Resultats de la cerca

Nascut en el si d’una família vinculada al món intellectual i artístic —el seu avi, Josep Massot i Planes , músic, es dedicà a recopilar el cançoner popular de Mallorca, que Massot i Muntaner publicà el 1984 Cançoner musical de Mallorca —, de petit tingué contacte amb l’ambient literari de l’illa a partir de les lectures dels seus principals autors i dels contactes que la família hi tenia a partir d’un saló literari que la seva tia àvia, poeta, mantingué durant els anys més tèrbols del franquisme, i que fou freqüentat, entre d’altres, per Maria Antònia Salvà El 1958 inicià estudis de lletres…

Fou vocal del Club Natació Atlètic 1953 i secretari 1954-62 Vocal, per elecció, de la Federació Catalana de Natació 1963-66 i secretari general de la mateixa 1967-84 i, més tard, de nou vocal ocupant la presidència de les comissions de màsters, rècords, estadístiques i guardons 1995-2011 El 1958 s’integrà al Collegi Català d’Àrbitres i en fou vocal 1959, 1960 i secretari 1961, 1962, 1963 En l’àmbit estatal també fou àrbitre 1965, a més de membre del comitè tècnic dels Campionats d’Europa de Barcelona 1970 Dins de la federació espanyola fou component de les comissions de rècords i…

De família noble, fou monjo a Civate i a Montecassino 774 A la caiguda dels longobards, anà a viure a la cort de Carlemany a Aquisgrà 782 i tornà a Montecassino 786 Autor d’una Historia romana , que és una continuació de la d’Eutropi, i de les Gesta episcoporum Metensium , model de les cròniques episcopals posteriors, és conegut sobretot per De gestis Longobardorum , crònica del seu poble fins el 744, escrita en llenguatge apassionat i sovint èpic És autor també de l’himne Ut queant laxis , en honor de sant Joan Baptista, i de diverses cròniques i homilies

Funcionari de la Diputació de Lleida, publicà poemes i relats humorístics de tipus costumista en publicacions periòdiques, com la revista satírica Lo Garbell 1883-84 i el diari El Pallaresa , o en fulls volants Romanços humorístics , Lleida, fi de segle 1900, Coses de Lleida i, sobretot, Veritable relació de les grandioses fires i festes que celebrà lo Excellentíssim Ajuntament de Lleida en honor de sant Anastasi màrtir 1896 També fou autor d’estudis d’arqueologia, numismàtica i història moderna i contemporània de Lleida, entre els quals destaquen  Sellos municipales de la…

Doctor en drets Fou fet cavaller el 1591 i noble el 1592 És autor d’un recull d’elogis de la vida i l’obra de Ramon Llull Observata a variis auctoribus de B Raymundo Lull de martyrio et cultu , continuat per AR Pasqual i Bonaventura Serra el 1612 declarà en el procés de beatificació de Ramon Llull Deixà també manuscrits una Història del regne de Mallorca , perduda, un nobiliari mallorquí Cases de cavallers d’aquesta isla de Mallorca , illuminat amb escuts, i diversos volums de transcripció de documents i notícies històriques D’altra banda, feu algunes incursions en el camp de la poesia, i…

El 1652 prengué l’hàbit de l’orde de Montesa Estudià a València filosofia, teologia i es doctorà en cànons el 1658, i des de l’any següent fou catedràtic de dret canònic Fou secretari del lloctinent de l’orde Joan Crespí i Brizuega, canceller del regne 1666, assessor del batlle general de València 1673, capellà d’honor de Carles II 1678, procurador general de l’orde de Montesa 1680 i jutge apostòlic de la nunciatura És autor de diversos tractats en defensa de l’orde de Montesa i una història d’aquest des de la fundació, privilegis, jurisdicció, personalitats, la seva obra més important…

Fill d’Honori Garcia, es formà a Vic i a Barcelona, on inicià la carrera de dret 1943-46 Es llicencià a València 1948 i es doctorà a Barcelona 1983 Especialista en dret medieval, de la seva producció sobresurten les obres Furs de València I 1970, II 1974, III 1978 i IV 1983, en collaboració amb Germà Colon, Comandas comerciales barcelonesas de la baja edad media 1973, en collaboració amb Josep M Madurell, Història de la marina catalana 1977, Assegurances i canvis marítims medievals a Barcelona en dos volums, 1983, en collaboració amb Maria Teresa Ferrer, i Llibre del Consolat de Mar I 1981,…

Catedràtic d’història contemporània de la Universitat de Lleida 1972-2006 i estudiós del sindicalisme català Fou degà de la Facultat de Filosofia i Lletres de la Universitat de Lleida Ha collaborat amb l’equip de direcció del Grup Eiximenis de Lleida i amb l’IREL Institut de Recerca i Estudis Religiosos de Lleida en el tema de la relació entre fe cristiana i cultura contemporània Ha publicat, entre altres obres, El Congrés de Sants 1975, Catalanisme i moviment obrer el CADCI entre 1903 i 1923 1988, Sindicalistes i llibertaris l’experiència de Camil Piñón 1989,  Carlins i liberals a Lleida…

Els seus pares procedien de Bocairent Vall d’Albaida Llicenciat en lletres per la Universitat de París, inicià la tasca docent el 1956 a la Universitat de Bordeus, on el 1960 obtingué la càtedra de civilització espanyola i de l’Amèrica Llatina Desenvolupà la seva carrera acadèmica i científica en aquesta universitat, de la qual fou rector del 1978 al 1983 Especialitzat en la formació de l’Estat espanyol modern, l’any 1970 es doctorà amb la tesi La revolución de las Comunidades de Castilla 1520-1521 , obra considerada fonamental en la historiografia hispànica Investigà també sobre els jueus a…

Fill de mestres, fou educat primer a Chartres i, més tard, a París En aquesta darrera ciutat assistí al Lycée Louis-le Grand i a l’École Normale a Saint-Cloud on, després de llicenciar-se 1958, exercí la docència Fou lector a la Universitat d’Ais de Provença 1965 i professor d’història moderna d’aquesta universitat, al Centre Méridional d’Histoire Social des Mentalités et des Cultures 1976, i de la de París I Panthéon-Sorbonne 1987 Succedí  A Soboul en la direcció de l’Institut d’Histoire de la Révolution Française 1981-93 De formació marxista, ha treballat temes d’història de les mentalitats…