Resultats de la cerca

Màxim representant del simbolisme realista rus, defensà la reconstrucció de la realitat a través de la descoberta dels símbols Rector de la Universitat de Bakú, emigrà a Itàlia 1924 i es convertí al catolicisme Escriví Rimskije sonety ‘Sonets romans’, 1925 i Svet vecěrnyj ‘Llum de tarda’, 1914-44

La seva aportació ha estat relacionar la tradició índia amb la filosofia occidental, particularment el neorealisme angloamericà i l’evolucionisme Destacà la importància de l’experiència, àdhuc en el fenomen místic, i del fenomenisme i racionalisme en la concepció de la realitat Entre les seves obres cal esmentar A History of Indian Philosophy , en cinc volums 1922-55

Cronista del regne d’Aragó 1653 Era sacerdot, després d’haver estat casat Publicà el 1666 els seus Anales de Aragón desde el año de 1520 hasta el de 1525 , com a continuació dels Anales de BLde Argensola Com aquest, tracta en realitat de la corona catalanoaragonesa per a la part del Regne de València segueix bàsicament RMde Viciana i per al de Mallorca, VMut La part més original és la que tracta del regne d’Aragó Fa referència també als descobriments d’Amèrica, que intercala cronològicament amb els altres fets Deixà inèdits diversos treballs històrics, com una vida de Felip III…

Fundà “La Critica” 1903 i “Quaderni della Critica” 1945 Membre corresponent de l’Institut d’Estudis Catalans 1916 Caigut el feixisme, fou president del partit liberal, ministre, diputat i senador El 1947 fundà a Nàpols un institut d’estudis històrics La primera sistematització del corpus del pensament crocià, la Filosofia dello Spirito fou l' Estetica come scienza dell’espressione e linguistica generale 1902, on identifica l’esperit amb la realitat sencera i distingeix quatre formes d’activitat espiritual la teorètica i la pràctica, geminades en formes individuals, donen la…

Fill d’una família de l’alta burgesia, fou secretari imperial i ensenyà filosofia a la restaurada Acadèmia de Constantinoble, on excellí pel seu saber enciclopèdic Alhora, assolia els càrrecs més alts de l’administració sota el regnat de diversos emperadors des de Constantí IX fins a Miquel VII Morí gairebé en la indigència Severament jutjat pels escriptors i crítics moderns, fou, en realitat, una víctima de les contradiccions històriques de la seva època, però la seva categoria intellectual és indiscutible Ultra una sèrie d’escrits d’interès per als filòlegs, escriví els Elogis…

Es doctorà a la Universitat de Michigan el 1956, i ha estat professor de les universitats de Wayne State 1955-58, Rochester 1958-68 i Califòrnia, a Los Angeles 1968-73 Director del Centre per a les Humanitats de la Universitat de Wesleyan 1973-78, des del 1978 fou professor al campus de Santa Cruz de la Universitat de Califòrnia Inspirant-se en el neoidealisme de Benedetto Croce i Friedrich Nietzsche, es convertí en el capdavanter del corrent que defensa la idoneïtat del discurs narratiu per tal de representar la part de la realitat que anomenem història És autor de diverses…

Llicenciat en dret per la Universitat de Barcelona 1964 i doctorat el 1987, començà de molt jove a collaborar a Ponent  i, posteriorment,  Lluc ,  Serra d’Or ,  Randa i la premsa mallorquina Amb Damià Huguet i Josep M Llompart organitzà a Campos diversos cicles de conferències 1965-67, entre els quals destaca el dedicat al poeta Bartomeu Rosselló-Pòrcel El 1977 participà, juntament amb Josep Melià , Climent Garau  i altres, en la constitució, a Palma, de la coalició Unió Autonomista També  fou un dels promotors i directors del I Congrés de Cultura Catalana i del II Congrés Internacional de la…

Va ésser aplicada als annals o, més pròpiament almenys per als cronicons catalans, a aquells texts que tenen una estructura semblant als annals, però amb text corresponent a cada data més detallat que una simple nota annalística i menys extens que una anotació de dietari Exemples d’aquest tipus mitjà i intermedi són la Chronica de Joan de Bíclarum que historia del 567 al 592 i la Crònica del Racional , del municipi barceloní amb anotacions des del 1311 fins al 1417, ambdues en llatí En realitat, hi ha texts com el Cronicó valencià i el Barcinonense IV o de Mascaró que presenten…

Professor d’història del periodisme a la Universitat Autònoma de Barcelona, on es doctorà, des del 1991 És autor de mig centenar de llibres sobre periodisme català, catalanisme polític i història cultural, entre els quals destaquen Valentí Almirall 1990, 12 periodistes dels anys trenta 1992, Història contemporània de Catalunya 2000, Veus de l’exili 20 testimonis de la diàspora catalana 2007,  Entrevista a la guerra De Lluís Companys a Pau Casals 2007, Lluís Companys De la revolució social al nacionalisme 2015, Periodistes indòmits Guerra i exili 2016 i Resistència La premsa en català, censura…

Vida i obra Estudià al Seminari de Vic, es llicencià en medicina a Barcelona 1845 i, després d’exercir breument al poble de Sant Boi de Lluçanès, s’establí i exercí a Vic 1848-80, d’on fou cronista Els últims anys de la seva vida visqué a Caldes d’Estrac Lligat amb empenta a institucions culturals de Vic, formà part de l’Esbart de Vic i tingué una actuació destacada en les organitzacions excursionistes de l’època Manifestà una molt variada actuació amb publicacions esparses però molt notables Figurà entre els membres fundadors del Cercle Literari de Vic juntament amb altres patricis i erudits…