Resultats de la cerca

Es doctorà a la Universitat de Harvard el 1969, i actualment és catedràtica i directora dels estudis sobre la dona del departament d’història a la Universitat Estatal de Nova York SUNY Especialitzada en història comparada dels moviments socials i culturals, sobretot els feministes i els de classe, i en història urbana, publicà un llibre sobre l’anarquisme espanyol Anarchists of Andalusia, 1868-1903 , 1977, amb el qual guanyà el Berkshire Society Prize, i sobre l’acció collectiva a Barcelona, Red City, Blue Period Social Movements in Picasso's Barcelona , 1992 També ha…

Entre les seves obres cal esmentar Le Perapertusès et ses châteaux 1939, Les tours à signaux des vicomtés de Castellnou et de Fenollède au XIè siècle 1949, Les tours à signaux du Conflent 1951, Le Perapertusès 1962, Le Termenès 1962, Histoire de la “Fidelíssima vila de Perpinyà”, Villefranche, capitale du Conflent, cité du marbre 1966, Architecture militaire occitane 1969, Architecture militaire des Pyrénées catalanes 1975, Architecture de pierre sèche des Pyrénées catalanes 1975, Les tours à signaux Atalaya, Guardia, Farahon 1980 i, en collaboració, Els castells catalans 1966-77, en 6 volums

El 1967 es llicencià a la National University of Ireland Establerta a Catalunya des del 1968, el 1975 obtingué la llicenciatura en filosofia i lletres per la Universitat de Barcelona Tres anys més tard s’hi doctorà en l’especialitat d’història moderna Del 1991 al 2018 fou catedràtica d’història contemporània a la UB, i posteriorment n’ha estat nomenada catedràtica emèrita Especialitzada en història de les dones, introduí aquesta matèria d’estudi a Catalunya i a l’Estat espanyol i n’és autora de diversos treballs Mujeres libres España 1936-1939 1975, reeditat diverses vegades i…

El 1949 es llicencià en filologia semítica a la Universitat de Barcelona, i el 1951 es doctorà amb una tesi sobre una família de jueus catalans, els Ravaia Fou un dels seus primers estudis dedicats al món jueu medieval, del qual es convertí en destacat especialista Vinculat a la Universitat de Barcelona des del 1949, hi professà diverses matèries, amb una especial preocupació per les qüestions metodològiques, des del 1954 hi donà sistemàticament cursos d’història dels jueus a l’edat mitjana, amb particular atenció als jueus de la corona catalanoaragonesa, i fou catedràtic de llengua i…

Especialitzada en història de l’arquitectura valenciana, camp en què feu aportacions substancials, fou professora d’història de l’arquitectura a l’Escola d’Arquitectura de la Universitat Politècnica de València La seva tesi de doctorat 1969 se centrà en l’arquitectura modernista a València, i donà lloc a  La arquitectura modernista en Valencia 1971, i un llibre cabdal, La arquitectura de la renovación urbana en Valencia 1973, amb un significatiu pròleg de Joan Fuster En aquest treball, que analitza les transformacions urbanes de València al segle XIX, plantejà el problema de l’impacte del…

Fill del cònsol britànic a Mallorca Alan Hillgarth, mantingué una estreta vinculació amb l’illa, on el seu pare adquirí el 1930 la finca de son Torrella, a Santa Maria del Camí, localitat de la qual fou nomenat fill adoptiu l’any 2019 El 1950 es graduà en filosofia per la Universitat de Cambridge, on es doctorà l’any 1957 amb la tesi The prognosticum of St Julian Nomenat senior research fellow al Warburg Institut de Londres 1959-62, posteriorment exercí la docència a les universitats de Texas 1964-65 i Harvard 1965-70 i al Boston College 1970-77 Des del 1977 fins a la jubilació 1995 fou…

La Guerra Civil Espanyola impedí que arribés a la universitat en el moment que li corresponia per edat, però el 1940, a vint anys, es matriculà a la Universitat de Barcelona Feu els estudis de filosofia i lletres, en la secció d’història, i els acabà l’any 1944 amb premi extraordinari Fou deixeble de les dues figures principals del camp de la prehistòria i de l’arqueologia a Catalunya, Lluís Pericot i Martín Almagro Amb el primer collaborà, essent encara estudiant, en diverses campanyes en els dòlmens empordanesos, i hi mantingué una amistat de per vida Amb el segon tingué una relació més…

Llicenciat per la Universitat de Barcelona 1962, s’hi doctorà el 1967 amb una tesi sobre la qüestió rabassaire publicada el 1969 amb el títol El problema agrari a Catalunya, la qüestió rabassaire de 1890 a 1936 Anteriorment, el 1964, ja presentà una tesina la primera referida al segle XX realitzada al Principat de Catalunya sobre El sindicalisme a Barcelona de 1916 a 1923 , que fou publicada el 1965 i rebé el premi Nova Terra Amb aquestes dues obres definí una de les principals temàtiques que ha tractat al llarg de la seva prolífica producció l’anàlisi dels moviments socials contemporanis…

Vida Dedicat a l’estudi de la cultura i les institucions àrabs, fou també un intellectual preocupat per la músicologia, la pedagogia o l’estatut científic de la història Era fill d’una família de propietaris i comerciants de taronges a la Ribera del Xúquer, i estudià a les Escoles Pies i a la Facultat de Dret de València, on es doctorà en dret En aquesta ciutat, es vinculà molt aviat a les institucions educatives i a la Institució Lliure d’Ensenyament ILE D’aquí deriva, potser, la seva actitud oberta a tota innovació cultural i del mètode científic A Madrid prosseguí els estudis universitaris…