fragment del Liber iudiciorum conservat a la Seu d’Urgell, com el text…