Resultats de la cerca

Marquès de Miraflores i comte de Villapaterna Fou ambaixador d’Espanya a Londres 1834 i París 1838 Collaborà estretament amb Narváez durant el decenni moderat i fou, durant poques setmanes, president del consell de ministres 1846 i ministre d’estat en el govern de Bravo Murillo 1851 Després d’afiliar-se a la Unió Liberal fou president del consell 1863 Les seves obres històriques més importants foren Apuntes histórico-críticos para escribir la historia de la revolución de España desde el año 1820 hasta 1823 1834 i les Memorias para escribir la historia contemporánea de los siete…

A Girona fou un dels fundadors de l’Asociación Literaria 1872 Fou també un dels fundadors del Memorial Numismático español Traslladat a Madrid, collaborà molt estretament amb Víctor Balaguer, tant en el treball polític com en l’històric Membre de l’Academia de la Historia 1886 S'especialitzà en l’estudi històric de la guerra dels Segadors, a la qual dedicà Gerona en la revolución de 1640 1880, 1881, Melo y la revolución de Cataluña en 1640 1886 discurs d’ingrés a l’Academia i l’edició de la Crònica de Miquel Parets 1888-93 Publicà també treballs de numismàtica gironina i un…

Tingué la doble nacionalitat des del seu naixement Format al Winchester College, posteriorment estudià a la Universitat de Grenoble i viatjà a Bulgària De retorn a Anglaterra, cursà estudis de política, economia i filosofia a Oxford, on també s’afilià al Partit Comunista 1937, que abandonà dos anys després Durant la Segona Guerra Mundial fou agent dels serveis d’intelligència britànics a Bulgària, on romangué després del conflicte com a agregat de premsa de l’ambaixada a Sofia Inicià la seva producció literària en el camp de la poesia Influït per WH Auden i Robert Graves, el seu primer recull…

Fill d’un llibreter, cursà estudis de filologia, literatura i història catalanes als Estudis Universitaris Catalans 1951-54, impartits per Ferran Soldevila i Jordi Rubió i Balaguer Llicenciat en lletres 1956 i doctor en història 1970 per la Universitat de Barcelona, fou lector a Liverpool 1956-57 i posteriorment ajudant de Jaume Vicens i Vives  i Jordi Nadal a la Facultat de Ciències Econòmiques de Barcelona 1957-66 Apartat el 1966 de l’ensenyament per les autoritats franquistes, hi retornà l’any 1968 com a agregat interí a la Universitat Autònoma de Barcelona fins el 1974, que fou catedràtic…

Vida i obra Tercera generació familiar amb vocació jurídica —net d’advocat i fill de procurador dels tribunals—, inicià els estudis universitaris a la Universitat de Barcelona el 1925 a les facultats de Filosofia i Lletres, on conegué Antonio de la Torre, i de Dret 1926-31, on tingué de professor Galo Sánchez Tingué també una notòria actuació política Els anys trenta fou president d’Acció Catòlica i de la Lliga Regionalista a Arenys de Mar Després de les eleccions municipals del 1934 fou regidor de Cultura i Assistència Social, i alcalde segon d’Arenys, des d’on…

Vida Fill d’una família menestral, patí la pèrdua prematura del pare i, després del trasllat a Barcelona, passà una època de dificultats econòmiques Format a la Facultat de Lletres de la Universitat de Barcelona 1927-30, hi rebé la influència decisiva de l’historiador i arxiver Antonio de la Torre y del Cerro, que l’orientà en les seves primeres recerques i l’inicià en el treball d’arxiu Fruit d’aquesta influència fou la seva tesi doctoral sobre l’acció del rei Ferran II al municipi de Barcelona, que llegí el febrer del 1936 Durant la Segona República, inicià la seva promoció professional…

La historiografia dels Països Catalans Els precedents de la historiografia catalana Precedents de la historiografia catalana poden ésser considerats diversos texts, en bona part de caràcter religiós, vinculats generalment a seus episcopals i altres centres eclesiàstics les Actes del martiri de Fructuós, Auguri i Eulogi a Tarragona el 258, passions dels màrtirs catalans segles IV-VIII, himnes, texts epigràfics, algunes cròniques visigòtiques, epitafis i elogis als comtes, la Crònica dels reis de França 939, del bisbe de Girona Gotmar, o vides de sants —com la de Pere Ursèol fi del segle XI i…