Resultats de la cerca

Capità de la guàrdia i primer secretari d’Aleix I, es retirà posteriorment en un dels monestirs de l’Athos, on escriví uns Comentaris als cànons apostòlics, conciliars i patrístics , que li donaren fama La seva obra més important és l’Επιτομἠ Ἰστοριῶν, crònica des de la creació del món fins al 1118 on complementa, amb les dades sobre el regnat d’Aleix I, l' Alexíada d' Anna Comnè

Seguí la carrera militar i a través dels càrrecs que ocupà intervingué en les guerres contra els alamans a la Gàllia i contra els perses La seva fama ve d’haver escrit Rerum gestarum , història de Roma des de l’any 96 quan acaba la història de Tàcit fins al 378, dividida en 31 llibres, dels quals només s’han conservat els darrers, del 14 al 31, que van de l’any 353 al 378, és a dir, de l’emperador Constantí a Valent

Cronista de la vila de Martorell, d’on fou conservador del Museu Municipal Vicenç Ros 1945 i director del museu anomenat L’Enrajolada 1967 Publicà Resumen histórico de Martorell 1945, Anecdotologi de Francesc Pujols 1953, Retaule Històric de Molins de Rei 1953, El invicto conde del Llobregat y los hombres de Cataluña en la guerra de la Independencia 1961, Lluís de Requesens 1971, Història i llegenda del Pont del Diable 1972, Josep Palet, tenor de fama mundial 1979, etc Fou membre de la Reial Acadèmia de Belles Arts de Sant Jordi 1975

Estudià a Sigüenza i a Madrid Es llicencià en dret i es doctorà en filosofia i lletres El 1889 entrà al cos d’arxivers i bibliotecaris i treballà a la Biblioteca Nacional i als arxius d’Indias i de Simancas El 1905 guanyà per oposició la càtedra d’història antiga i medieval de la Universitat de Saragossa i morí quan preparava el discurs d’entrada a l’Acadèmia de la Història És autor de molts treballs sobre història d’Amèrica, cosa que li féu guanyar fama d’americanista en tota l’Amèrica Llatina, i també féu molts estudis sobre personatges i temes de la història de la literatura…

Fou un dels promotors del ressorgiment cultural de Tarragona El 1882 s’establí a Barcelona, on dirigí La Ilustración Ibérica 1882-1900 Collaborà a publicacions de Madrid com El Social , on emprava el pseudònim de Salvador Redactor de La Vanguardia , en anar-se'n Raimon Casellas el 1899 es feu càrrec de la rúbrica artística des d’on adoptà una actitud eclèctica però amb aguda intuïció i amb marcada simpatia envers la nova generació postmodernista El 1902 esdevingué codirector del diari Divulgador d’història i de medicina, publicà unes quaranta obres que sovint signava Carlos de Mendoza, que…

Empirista, portà fins a llurs conclusions lògiques la filosofia de Locke i de Berkeley i, malgrat no haver obtingut cap càtedra a causa de la seva fama d’escèptic, exercí una gran influència a Anglaterra i a França Tingué contacte —sovint polèmic— amb els enciclopedistes, especialment amb Rousseau Escriví A Treatise of Human Nature 1740, en tres llibres sobre el coneixement, refós a An Enquiry concerning Human Understanding 1748, sobre les passions i sobre la moral, refós, aquest darrer, a An Enquiry concerning the Principles of Morals 1751 Publicà, a més, Political Discourses…

D’origen eqüestre, seguí la carrera política després dels estudis obligats d’oratòria i lleis Arribà a senador, envoltat ja d’una notable fama d’orador, l’any 78 fou pretor el 88 i cònsol el 97 Mentrestant, alhora que assolia el grau més alt de la seva carrera política, es lliurava també al conreu de les seves afeccions literàries ja vers l’any 80 havia escrit un tractat d’oratòria que constituïa un assaig de crítica literària De oratoribus Aquest anà seguit de dues obretes Agricola biografia del seu sogre, el cònsol Agrícola, i autojustificació de Tàcit pel fet d’haver estat…

Vida El 1722 ingressà en l’orde franciscà i, després de dur a terme estudis de cant, violí, clavicèmbal i composició, el 1725 fou nomenat mestre de capella de l’església de Sant Francesc, a Bolonya, on fou ordenat capellà quatre anys més tard El 1753 assistí, a Roma, a l’èxit obtingut per la seva música, arran del qual li oferiren el càrrec de mestre de capella de Sant Pere, que rebutjà Fou el teòric musical més notable de l’Europa de la segona meitat del segle XVIII, encara que això limità la seva importància com a músic i documentalista tenia una biblioteca amb més de 17000 volums La seva…

Trajectòria acadèmica Començà a estudiar a la Universitat de Granada Resideix des del 1968 a Barcelona, i des del 1969 és professor a la Universitat Autònoma de Barcelona , on l’any 1973 obtingué el doctorat Professor adjunt 1979, des de l’any 1986 és director de l’Institut d’Estudis Medievals d’aquesta universitat i editor de la seva revista, Medievalia , i des del 1994, catedràtic d’Història Medieval d’Europa Ha estat també director del Departament d’Història de les Societats Precapitalistes i Antropologia Social Fou professor visitant de les universitats de Gènova i Poitiers i…

Vida i obra Era membre d’una noble família originària de Girona El seu cognom matern era Surís, però utilitzà el familiar de Montpalau El seu besavi, Jeroni de Capmany i Montpalau, investit cavaller el 1671, fou professor de dret a l’Estudi General de Girona, jurat de la ciutat el 1678 i el 1682 i autor del pròleg en el manuscrit gironí de la Crònica siscentista de Jeroni de Real, editada per Joan Busquets El seu avi defensà la causa austriacista i, en conseqüència, patí l’exili i la confiscació dels béns després de la guerra de Successió 1700-14 En tornar del desterrament, la família s’…