Resultats de la cerca

Estudià a la Universitat d’Oslo i fou professor d’història de l’Institut Nobel noruec 1890-1909, a més de dirigir-ne la institució entre el 1901 i el 1909 Fou el delegat de Noruega a la Conferència Internacional per la Pau celebrada a la Haia 1907 i el representant noruec a la Societat de Nacions El 1921 li fou concedit el premi Nobel de la pau per la seva intensa tasca a favor del desarmament internacional, premi que compartí amb Karl H Branting

Professor de les universitats de Leeds 1948-65 i de Warwick 1965-75, fou un dels punts de referència de la Nova Esquerra nascuda els anys cinquanta i seixanta i un ferm militant del moviment pacifista Militant del Partit Comunista Britànic des del 1942, l’abandonà el 1956 arran de l’esclafament de la revolta hongaresa d’aquell any Collaborà en revistes com Past and Present i Radical History Review Entre les seves publicacions destaquen The Railway 1948, William Morris, Romantic to Revolutionary 1955, The Making of the English Working Class 1962, Whigs and Hunters 1975, Albion's…

Fill d’una família de la burgesia benestant alacantina, estudià el batxillerat al collegi de Sant Josep de la mateixa localitat, i el 1881 es traslladà a València, on cursà la carrera de dret 1886, entrà en contacte amb les idees krausistes i obtingué una sòlida formació Anà a Madrid, on es doctorà 1887 allà, la seva integració a la Institución Libre de Enseñanza, juntament amb el mestratge que exerciren sobre ell Gumersindo de Azcárate, Francisco Giner de los Ríos i Manuel Bartolomé Cossío, marcaren la seva trajectòria intellectual i vital Posteriorment, encara a Madrid, exercí d’advocat,…