Resultats de la cerca
Es mostren 16 resultats
Pasquale Villari
Historiografia
Política
Historiador i polític italià.
Exiliat a Florència arran d’una revolta liberal 1848, ensenyà a Pisa 1859 i a Florència 1865-1913 Fou diputat 1873-76, senador 1884 i ministre d’instrucció pública1891-92 Com a historiador, són famoses les seves biografies de Savonarola i de Maquiavel, i fou un dels millors coneixedors de la problemàtica social de la Itàlia del sud Scritti sulla questione sociale in Italia , 1902
Giuseppe La Farina
Historiografia
Política
Polític i historiador italià.
Exiliat dos cops a Florència per motius polítics, hi fundà el diari L’Alba 1847 El 1848 tornà a Messina, on fou coronel de la guàrdia nacional, diputat dels comuns i ministre de la guerra Després d’un exili a París 1849-53, residí a Torí i hi fundà la Rivista Contemporanea Sostingué Cavour a través de la Societat Nacional Italiana, que creà, i fou membre 1860 del consell d’estat i diputat del parlament Escriví llibres d’història i articles polítics
Jaime Cortesão
Historiografia
Literatura
Escriptor i historiador portuguès.
Collaborà amb el grup animador Renascença Portuguesa i fou un dels fundadors de les revistes “Nova Silva” i “A Águia” Intervingué en la Gran Guerra i, exiliat, visqué a Espanya, França i Brasil Tornà a Portugal i es dedicà a la tasca d’historiador Escriví poesia Divina Voluptuosidade , 1923 Missa da Meia-Noite , 1940, sota el pseudònim d' António Fróis, drames històrics O Infante de Sagres, 1916 Egas Moniz, 1918 i narracions breus Daquém e Dalém da Morte, 'Deçà i dellà la mort’, 1913
Teopomp
Historiografia
Retòrica
Historiador i rètor grec, deixeble d’Isòcrates.
Exiliat pels seus sentiments oligàrquics, viatjà molt i freqüentà la cort de Filip II de Macedònia, la d’Alexandre i, a Egipte, la de Ptolemeu Intervingué en la polèmica dels partidaris d’Isòcrates contra Plató Contra l’ensenyament platònic , però excellí, sobretot, en el camp de la historiografia les Històries hellèniques , continuació de l’obra de Tucídides del 411 al 394 aC, i les Històries filípiques , explicació del regnat de Filip II Pel seu deler de donar unitat a la història contemporània entorn d’una personalitat dominant, l’obra de Teopomp representa un dels esforços…
Josep Antoni Llobet i Vall-llosera
Historiografia
Científic i historiador.
Fou membre de la Societat Filosòfica Exiliat a França 1824-32, per les seves idees liberals, en tornar-ne contribuí a la introducció del pensament científic modern als Països Catalans Físic, geòleg i arqueòleg, recollí i classificà molts llibres procedents de biblioteques conventuals destruïdes el 1835, collaborà en l’organització del museu arqueològic de Barcelona i fou professor i president de l’Acadèmia de Ciències, on llegí diversos treballs Publicà, entre altres obres, De los pozos artesianos en general y de su aplicación a la Cataluña 1834, Descripción de un Atlas catalán…
Manuel Villegas López
Cinematografia
Historiografia
Historiador, teòric i assagista cinematogràfic.
Es donà a conèixer en revistes dels anys vint ‘Films Popular”, “Films Selectos”, “Nuestro Cinema'' i durant el decenni següent exercí la crítica a Unión Radio Madrid Aquests anys publicà els primers llibres Espectador de sombras Crítica de films 1935 i Arte de masas Ruta de los temas fílmicos 1936 així mateix, desplegà una intensa activitat dirigida als cineclubs i fundà el Grupo de Escritores Cinematográficos Independientes GECI Exiliat el 1939, residí a Buenos Aires, on prosseguí la seva tasca com a crític i publicista i publicà, entre d’altres, El cine, Magia y aventura del…
Manuel Moreno Fraginals
Historiografia
Historiador cubà.
Llicenciat en dret 1943, completà els estudis a Mèxic i a Espanya, on s’especialitzà en la història colonial cubana, i posteriorment ocupà diversos càrrecs empresarials a Veneçuela, on visqué exiliat entre el 1951 i el 1954, i a Mèxic Tornà a Cuba després de la revolució castrista, i fou professor de la Universitat de Las Villas i conseller econòmic d’Ernesto Guevara L’any 1964 publicà El ingenio El complejo económico-social cubano del azúcar 1790-1860, una obra cabdal de la moderna historiografia social i econòmica cubana Altres obres seves són José Antonio Saco Estudio y…
Josep Soler i Vidal
© Família Soler-Vinyes
Historiografia
Política
Polític i historiador.
Es formà a l’Ateneu Enciclopèdic Popular Cofundador del PCC 1928, s’integrà després al BOC 1931 Estudià als Estudis Universitaris Catalans i collaborà a L’Hora Participà en la constitució del PSUC 1936 Exiliat a Mèxic 1940 treballà als tallers gràfics de La Nación , i més tard muntà una impremta S’apartà del PSUC i cofundà el Partit Socialista Català 1942, que donà suport al Consell Nacional de Catalunya CNC Dissoltes ambdues organitzacions 1945 i 1950, continuà l’activisme impulsant la Primera Conferència Nacional Catalana Mèxic 1953 Cofundador 1952, i fins el 1957 secretari de…
Joaquim Danés i Torras
Historiografia
Metge i historiador.
Es doctorà el 1912 amb un treball sobre cirurgia de la tuberculosi pulmonar i, el 1913, practicà un dels primers pneumotòraxs fets a Espanya, amb un aparell de la seva invenció Des del 1914 alternà l’exercici de la medicina amb la tasca d’historiador Des del 1924 fou membre de la junta del Museu-Biblioteca d’Olot, institució de la qual fou posteriorment director i des d’on exercí una notable labor cultural Durant la guerra civil de 1936-39 salvà una part important del patrimoni artístic de la ciutat com la imatge de la Mare de Déu del Tura Exiliat el 1939, en tornar, el 1940, fou…
Joan Francesc de Masdéu i de Montero
Historiografia
Historiador.
Germà de Baltasar Jesuïta, a Catalunya, des del 1759 Exiliat a Itàlia el 1767, estudià dret a Bolonya 1755-59, on contribuí a la fundació de les Memorie enciclopediche Com a escriptor començà publicant obres literàries, de les quals es destaca la traducció italiana de poetes castellans cinccentistes Roma, 1786 La seva obra cabdal, però, és la Historia crítica de España y de la cultura española, en 20 volums Madrid, 1783-1805, escrita a Bolonya i a Roma només aconseguí de publicar en italià els dos primers volums Foligno, 1781 Florència, 1787, i en deixà quatre d’inèdits en…