Resultats de la cerca

Fill de Marià d’Oleza i de Cabrera Era tinent coronel d’infanteria Autor d’obres com Enterraments i òbits 1922, Caballerías de Mallorca 1947 i Noticias genealógicas de la familia de Oleza 1914 Publicà i anotà el Llibre de totes les antiguitats 1924 de Ramon Calafat i transcriví la Història del Collegi de Montesion de JMartin Gualba

Publicà diverses obres que reflecteixen els principals esdeveniments de l’època destaquen sobretot les seves Mémoires o Souvenirs historiques sur Napoléon 1831-35, Mémoires sur la Restauration 1836, la Histoire des salons de Paris sous Louis XVI 1837 i Catherine II L’obra Souvenirs d’une ambassade et d’un séjour en Espagne et Portugal 1837 té interès per a les relacions francoespanyoles És autora també d’una sèrie de novelles, com L’Amirante de Castille 1832, en general d’escàs valor

Les seves Històries d’Alexandre foren unes de les obres sobre Alexandre més llegides a l’antiguitat, anteriors probablement a les de Ptolemeu i Aristobul

Benedictí maurista de Saint-Germain-des-Prés, on fou bibliotecari i mestre de Mabillon Investigà molts arxius de monestirs i publicà l’ Spicilegium sive Collectio veterum aliquot Scriptorum , en 13 volums 1655-77, ple de texts i documents inèdits, alguns dels quals referents a la història catalana

Escriví una Història primitiva de Roma des dels orígens fins al 264 aC, complement de l’obra de Polibi Entre les seves obres, escrites en un estil retoricodramàtic i en llengua classicoàtica, cal destacar Carta a Ammeu, Els oradors antics, La imitació, L’estil de Demòstenes, La collocació de les paraules i Dinarc

Dirigí el diari florentí “La Nazione” Nomenat professor de literatura a la Universitat de Pisa 1860, en poc temps esdevingué un dels mestres més importants del mètode històric i crític Entre les seves obres cal destacar el recull de les Sacre rappresentazioni dei secoli XIV-XVI 1873, Le origini del teatro in Italia 1877, La poesia popolare italiana 1878 i Scritti danteschi 1913

Acompanyà com a historiador Alexandre el Gran en la seva expedició a l’Àsia caigut en desgràcia, morí a la presó Les seves obres Hellēniká , història grega des de la pau d’Antàlcides, Práxeis Alexándrou , sobre l’expedició asiàtica no es conserven Una vida novellada d’Alexandre, del segle II, molt difosa Alexandre el Gran , li fou falsament atribuïda

Fill de Josep Bertran i Ros  i pare del polític Josep Bertran i Musitu  Jurista format en l’escola historicista, presidí l’Acadèmia de Jurisprudència i Legislació 1870-71, la Societat Econòmica Barcelonesa d’Amics del País 1902-03 i l’Acadèmia de Bones Lletres 1907-11 També collaborà en la premsa conservadora i es vinculà a l’Institut Agrícola Català de Sant Isidre Feu dictàmens i diverses obres en defensa del dret civil català, com a principal element de definició i de pervivència del caràcter del país És de destacar el discurs pronunciat a l’Acadèmia de Belles Arts de Barcelona…

Destaquen en la seva nombrosa bibliografia Les premiers habitants de l’Europe 1877, fonamental per a l’estudi de les relacions entre els celtes i els altres pobles d’Europa Les Celtes jusqu'en l’an mil avant notre ère 1904, on examinà els texts conservats referents a l’idioma dels celtes, i Cours de Littérature celtique 1883-1908

Ingressà a l’orde benedictí i fou abat de Sant Pau del Camp 1785-91 Membre 1762-91 de l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona, hi presentà treballs d’història eclesiàstica catalana i, des del 1785, la dirigí