Resultats de la cerca
Es mostren 4 resultats
Edmond Demolins
Educació
Historiografia
Sociologia
Sociòleg, historiador i pedagog francès.
Fou deixeble de Frédéric Le Play Seguint els criteris dels iniciadors de l’escola nova a Anglaterra, organitzà l’École des Roches 1899 a Verneuil-sur-Avre La seva pedagogia fomenta l’esperit de collaboració i l’autogovern, l’observació i la investigació personal Escriví L’éducation nouvelle 1898 i la Classification sociale 1905
Jurij Nikolajevič Tynjanov
Historiografia
Literatura
Teòric i historiador de la literatura russa.
Formà part de l’OPOJAZ, l’escola formalista Dedicà la seva curta vida a l’ensenyament i a l’estudi de la literatura russa És un dels iniciadors de la novella historicobiogràfica russa amb Kjukhlja 1925, novella sobre la vida i l’obra de Kjukhel’beker, considerada com la seva millor obra Smert'Vazir-Mukhtara ‘La mort de Vazir-Mukhtar’, 1927-28 tracta de la vida i l’obra de Gribojedov Morí abans de poder acabar la tercera gran novella, Puškin , escrita de forma més realista Solament dues parts arribaren a ésser publicades 1933 i 1943 Es dedicà també a la teoria literària Problema…
Raymond Carr

Raymond Carr
Historiografia
Historiador britànic, especialitzat en història espanyola i llatinoamericana, de nom complet Raymond Albert Maillard Carr.
Educat a la Brockenhurst School i llicenciat el 1941 al Christ Church d’Oxford, des del 1945 exercí la docència universitària en diversos colleges d’Oxford i el 1964 esdevingué fellow del St Anthony's College, del qual fou director en 1968-87 i director del Latin American Centre Dedicat inicialment a la història de Suècia, aviat es decantà, però, per la història d'Espanya, especialment dels segles XIX i XX, i esdevingué un dels iniciadors del grup de destacats historiadors britànics dedicats a aquesta especialitat que inclou, entre d'altres, Hugh Thomas , John H Elliott i Paul…
Jacques Le Goff
Historiografia
Historiador francès.
Especialista en història medieval Estudià a l’Escola Normal Superior de París Després d'una estada d’estudis a la Universitat Carles de Praga 1947-48, d’on tornà després del cop que instaurà el comunisme a Txecoslovàquia, fou professor a París i Lilla, i el 1958 ingressà al CNRS Centre National de la Recherche Scientifique de París El 1960 s’incorporà a l’Escola d’Alts Estudis en Ciències Socials EHES, on tingué com a mentor Fernand Braudel i on, des del 1962, ocupà diversos càrrecs a la direcció fins a la jubilació 1977 Des del 1969 coordinà durant molts anys la revista francesa d’història…