Resultats de la cerca

Llicenciat en dret, fou membre de la Federació de Joves Cristians Notari de Blanes, s’especialitzà en història local i religiosa Història de la Garriga tres volums, 1949, 1953, 1954, Història del santuari de la Mare de Déu del Vilar de Blanes 1952, Història del santuari de la Mare de Déu de Puig-graciós 1952, Els sants de la diòcesi de Barcelona 1957, Història del convent de Blanes 1958, etc

Identificà l’origen solsoní de Francesc Ribalta 1951 i és autor de l’obra La Mare de Déu del Claustre de Solsona 1966 i d’altres articles i treballs

Autor d' Historiae Alexandri Magni Macedonis , en deu volums, obra de poc rigor històric i crític, però d’un gran sentit psicològic i dramàtic palesa la influència de Sèneca i obtingué un gran èxit durant l’edat mitjana

Entre les seves obres destaquen The Story of Philosophy 1926, The Story of Civilisation 1935-67, en deu volums —el desè dels quals, Rousseau and Revolution , li valgué el premi Pulitzer del 1968—, The Age of Napoleon 1975 i A Dual Autobiography 1977

És autor d’una History of the United States 1837-74, en deu volums, i d’altres obres històriques Fou secretari de marina 1845-46 i fundador de l’escola naval d’Annapolis Demòcrata antiesclavista, donà suport a Lincoln durant la guerra de Secessió Fou ambaixador a Londres 1846-49 i a Berlín 1867-74

Ambaixador de Gènova prop d’Alfons el Magnànim 1444, fou secretari d’aquest i historiador reial És autor de De rebus gestis ab Alphonso I acabat el 1455, imprès a Lió el 1560, en deu volums, la seva obra més important, i del tractat De felicitate vitae Se l’ha considerat, erròniament, valencià i amb el cognom de Facs

Arxiver municipal d’Igualada, fou vicepresident del Centre d’Estudis Comarcals d’Igualada i corresponent de l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona Publicà Efemèrides igualadines 1904, Monografia del culte dels igualadins a la Mare de Déu 1920, Vocabulari de l’ofici d’adobar pells 1932, Biografia de sor Rita Mercader 1935 i la transcripció del Llibre de la Mostassaferia d’Igualada 1954

Professà al convent d’augustinians de Valladolid 1878 i anà a les Filipines el 1884, on entrà en contacte amb el moviment de l’església filipina independent de Gregori Aglipay Abandonà la vida religiosa el 1900 i polemitzà contra l’Església Catòlica fins el 1910, que hi retornà Des d’aleshores visqué al convent de Würzburg i es dedicà a escriure i a polemitzar contra els seus antics amics És autor de més de deu obres historicopolèmiques, en castellà, sobre temes de les Filipines i els seus problemes religiosos

Monjo de Montserrat des del 1925 i prevere el 1932 Estudià teologia a Alemanya i professà litúrgia a Vitòria Prefecte de cerimònies i sagristà major de Montserrat, organitzà les festes de l’entronització de la imatge de la Mare de Déu 1947 Consultor de l’episcopat espanyol durant el concili II del Vaticà, el Consilium de Litúrgia i de la Congregació del Culte Diví Fou superior de la fundació benedictina annexa a l’Institut Ecumènic d’Estudis Teològics, a Jerusalem 1971-83, i soci fundador de la Societat Catalana d’Estudis Litúrgics Publicà, entre d’altres treballs, nombrosos…

Establert a Barcelona l’any 1970, començà la seva tasca d’investigació i recopilació de dades del món del futbol que recollí en l’obra Historia y Estadística del Fútbol Español 2001, publicada en deu volums Vocal del Centre d’Investigació de la Història i Estadística del Futbol Espanyol des del 2009, collabora habitualment en la revista digital Cuadernos de Fútbol i en l’Anuari que publica aquesta entitat És un dels autors del llibre Unió Esportiva Sant Andreu 1909-2009 , publicat amb motiu del centenari del club També ha collaborat en diversos mitjans de comunicació i en publicacions…