Resultats de la cerca

Ultra la poesia Versi sciolti, 1757 Tragedie, 1771, conreà la història literària i, sobretot, la crítica A Lettere virgiliane 1757 atacà Dant i també la poesia acadèmica del s XVIII Ha estat considerat l’introductor de la Illustració a Itàlia

La seva obra principal és Istoria della Compagnia di Gesù 1650-73 Publicà biografies d’alguns jesuïtes i tractats de literatura, de ciències naturals i d’espiritualitat Fou defensor de Galilei després de la condemna d’aquest És considerat un dels clàssics italians

Ambaixador de Gènova prop d’Alfons el Magnànim 1444, fou secretari d’aquest i historiador reial És autor de De rebus gestis ab Alphonso I acabat el 1455, imprès a Lió el 1560, en deu volums, la seva obra més important, i del tractat De felicitate vitae Se l’ha considerat, erròniament, valencià i amb el cognom de Facs

Considerat com l’intellectual més important sorgit a la congregació dels mequitaristes L’obra poètica fou reunida en cinc volums amb el títol de Cants 1857-58 Els seus treballs d’investigació Records de la pàtria armènia 1869-70, L’Armènia pintoresca 1870, etc, foren traduïts a diversos idiomes, però es ressenten d’una manca de rigor crític

Visqué al Japó, d’on tornà el 1937 per tal de lluitar contra la invasió japonesa Posteriorment, s’afilià al Partit Comunista Xinès i, a la fundació de la República Popular de la Xina, fou nomenat viceprimer ministre 1949-54 De contingut social i revolucionari, la seva poesia evolucionà d’unes formes experimentals a un llenguatge molt més clàssic i planer Entre els seus reculls destaquen Deesses 1922 i Avantguarda 1928 És també considerat un dels assagistes contemporanis xinesos més destacats, i fou el primer a fer una anàlisi marxista de la història xinesa

Estudià a Bolonya i es doctorà en dret civil i canònic a Pisa 1567, on fou ordenat prevere Fou arxipreste de la catedral de Torres, i el 1590 fou nomenat bisbe de Bossa Celebrà un sínode les actes del qual foren publicades Escriví un memorial i un tractat a favor de la primacia del bisbe de Sàsser enfront del de Càller Publicà el primer llibre de De rebus sardois Càller, 1580, però morí i deixà manuscrita la major part de la seva obra, publicada el 1835 De chorographia Sardiniae libri duo i De rebus sardois libri quator Seguidor, en part, de l’obra de Segimon Arquer, és considerat…

De família originària de Sevilla, fou un hàbil polític i ocupà càrrecs importants en diverses corts nord-africanes i andalusines, fins que, després d’ésser empresonat per Tamerlà a Síria, es refugià al Caire, on fou gran cadi fins a la mort És autor d’una història universal, al-'Ibār , que encapçalà amb un monumental pròleg Muqaddima , conegut per Prolegòmens , que constitueix la primera anàlisi científica de les estructures econòmiques, socials i polítiques que condicionen la història Ultra sociòleg i filòsof, és considerat sovint com el creador de la història científica…

Superior de l’Oratori de Sant Felip Neri 1593 i confessor pontifici 1594, mogué el papa a acceptar l’adhesió al catolicisme d’Enric de Navarra Enric IV de França Cardenal des del 1596, en el conclave del 1605 Felip III de Castella féu ús contra ell del dret d’exclusiva en represàlia pel seu llibre Tractatus de monarchia Siciliae , considerat contrari a les regalies dels regnes hispànics La seva obra principal són els 12 volums dels Annales ecclesiastici Roma, 1588-1607, continuada per diversos autors, que assolí vint-i-una reedicions completes escrita en to apologètic com a…

Estudià medicina, filosofia i història El 1733 fundà el setmanari satíric “Then Svenska Argus”, dins la línia del “Spectator” d’Addison Al continent, protegit per la princesa Lluïsa Ulrica, germana de Frederic el Gran de Prússia, fou preceptor del príncep hereu 1750 i historiador del regne 1755 Fou bandejat de la cort 1756 a causa dels seus sarcasmes contra el clericat, però hi tornà cinc anys després i fou designat canceller Bon coneixedor de les obres de Voltaire i de Montesquieu, introduí a Suècia la cultura francesa És considerat el creador de la prosa sueca Obres seves són…

Introduït a la cort de Borgonya, fou escuder 1464 i, més tard, conseller del futur duc Carles el Temerari, el qual acompanyà en la Lliga del Bé Públic i en la primera expedició contra Lieja Lluís XI de França aconseguí que Commynes es passés a ell 1472, el nomenà conseller privat i camarlenc i li donà el principat de Talmond, el vescomtat de Thouars i la senescalia de Poitou 1476 Intervingué en el tractat de Picquigny 1475, dirigit contra el duc, i, mort aquest 1477, secundà personalment els plans de Lluís X, contra l’estat borgonyó Sota la regència d’Anna de França participà en la Guerre…