Resultats de la cerca

Inclou temes i seccions ben diversos, que van des dels reportatges de gran impacte fins als que recullen els esdeveniments que han format part de la vida quotidiana en el passat Tots presentats en un format atractiu per tal de fer assequible a un gran públic la divisa del subtítol de la publicació “Tot és història” És editada a Barcelona per Sàpiens Publicacions Inicialment publicada per Criteria, ara SOM  i el Grup Enciclopèdia  fins el 2003, estigué dirigida per Eduard Voltas novembre del 2002 – octubre del 2003 i, posteriorment, per Jordi Creus novembre del 2003 – novembre del 2010 i …

Fill de Miguel Zurita, metge de cambra de Ferran II i de Carles I Estudià a Alcalà El 1537 es casà amb una filla del secretari de la inquisició Juan García, el qual l’introduí en la carrera burocràtica inquisitorial, a la qual serví fins a la seva mort El 1548 fou nomenat cronista del Regne d’Aragó, càrrec creat l’any anterior per les corts de Montsó, i li fou encarregada una crònica de la corona d’Aragó en castellà i en llatí Per tal de recollir llibres i documents per a la seva redacció anà el 1550 a Sicília, Nàpols i Roma el 1553 treballà a l’arxiu reial de…

Dirigí expedicions navals —o hi participà— per tota la Mediterrània entre altres, el 1146, a Menorca i a Almeria Fou ambaixador de la seva república prop del papa Calixt II, l’emperador Barba-roja, el rei Alfons VII de Castella i Lleó, i el comte de Barcelona Ramon Berenguer III Amb aquest conclogué el 1127 un tractat que finia una llarga contesa sobre els drets que exigia el comte a les naus genoveses que entraven en ports de la seva jurisdicció Escriví uns Annals de Gènova, que foren continuats en forma oficial a la seva mort

Fill d’una de les famílies més illustres d’Atenes, ocupà càrrecs militars i el 424 aC, durant la guerra del Peloponès, fou encarregat d’una missió, que fracassà, per la qual cosa fou condemnat a mort, però se salvà exiliant-se a les seves possessions de Tràcia Allí devia escriure la seva Història de la guerra del Peloponès , que deixà inacabada Home culte, deixeble de sofistes i filòsofs, es decantà vers la història, a la qual, en contraposició al seu antecessor Heròdot, donà una clara dimensió política Fent ús del dialecte àtic en contraposició al jònic, emprat per Heròdot, mostra en la seva…

Cadi de València Ultra la seva abundant obra poètica, és notable per la seva història de la dinastia almoràvit, Ta'rīḫ al-dawla al-lamtūniyya , avui perduda, però conservada fragmentàriament al Bayān almugrib d’ibn ‘Iḏārī

Arran de la guerra civil, el 1939 s’exilià amb la seva família a Bordeus Hi cursà estudis a la universitat, on es llicencià en lletres i fou professor 1946-48 a Tolosa Més tard, el 1948, anà a Amèrica i s’establí a Bogotà, i l’any següent fixà la seva residència a Caracas Dedicat a treballs de recerca, dirigí les investigacions històriques de la Fundació John Boulton Deixeble de Vicente Lecuna, s’especialitzà en Simón Bolívar als arxius veneçolans i colombians i feu una extensa bibliografia sobre aspectes diversos de la seva vida Estudiós de Veneçuela,…

Vida i obra Es formà al seminari de Vic, on s’ordenà de sacerdot el 1901, i completà els estudis de teologia a Tarragona, amb la llicenciatura 1903 Destinat de vicari a Navarcles 1905, inicià les tasques d’investigació històrica, que continuà a Moià, a Centelles i com a beneficiat al Carme de Barcelona, on passà el 1921 i on residí fins a la seva mort De la seva extensa producció, de més de cinquanta obres, es destaquen les monografies de santuaris marians Fucimanya 1911, Cabrera 1915, Puig-l’agulla 1916, el Sòl del Pont, de Roda de Ter 1928, Rocaprevera 1930, el Coll, de Barcelona 1931,…

Vida i obra Fou el primer que s’ocupà de prehistòria paleolítica a Catalunya, i el descobridor de la mandíbula neandertaliana de Banyoles 1887 Investigà i escriví sobre història natural, sobre la seva prolongació, la història, i la prehistòria, que ell veia com el nexe d’unió entre les dues La seva única especialització fou local s’ocupà sobretot de la vila de Banyoles i la seva comarca, el Pla de l’Estany, i especialment del poble de Serinyà Tenia una gran capacitat d’observació de la naturalesa, i amb el mateix rigor, acudí a la documentació històrica o se serví de les dades arqueològiques…

Vida i obra Es llicencià en dret a la Universitat de Barcelona 1869 Com a historiador i home de lletres, fou un romàntic imbuït d’un rigorós esperit metodològic de caràcter positivista Centrà les seves investigacions en l’arqueologia, la numismàtica i l’Edat Mitjana de les terres gironines, amb breus incursions en l’estudi de l’època contemporània Dugué a terme una intensa activitat amb la voluntat de collaborar en el redreçament polític i cultural de Catalunya L’activisme polític de Botet començà els darrers anys de la dècada de 1860-70 durant l’estada que feu a Barcelona per cloure els…

Fill d’una família de l’alta burgesia, fou secretari imperial i ensenyà filosofia a la restaurada Acadèmia de Constantinoble, on excellí pel seu saber enciclopèdic Alhora, assolia els càrrecs més alts de l’administració sota el regnat de diversos emperadors des de Constantí IX fins a Miquel VII Morí gairebé en la indigència Severament jutjat pels escriptors i crítics moderns, fou, en realitat, una víctima de les contradiccions històriques de la seva època, però la seva categoria intellectual és indiscutible Ultra una sèrie d’escrits d’interès per als filòlegs, escriví els Elogis…