Resultats de la cerca

Ingressà al cos oficial d’arxivers, bibliotecaris i antiquaris el 1899 Fou destinat, successivament, a Tarragona, a Girona i a Osca, d’on passà a l’Arxiu de la Corona d’Aragó, el 1905, del qual centre fou nomenat director el 1911 De la seva producció científica es destaquen El arte tipográfico en Tarragona, durante los siglos XV y XVI Tarragona 1903, Jofre de Foxá 1267-1295 1910, Libro de tesorería de la casa real de Aragón Barcelona 1911-12, i, sobretot, la Guía histórico-descriptiva del Archivo de la Corona de Aragón, en Barcelona Madrid 1920, encara vigent A ell es deu el…

Llicenciat 1945 i doctorat 1949 per la Universitat de Madrid, fou catedràtic de filologia llatina a València, Salamanca i Santiago de Compostella successivament Publicà més de 160 estudis d’investigació Cal mencionar el seu Index scriptorum latinorum medii aevi hispanorum 1958-59, que comprèn, entre altres, els escriptors llatins dels Països Catalans des del 500 al 1350 En Antología del latín vulgar segona edició l’any 1963, Anecdota wisigothica 1958 i uns altres treballs donà a conèixer texts i manuscrits d’origen català Fou també autor de Visiones del Más Allá en Galicia…

Doctor en lletres i professor, successivament a les universitats de Barcelona i Màlaga Participà en la Caputxinada 1966 i fou expulsat de la Universitat de Barcelona per motius polítics La seva obra rebé la influència de Jaume Vicens i Vives, de qui fou alumne Participà activament en moviments cristians de barri i en grups d’esquerra, com ara a les Forces Socialistes Federades, grup fundat el 1962 Entre altres obres sobre la ideologia i els moviments socials i polítics dels segles XIX i XX, publicà L’era industrial a Espanya 1961, Rodes de molí 1964, Federalismo y revolución Las…

Doctorat en ciències econòmiques i empresarials per la Universitat Complutense de Madrid 1966, amplià estudis a la Sorbona i fou catedràtic d’història econòmica mundial i d’Espanya 1967 a la Universitat de Santiago de Compostella i d’institucions econòmiques 1968 a la Complutense Fou president del patronat del Museo del Prado 1987-90, vocal de la junta de govern de la Fundación Príncipe de Asturias i conseller del Banc d’Espanya Membre de nombroses institucions, entre d'altres, la Real Academia de la Historia  1980, en fou successivament reelegit president des del 1998 La…

Passà la infantesa a Figueres Posteriorment, tornà a Màlaga i el 1940 es llicencià en ciències químiques a la Universitat de Granada, i el 1948 es doctorà a la de Madrid El 1954 obtingué el títol de mestre d’educació primària, que no exercí Fou successivament catedràtic de química a l’institut d’ensenyament secundari Antoni de Martí i  Franquès de Tarragona 1943, de didàctica de la química de l’Escola Normal de Tarragona 1956 i professor de formació professional de la Universitat Laboral de Tarragona 1967, any que es traslladà a València, on exercí la docència a l’institut Isabel…

El 1938 la seva família, d’origen jueu, s’establí als Estats Units fugint del nazisme Graduat el 1944 per la Universitat de Richmond, el 1945 obtingué un màster per la Universitat de Chicago, i el 1951 el doctorat Molt implicat en la lluita pels drets civils als Estats Units, des del 1950 exercí la docència successivament al Philander Smith College Arkansas i a la Dillard University de Nova Orleans, centres d’ensenyament superior creats expressament per a afroamericans, i fou un membre actiu de la National Association for the Advancement of Colored People NAACP El 1965 s’…

Graduat en història i literatura per la Universitat de Harvard 1944, el contacte amb exiliats espanyols de la Guerra Civil a Mèxic li desvetllà l’interès per l’Espanya contemporània Durant la Segona Guerra Mundial treballà com a cartògraf per a l’exèrcit, i després de tres anys dedicat a la docència reprengué els estudis, centrats en la història d’Espanya, sota la influència de Pierre Vilar i Jaume Vicens i Vives Doctorat el 1952 amb una tesi sobre Joaquín Costa i el regeneracionisme per la Universitat de Tolosa de Llenguadoc, al seu retorn als Estats Units la seva ideologia d’esquerres li…

Fill del federal catalanista Baldomer Tona i Xiberta Es formà al Centre Autonomista de Dependents del Comerç i de la Indústria CADCI Dedicat a l’activitat periodística, treballà com a redactor a Lluita Des de molt jove es dedicà a escriure el seu conte El taciturn aparegué publicat a Justícia Social el 1923, signat amb el pseudònim d’ Iu d’Esterri , i el 1926 publicà L’Angelina vol viure Durant la Dictadura de Primo de Rivera ingressà a la SEM Societat d’Estudis Militars Implicat en l’atemptat de Garraf 1925, contra el tren reial en què viatjava Alfons XIII, fou empresonat i s’exilià a…

Pertanyent a la família d’artistes Masriera , dirigí el taller patern d’argenteria des del 1885  Després que, del 1885 al 1896, pertanyès a la companyia de Jesús, on adquirí una sòlida cultura humanística i un bon domini de diverses llengües, es llicencià en filosofia i lletres 1899 a la Universitat de Barcelona i fou successivament catedràtic de llengua i literatura a l’institut de Ciudad Real 1908 i de psicologia, lògica, ètica i rudiments de dret al de Lleida i, fins el 1923, al de Reus Humanista i divulgador, la seva bibliografia abasta uns vint-i-cinc títols Dirigí la part…

Fill del psiquiatre Joaquim Alier , exiliat a Veneçuela, visqué successivament amb la seva família als Estats Units Nova York, a Austràlia Brisbane, a Nova Guinea i a l’illa de Java El 1951 tornà a Barcelona, on prosseguí la formació musical iniciada amb la seva mare Bé que es matriculà a la Facultat de Medicina, estudià filosofia i lletres a la Universitat de Barcelona UB i es llicencià en història moderna El 1979 es doctorà per la mateixa institució amb la tesi L’òpera a Barcelona Orígens, desenvolupament i consolidació de l’òpera com a espectacle teatral a la Barcelona del segle XVIII ,…