Resultats de la cerca
Es mostren 14 resultats
Abū-l-Fidā’
Geografia
Historiografia
Historiador i geògraf de la família dels aiubís, príncep de Ḥamā a Síria.
És autor d’una història universal, resum i continuació, fins el 1329, de l’obra d’Ibn al-Aṯīr, i d’una geografia
Faḫr al-Dīn Banākitī
Historiografia
Literatura
Historiador i poeta persa.
És autor de la Ta'rih-i Banākitī ‘Història de Banākitī’, 1317, resum i continuació de la compilació de Rašīd al-Dīn Faḍl Allāh
Antoni Bosch i Cardellach
Historiografia
Metge i historiador.
Estudià medicina a les universitats de València i d’Osca, i es llicencià a Cervera 1783 Exercí a Bràfim i després a Sabadell 1787, d’on fou, al mateix temps, arxiver i secretari municipal Intervingué directament en els rebomboris del pa i en la protecció dels eclesiàstics francesos fugitius durant la Revolució Francesa Com a arxiver, ordenà la documentació municipal sabadellenca i redactà el resum de les resolucions del consell de la vila 1548-1716, amb anotacions fins el 1747 És autor d’ Idea del partido del Vallés, Resum històric de la casa Bosc i Vives de Bràfim…
Berosus
Historiografia
Sacerdot babiloni que escriví en grec un resum d’història del seu país, titulat Chaldaica.
Astrònom, traduí l' Ull de Bel al grec i dirigí una escola d’astrologia a l’illa de Cos
Gerald Brenan
Historiografia
Literatura
Nom amb què és conegut Edward Fitzgerald Brenan, hispanista i historiador britànic.
Residí a Andalusia del 1919 al 1936 i de nou a partir del 1953 Publicà, entre d’altres obres, The Spanish Labyrinth 1943, bon resum dels antecedents de la guerra civil de 1936-39, The Face of Spain 1950, The Literature of the Spanish People 1951, South from Granada 1957, el llibre de memòries Personal Record 1920-1972 1974 i Thoughts in a Dry Season 1978
Lluís Dalmau i de Baquer
Historiografia
Dret
Notari i historiador.
Nebot del bisbe d’Urgell Simó de Guardiola, l’acompanyà durant quinze anys a l’exili a França després del 1835 i li dedicà una Historia de la República de Andorra 1849, resum d’història andorrana, amb extractes del Manual d’Antoni Fiter i Rossell 1748, que presenta la posició oficiosa del bisbe d’Urgell davant els escrits que volien alterar o suprimir la cosobirania La forma d’exposició fou seguida pels historiadors posteriors
Emili Grahit i Papell
Historiografia
Política
Dret
Historiador, advocat i polític liberal.
Estudià dret a Barcelona, collaborà en català a La Renaixença i fou membre de la societat Jove Catalunya Acabada la carrera 1871, exercí d’advocat a Girona, d’on fou alcalde 1887-89 i 1890-91 Participà en la fundació de l’Associació Literària 1872 i en la de la Revista de Gerona 1876, on publicà treballs sobre la guerra civil del segle XV, la dominació francesa de 1640-52, els setges dels anys 1653, 1675 i 1684, la guerra de Successió, les muralles, etc Publicà El inquisidor fray Nicolás Eymerich Girona, 1878, Memoria sobre la condición legal de la propiedad agrícola en la provincia de…
Jaume Codina i Vilà

Jaume Codina i Vilà
© Ajuntament del Prat de Llobregat
Historiografia
Historiador, polític i activista cívic i cultural.
Llicenciat en Filosofia i Lletres 1948, el 1970 es doctorà en geografia amb El Delta del Llobregat Gènere i formes de vida dels segles XVI al XX , primera tesi redactada en català del departament de Geografia de la Universitat de Barcelona Professionalment es dedicà a l’ensenyament, i en 1950-72 fundà i dirigí l’escola el Liceo Pratense Des del 1982 fins a la jubilació fou tècnic a l’Arxiu Nacional de Catalunya El 1957 fou nomenat alcalde del Prat de Llobregat, però el 1964 fou obligat a dimitir i represaliat per catalanista Fundà diverses publicacions locals clandestines Batec, Prat i Delta…
Beda el Venerable
Historiografia
Literatura anglesa
Cristianisme
Literatura llatina
Monjo i escriptor anglès.
Després de passar tres anys al monestir de Wearmouth, fou monjo benedictí a Jarrow, i sacerdot des del 702 La seva vida fou totalment dedicada a l’ensenyament i a l’estudi Les seves obres llatines, ben nombroses, li donen un lloc molt important en la primera etapa medieval, que a través de l’escola de York i d’Alcuí convergí en la renaixença carolíngia Entre les obres teològiques cal remarcar les exegètiques, de tendència predominantment allegòrica i espiritual, però que no oblida totalment els aspectes literaris i té en compte una certa crítica textual Cal assenyalar les Homilies ,…
Josep Coroleu i Inglada
Historiografia
Política
Historiador i polític.
Estudià dret a la Universitat de Barcelona El 1864 es traslladà a París, on fou corresponsal d’"El Telégrafo” i, el 1869, agregat a l’ambaixada espanyola Tornà a Barcelona, on es llicencià en dret 1872, i es dedicà a l’estudi de les institucions catalanes medievals Per indicació de Josep Antoni Buxeres, investigà els fons de l’Arxiu de la Corona d’Aragó amb el propòsit de reivindicar les antigues llibertats catalanes i, en collaboració amb Josep Pella i Forgas, publicà Las cortes catalanas 1876, Lo sometent 1877 i Los fueros de Cataluña 1878, que assenyalaren una nova orientació…