Resultats de la cerca
Es mostren 41 resultats
Horaci Chauvet
Portada de La Veu del Canigó (Centre de Documentació i d’Animació de la Cultura Catalana, Perpinyà)
© Fototeca.cat
Historiografia
Periodisme
Historiador i periodista.
Dirigí la revista La Veu del Canigó des del 1910 i l’ Almanac Català-rossellonès de la Veu del Canigó 1921-23 i collaborà en La Renaissance Catalane El 1921 creà l’associació catalanista La Colla del Rosselló Autor de Tocs de guerra 1916, poesies en català, i d’obres sobre folklore, com Charmes du Roussillon 1933 i Folklore du Roussillon 1943 Com a historiador escriví, entre d’altres, La politique roussillonnaise 1934 i una Histoire du Roussillon 1952, de tendència francesitzant, que contradiu l’activitat dels seus anys joves El 1954 publicà també François Arago et son temps , i el 1958,…
Robert Ignatius Burns

Robert Ignatius Burns
© IEC
Historiografia
Historiador nord-americà.
Jesuïta, es doctorà en història medieval a Baltimore EUA i en història moderna i etnogràfica a Friburg Suïssa Professor a la Universitat de San Francisco del 1947 al 1976 i posteriorment a la de Los Angeles Membre de la junta de la North American Catalan Society i de la Medieval Academy of America, els seus estudis se centraren sobretot en la conquesta, la colonització i la integració del territori del País Valencià a la corona d’Aragó Jaume I i els Valencians del s XIII 1981, Colonialisme medieval 1987, Moros, cristians i jueus 1987, Societat i documentació 1989, Los mundos de…
Jaume Ramon Però
Esport general
Historiografia
Historiador.
El 1944 fou un dels impulsors de la Penya Solera Vinculat al Futbol Club Barcelona, del qual fou secretari durant la dècada de 1960, formà part de la Comissió Organitzadora dels Actes d’Inauguració del Camp Nou junt amb Nicolau Casaus Dirigí la revista Barça i controlà l’arxiu i la documentació del club Creà i dirigí el Museu del FC Barcelona 1982-84 Publicà Barça, Barça, Barça Història del CF Barcelona 1974 i Història del Barça Una trajectòria triomfant 1899-1986 1986
Alexandre Herculano de Carvalho e Araújo
Historiografia
Literatura
Poeta, narrador i historiador romàntic portuguès.
Publicà A voz do profeta 1836, on la tensió i l’èmfasi romàntics apareixen intellectualitzats El 1850 aparegué tota la seva obra lírica Poesia Els seus contes — Lendas e narrativas 1851— i les seves novelles — O monge de Cister 1841, O Bobo 1843 i Eurico o presbítero 1844— imposaren a Portugal la novella històrica L’obra narrativa palesa un excés de documentació i una preocupació per la fidelitat històrica La seva obra d’historiador és amplíssima História de Portugal 1846-51, História da origem e estabelicimento da Inquisição em Portugal 1854-59 i Portugaliae monumenta…
Max Nettlau
Historiografia
Historiador anarquista austríac.
Recopilador de documentació relativa a l’anarquisme des del 1884, amb llargues i repetides estades a Anglaterra, França i Suïssa, és autor de Bibliographie de l’anarchie 1897, de diferents sèries biogràfiques Bakunin, Reclus i Malatesta i d’una història general de l’anarquisme tres volums publicats, 1925-31, i quatre d’inèdits A partir del 1928 i fins al 1936 mantingué una estreta relació amb la família Montseny i La Revista Blanca i féu estades anuals a Catalunya Les seves obres Miguel Bakunin, la Internacional y la Alianza en España 1868-73 1925, La anarquía a través de los…
Ramon Serratosa i Queralt
Historiografia
Eclesiàstic i historiador.
Entrà al convent de la Mercè de Lleida 1888 i es doctorà en filosofia i teologia a la Universitat Gregoriana de Roma, on s’ordenà el 1898, any que retornà a Espanya Exercí diversos càrrecs, entre els quals dos cops el de provincial de Castella 1906-11 i 1921-23 El 1912 fundà el Boletín Oficial de la Orden de la Merced , del qual fou director El 1928 anà a Amèrica a estudiar els arxius de l’orde Catalogà l’arxiu de Cusco, la documentació del qual aprofità per a publicar diversos articles sobre el tema Los mercedarios y los incas del Perú , 1931 El antiguo Patronato del convento…
Joan Bonet i Baltà
Historiografia
Cristianisme
Eclesiàstic i historiador.
Fundà la parròquia de Sant Isidre a l’Hospitalet de Llobregat 1948 i fou repetidament elegit president del Collegi de Rectors de Barcelona Cal remarcar el seu prefaci a les obres completes de Josep Torras i Bages 1948 i l'epíleg a les de Jacint Verdaguer 1949 A part els estudis de caràcter pastoral, s’especialitzà en la història eclesiàstica catalana estudis en part inèdits, sobretot el segle XIX, el Modernisme religiós, les relacions entre el Vaticà i Catalunya, l’integrisme Sardà i Salvany, Pey-Ordeix i grans personalitats eclesiàstiques, com Josep Morgades, Josep de Calassanç Vives i Tutó…
Fèlix Duran i Cañameras

Fèlix Duran i Cañameras
© Fototeca.cat
Historiografia
Història del dret
Historiador, llicenciat en dret i doctor en història.
El 1913 ingressà al cos d’arxivers bibliotecaris i arqueòlegs, en el qual ocupà diversos càrrecs Collaborà en revistes jurídiques i històriques i en la premsa diària Prengué una part molt activa en les tasques del Centre Excursionista de Catalunya, com a bibliotecari 1914-20 i president de la secció de ciències i arts 1948, en l’Acadèmia de Jurisprudència, en el Collegi de Doctors i en la Unió Democràtica de Catalunya, de la qual fou president Durant la guerra civil de 1936-39 fou conservador de la documentació judicial procedent del palau de justícia Fou director de la…
Albert Garcia i Espuche
Historiografia
Arquitectura
Historiador i arquitecte.
Malgrat obtenir la titulació d’arquitecte, exercí poc temps aquesta professió i s’orientà aviat envers l’estudi de la història Doctorat per l’Escola d’Arquitectura el 1987, la seva tesi Barcelona a principis del segle XVIII La Ciutadella i els canvis en l’estructura urbana ja reflecteix, de fet, aquesta inquietud Els seus estudis se centren sobretot en l’anàlisi de la societat, l’economia i la cultura de la Barcelona preindustrial, situades en el context de Catalunya, en què combina les fonts de caràcter general com el cadastre amb una investigació exhaustiva de la documentació…
Antoni Bosch i Cardellach
Historiografia
Metge i historiador.
Estudià medicina a les universitats de València i d’Osca, i es llicencià a Cervera 1783 Exercí a Bràfim i després a Sabadell 1787, d’on fou, al mateix temps, arxiver i secretari municipal Intervingué directament en els rebomboris del pa i en la protecció dels eclesiàstics francesos fugitius durant la Revolució Francesa Com a arxiver, ordenà la documentació municipal sabadellenca i redactà el resum de les resolucions del consell de la vila 1548-1716, amb anotacions fins el 1747 És autor d’ Idea del partido del Vallés, Resum històric de la casa Bosc i Vives de Bràfim , Memòria de…