Resultats de la cerca
Es mostren 31 resultats
Gabriel Cardona i Escanero
Historiografia
Historiador.
Fou militar i formà part de la Unión Militar Democrátic a Llicenciat i doctorat en història a la Universitat de Barcelona, hi fou professor d’història contemporània en abandonar l’exèrcit després de l’intent de cop d’estat del vint-i-tres de febrer Destacat especialista en la història de l’exèrcit espanyol contemporani i sobre la Guerra Civil Espanyola, publicà més de trenta obres sobre aquest tema Sobresurten Historia del ejército El peso de un grupo social diferente 1983, El poder militar en la España contemporánea hasta la Guerra Civil 1983, El problema militar en España…
Josep Maria Torras i Ribé
Historiografia
Historiador.
Trajectòria acadèmica Deixeble de Joan Mercader i Riba , participà en els cursos que aquest organitzà al Centre d'Estudis Comarcals d'Igualada en 1960-70, i cursà la carrera de Filosofia i Lletres Secció d’Història a la Universitat de Barcelona entre els anys 1969 i 1973 Es llicencià amb la tesina Evolució social i econòmica d’una família catalana de l’Antic Règim Els Padró d’Igualada 1642-1682 , dirigida per Emili Giralt i Raventós, el qual també dirigí la seva tesi doctoral Els mecanismes del poder en els municipis catalans del segle XVIII , que llegí el 1980 Des de l’any 1974…
Pere Comines
Historiografia
Historiador.
Publicà Relación de lo sucedido en el ataque y defensa de Barcelona la Haia 1699, observacions sobre la caiguda de Barcelona en poder dels francesos el 1697, en les quals atacà l’actitud derrotista de les autoritats castellanes
Ludwig Quidde
Historiografia
Historiador i polític alemany.
Estudià a les universitats d’Estrasburg i Gotinga on formà part d’un grup d’universitaris encarregats de l’anàlisi i la publicació de documents històrics de l’època medieval alemanya, collaboració que mantingué fins a l’arribada del règim nazi al poder que l’apartà de les seves funcions El 1889 fundà i dirigí Deutsche Zeitschrift für Geschichtswissenschaft , una revista dedicada a la investigació històrica que estigué en funcionament fins el 1896, any en què fou acusat d’atacar el kàiser en un article seu sobre l’emperador Calígula, per la qual cosa es convertí en una figura…
Bonaventura Hernández i Sanahuja
Arqueologia
Historiografia
Arqueòleg i historiador.
Fou director del Museu Arqueològic de Tarragona, del qual feu la primera ordenació i en redactà el catàleg Publicà nombrosos treballs sobre la història de Tarragona antiga i medieval Catálogo del Museo de Tarragona 1894, Historia de Tarragona publicat pòstumament, Tarragona en poder de los árabes 1882, Indicador arqueológico de Tarragona 1882 i altres Intervingué en la restauració d’alguns monuments, com el pont de les Ferreres 1854 i Poblet i Santes Creus
João de Barros
Historiografia
Literatura
Historiador, assagista i novel·lista portuguès.
Ocupà importants càrrecs públics relacionats amb l’expansió colonial portuguesa Com a historiador valorà la geografia econòmica i relativitzà la civilització europea i cristiana Escriví Rhopica Pnefma , obra d’influència erasmiana on, tot defensant l’ortodòxia de Roma, discutí l’escolàstica, desemmascarà el comportament dels clergues, desmitificà la noblesa i posà objeccions a la legalitat de l’origen del poder i de la propietat Dedicà els darrers anys de la seva vida a la realització d’una obra de grans proporcions, les Décadas da Ásia , sobre l’expansió portuguesa a l’Orient
Tucídides
Historiografia
Historiador grec.
Fill d’una de les famílies més illustres d’Atenes, ocupà càrrecs militars i el 424 aC, durant la guerra del Peloponès, fou encarregat d’una missió, que fracassà, per la qual cosa fou condemnat a mort, però se salvà exiliant-se a les seves possessions de Tràcia Allí devia escriure la seva Història de la guerra del Peloponès , que deixà inacabada Home culte, deixeble de sofistes i filòsofs, es decantà vers la història, a la qual, en contraposició al seu antecessor Heròdot, donà una clara dimensió política Fent ús del dialecte àtic en contraposició al jònic, emprat per Heròdot, mostra en la seva…
Lucas Alamán
Economia
Historiografia
Política
Polític, economista i historiador mexicà de família hispànica.
El 1819 publicà un informe de les causes de la decadència de la mineria a Nova Espanya Dictamen sobre el importante ramo de la minería i s’adherí al projecte americà d’Aranda Aconseguí de formar a la Gran Bretanya la Compañía Unida de Minas 1822 per a treballar les mines mexicanes El 1825 ocupà el càrrec de director d’aquella companyia i installà al Cerro de Mercado prop de Durango la primera ferreria moderna del país Com a membre del partit conservador mexicà defensà les institucions colonials, el latifundisme i el poder de l’Església Entre 1823 i 1853 ocupà diversos…
Barthold Georg Niebuhr
Historiografia
Historiador i diplomàtic alemany d’origen danès.
El 1804 fou director del banc nacional de Dinamarca El 1806, a petició del baró Von Stein, primer ministre prussià, ocupà un càrrec a l’administració prussiana Amb motiu de la caiguda de Stein i la subsegüent accessió al poder del príncep Von Hardenberg 1808, abandonà la política i passà a ésser historiògraf de l’estat prussià i professor a la Universitat de Berlín Mentre era ambaixador prussià als Estats Pontificis 1816-23 acabà d’escriure la seva gran obra Römische Geschichte ‘Història de Roma’, publicada en tres volums 1811-32 Malgrat que algunes teories seves són extravagants…
Pau Orosi
Historiografia
Cristianisme
Historiador i teòleg.
Ha estat dit que era originari de Tarragona Viatjà pel nord d’Àfrica a l’encontre de sant Agustí 410-415, amb qui discutí dels errors priscillianistes i de l’origen de l’ànima Agustí l’envià a Palestina per a tractar amb Jeroni A Jerusalem polemitzà contra Pelagi De retorn, i en no poder anar directament a la península Ibèrica per causa de les pertorbacions produïdes pels invasors germànics, deixà a Menorca unes relíquies de sant Esteve En una darrera estada a Hipona 416-17, Agustí l’animà a escriure una història universal contra els pagans coneguda a l’edat mitjana amb el títol…