Resultats de la cerca

Inicià la carrera militar com a guardamarina el 1820 i publicà Derrotero general del Mediterráneo 1860 i Derrotero de la costa septentrional de España 1860-61 Retirat a Maó 1872, es dedicà a l’estudi de la història de Menorca i publicà Fragmentos de la Historia de Menorca 1882 i Historia de la Isla de Menorca Fou fundador i collaborador de la Revista de Menorca

Mestre de professió 1953-91, fou professor en diverses escoles, entre les quals a l’Escola Graduada de Maó 1957-79 L’any 1974 es llicencià en història per la Universitat de Barcelona amb la tesi de graduació La vila de Maó i el seu terme al segle XVI 1984, inèdit i es doctorà el 1997 amb la tesi L’Institut de batxillerat de Maó durant la Guerra Civil inèdit Exercí de professor d’història a la Universidad Nacional de Educación a Distancia 1984-2000, a l’Institut de Ciències de l’Educació 1983-90 i a l’extensió de Menorca de la Universitat de les Illes Balears 1998-2001 Fou director del Centre…

Estudià les primeres lletres a Maó Del 1762 al 1765 cursà retòrica i filosofia a la Universitat Literària de Mallorca i escriví les primeres poesies en català, castellà i llatí, dins la tradició postbarroca peninsular Del 1765 al 1767 es graduà en drets a Avinyó, on rebé la influència de la literatura neoclàssica francesa De retorn a Maó, fou nomenat jutge del tribunal del vicealmirallat, establert pel govern britànic, i escriví les tragèdies Lucrècia 1769, en alexandrins apariats, la primera i la més important obra neoclàssica de la literatura catalana, remarcable per la qualitat literària i…

Collaborà a La Ilustración Hispanoamericana , L’Esquella de la Torratxa , La Campana de Gràcia , etc, i fou catedràtic de dibuix de l’institut de Maó 1894-1940 Director de l’Arxiu Històric de Maó del 1910 al 1943, procedí a la seva ordenació, com també a la del d’Alaior, del qual publicà una extensa monografia Del 1898 al 1934 fou editor i director de la Revista de Menorca , on publicà diverses monografies sobre arqueologia, història, literatura i biografies relacionades amb Menorca Una Sociedad de Cultura establecida en Mahón durante la segunda mitad del siglo XVIII, La colonia griega…

Germà i gendre de Joan, i amb ell iniciador de la investigació històrica a Menorca Advocat per la universitat literària de Mallorca Fou també notable numismàtic Alguns dels seus opuscles són ampliacions d’altres del seu germà Joan Autor d’una vintena de títols, el més important dels quals és Noticias relativas a la Isla de Menorca 1826-38

Fill de Francesc Hernández i Sanz Cursà estudis a la Universitat de Barcelona Llicenciat en filosofia i lletres Madrid, 1921 i en dret Barcelona, 1946, fou catedràtic de llengua i literatura a l’institut de Maó Fou un dels fundadors, a Menorca, de Nostra Parla , juntament amb el seu pare, Joan Mir i Mir, Marçal Pascuchi, Ferran Soldevila i altres collaboradors És autor de Menorca prehistórica 1924 Collaborador de la Revista de Catalunya 1930-31, la seva biografia del doctor Mateu Orfila li valgué el premi Orfila, convocat per única vegada per l’Institut d’Estudis Catalans, el 1953 Publicà…

Fou militar i formà part de la Unión Militar Democrátic a Llicenciat i doctorat en història a la Universitat de Barcelona, hi fou professor d’història contemporània en abandonar l’exèrcit després de l’intent de cop d’estat del vint-i-tres de febrer Destacat especialista en la història de l’exèrcit espanyol contemporani i sobre la Guerra Civil Espanyola, publicà més de trenta obres sobre aquest tema Sobresurten  Historia del ejército El peso de un grupo social diferente 1983, El poder militar en la España contemporánea hasta la Guerra Civil 1983, El problema militar en España 1990, Weyler,…

Director general de duanes Publicà Las mujeres del rey DPedro I de Castilla 1910, La muerte de DBernardo de Cabrera 1911, Enrique IV 1912 i El monasterio de religiosas benedictinas de San Pelayo el Real de Oviedo 1913

Estudià a Barcelona i es doctorà en filosofia i lletres amb la tesi Fernando el Católico y los payeses de remensa 1925 Residí uns quants anys a Lleida, on fundà l’Ateneu El 1926 obtingué càtedra d’història a la Universitat de La Laguna, que ocupà fins a la seva jubilació 1968 Dedicà una bona part de les seves investigacions a la història de les Canàries el 1941 creà la Revista de Historia Canaria i publicà Los portugueses en Canarias i Le Canarien, crónica francesa de la conquista de las Canarias 1949-51, en tres volums i un gran nombre d’articles Alhora es mantingué vinculat als estudis…

Presidí diverses vegades l’Acadèmia Calassància, així com la seva secció de publicacions Llicenciat en dret i doctor en història, fou catedràtic de psicologia 1914 a la facultat de filosofia i lletres de Barcelona El 1913 ingressà a l’Acadèmia de Bones Lletres Amb Lluís Segalà edità des del 1910 una biblioteca de clàssics grecs i llatins amb finalitats docents Entre els seus treballs cal esmentar La Història i la llengua catalana fins al regnat de Jaume I 1898, Rubió y Ors, historiador 1899, Las ideas del gobierno sustentadas por santo Tomás de Aquino apoyan el regionalismo 1899, La conquista…