Resultats de la cerca

Fou governador del vilayet d’Anatòlia, visir 1539 i gran visir 1544 de Solimà el Magnífic Hom considera el seu visirat com l’inici de la corrupció administrativa otomana

De família originària de Sevilla, fou un hàbil polític i ocupà càrrecs importants en diverses corts nord-africanes i andalusines, fins que, després d’ésser empresonat per Tamerlà a Síria, es refugià al Caire, on fou gran cadi fins a la mort És autor d’una història universal, al-'Ibār , que encapçalà amb un monumental pròleg Muqaddima , conegut per Prolegòmens , que constitueix la primera anàlisi científica de les estructures econòmiques, socials i polítiques que condicionen la història Ultra sociòleg i filòsof, és considerat sovint com el creador de la història científica utilitzà amb…

De família hidalga , el 1497 anà a Itàlia, on assolí uns grans coneixements culturals i militars Fou secretari del Consell d’Inquisició, i el 1514 es dirigí a Amèrica amb l’expedició de Pedrarias Dávila, dotat de poders fiscals i judicials El 1515 presentà un informe al rei Carles I, i d’aleshores data la seva pugna amb fra Bartolomé de Las Casas, el seu enemic ideològic i personal Tornà diverses vegades a Amèrica i hi ocupà nombrosos càrrecs governador de Cartagena 1526, cronista d’Índies 1532, governador i regidor de Santo Domingo 1533 i 1536 És autor, entre altres obres, de…

Estudià a la Philips Exeter Academy i es graduà a Harvard 1938, universitat en la qual exercí la docència del 1946 al 1961 Aquell mateix any, fou escollit a l’American Academy of Arts and Letters Durant la Segona Guerra Mundial ocupà els càrrecs d’oficial d’informació militar i d’oficial de serveis estratègics Fou un dels fundadors de l’organització American for Democratic Action, i es mostrà sempre actiu a favor del partit demòcrata, escrivint, entre d’altres, nombrosos discursos per a les eleccions presidencials Se'l considerà la veu del liberalisme dels Estats Units durant la…

Funcionari durant molts anys als arxius de l’estat italià, fou professor associat a la Università degli Studi di Pisa fins a la seva jubilació Durant la seva joventut actuà a la resistència antifeixista clandestina i com a partisà, i fou membre del consell de direcció de l’Istituto Nazionale per la Storia del Movimento di Liberazione in Italia La seva recerca estigué orientada vers les institucions de la Itàlia unificada en el darrer terç del segle XIX i en el nus feixisme-guerra-resistència Dirigí les revistes Problemi del Socialismo i Rivista di Storia Contemporanea , així com el Consiglio…

Fundà “La Critica” 1903 i “Quaderni della Critica” 1945 Membre corresponent de l’Institut d’Estudis Catalans 1916 Caigut el feixisme, fou president del partit liberal, ministre, diputat i senador El 1947 fundà a Nàpols un institut d’estudis històrics La primera sistematització del corpus del pensament crocià, la Filosofia dello Spirito fou l' Estetica come scienza dell’espressione e linguistica generale 1902, on identifica l’esperit amb la realitat sencera i distingeix quatre formes d’activitat espiritual la teorètica i la pràctica, geminades en formes individuals, donen la fantàstica i l'…

Vida i obra Es llicencià en dret a Barcelona 1882, on exercí d’advocat i més tard de notari S’interessà per l’arqueologia i per la pintura catalana quatrecentista en fou un colleccionista important La seva obra, que abraça treballs de música, literatura, folklore i d’arqueologia local, fou l’origen d’una historiografia local terrassenca amb esperit d’investigació rigorós i científic Aprofundí, a partir d’uns paràmetres més moderns, en els temes tractats pel seu predecessor com a historiador local, Josep Ventalló i Vintró Ambdós autors són considerats el fonament d’una historiografia…

Vida i obra Ingressà de jove en el Seminari Tridentí de Barcelona, on estudià gramàtica i filosofia, i el 1755, al monestir de Santa Maria de Bellpuig, en l’època en què Jaume Caresmar era abat per primera vegada Fou nomenat abat del monestir els anys 1795, 1801 i 1804 A diferència dels seus germans d’orde Jaume Pasqual i Jaume Caresmar, passà bona part de la seva existència al cenobi i, en el moment de la seva mort, n’era prior 1806 La relació entre Caresmar i Martí fou molt intensa i, a més de centrar-se en qüestions espirituals i religioses –Martí acostumava a redactar reflexions sobre les…

Frare trinitari des del 1687, passà a Nàpols, on estudià pintura, i es posà en contacte amb el grup de Gravina i amb el també valencià Manuel Martí , a qui considerà el seu mestre i a qui illustrà la seva descripció del teatre romà de Sagunt També estigué influenciat per Gregori Maians Retornà el 1694 i es dedicà a l’ensenyament del llatí a Llíria i a Sagunt, fins que el 1704 ocupà la càtedra de retòrica de la Universitat de València, càrrec que abandonà en iniciar-se la guerra de Successió el 1705 Durant el conflicte bèllic es dedicà a l’estudi arqueològic del teatre romà de…

El seu cognom matern era Surís, però utilitzà el familiar de Montpalau Estudià humanitats al collegi episcopal de Barcelona i, a divuit anys, ingressà a l’exèrcit ascendí a sotstinent i participà en la guerra contra Portugal 1762 Retirat de la carrera militar el 1770, es casà amb una dama andalusa i collaborà, amb Pablo de Olavide, en el repoblament de Sierra Morena, on havia d’installar una colònia de camperols i menestrals catalans En ésser processat Olavide per la inquisició, Capmany fixà la residència a Madrid 1775 Allí es mogué dins l’element oficial i ocupà diversos càrrecs públics…