Resultats de la cerca

Doctor en Història Contemporània i professor de la Universitat de Barcelona, s’interessà en la història de l’esport arran d’una recerca sobre l’Olimpíada Popular del 1936, i des d’aleshores ha publicat diverses obres, algunes de les quals en collaboració amb Xavier Pujadas Entre aquestes cal assenyalar L’altra olimpíada Barcelona’36 1990, Història illustrada de l’esport a Catalunya 1994-95, 2 vol, L’esport és notícia Història de la premsa esportiva a Catalunya 1870-1992 1997, Esport, espai i societat en la formació urbana de Barcelona 1870-1992 1999 i Història de l’atletisme a Catalunya 2012…

Catedràtic d’història contemporània i rector, des del 1994, a la Universitat de València, és especialista en història agrària i en societat capitalista dels ssXVIII i XIX Ha collaborat a Estudis , Estudis d’Història Contemporània del País Valencià i L’Espill Ha publicat Estudios sobre la revolución burguesa en España 1979 i Señores y propietarios Cambio social en el sur del País Valenciano, 1650-1850 1981, i ha participat en Història del País Valencià 1990 o Historia Universal 1991-1994 i ha dirigit Europa en su historia 1993

Vida i obra D’una família d’acusades inclinacions culturals, era germà dels escriptors Manuel  i Josep Maria Folch i Torres , dels quals illustrà diversos llibres Es formà a Llotja 1905-10 i als Estudis Universitaris Catalans, a Barcelona, on fou deixeble de Josep Puig i Cadafalch Assistí també a un taller de forja El 1907 s’incorporà a La Veu de Catalunya  a requeriment de Raimon Casellas, i el succeí en la direcció de la pàgina artística del diari 1910-20, des d’on, sota el pseudònim  Flama , divulgà aspectes de l’art català i defensà en certa manera l’estètica del Noucentisme , el programa…

Professà al convent d’augustinians de Valladolid 1878 i anà a les Filipines el 1884, on entrà en contacte amb el moviment de l’església filipina independent de Gregori Aglipay Abandonà la vida religiosa el 1900 i polemitzà contra l’Església Catòlica fins el 1910, que hi retornà Des d’aleshores visqué al convent de Würzburg i es dedicà a escriure i a polemitzar contra els seus antics amics És autor de més de deu obres historicopolèmiques, en castellà, sobre temes de les Filipines i els seus problemes religiosos

Catedràtic d’història moderna a la Universitat de Girona, les seves investigacions s’han centrat en l’estudi de la Catalunya moderna En els darrers temps, ha dirigit la recerca a l’estudi de la història de la família, la ideologia política de les classes populars, l’anàlisi del paisatge, la cartografia, la geografia, la geopolítica, l’evolució de la draperia i la manufactura amb relació als canvis de l’estructura econòmica en certes regions catalanes durant els s XVI i XVII Entre els seus llibres cal destacar Els bandolers, segles XVI-XVII 1991, Nyerros i cadells bàndols i bandolerisme a la…

Estudià medicina, però no l’exercí Fou arxiver municipal de Tortosa, membre corresponent de l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona 1901 i de l’Academia de la Historia de Madrid 1902, entre altres càrrecs Collaborà assíduament a Las Provincias de València Publicà nombrosos estudis històrics a la premsa local Los colegios reales y la Universidad de Tortosa, Castillos y torres de la Comarca, Costumbres antiguas de Tortosa, Notas biográficas de tortosinos distinguidos, a Tortosa Ilustrada , Refrans i modismes tortosins , publicats a Libertad 1908, etc Publicà també el volum Narraciones…

Estudià a Bolonya i es doctorà en dret civil i canònic a Pisa 1567, on fou ordenat prevere Fou arxipreste de la catedral de Torres, i el 1590 fou nomenat bisbe de Bossa Celebrà un sínode les actes del qual foren publicades Escriví un memorial i un tractat a favor de la primacia del bisbe de Sàsser enfront del de Càller Publicà el primer llibre de De rebus sardois Càller, 1580, però morí i deixà manuscrita la major part de la seva obra, publicada el 1835 De chorographia Sardiniae libri duo i De rebus sardois libri quator Seguidor, en part, de l’obra de Segimon Arquer, és considerat com el pare…

Especialista en història moderna, fou professor de la Universitat de Florida entre el 1981 i el 1988 i de la Universitat d’Alcalá de Henares fins el 1989, any a partir del qual ha exercit la docència a la Universitat Autònoma de Madrid Les seves investigacions s’han centrat en les expressions culturals dels grups urbans Així, el seu llibre Honored Citizens of Barcelona 1986 plantejà els mecanismes de formació de la identitat de la classe dirigent barcelonina També ha treballat en els texts autobiogràfics d’autors dels grups populars A aquest camp pertanyen l’edició, juntament amb…

Dominicà, bibliotecari del convent de Santa Caterina de Barcelona, publicà Prontuario ortologi-gráfico trilingüe 1742 i una biografia de fra Tomàs Vidal i Nin 1744, traduïda de l’italià al castellà Torres i Amat esmenta, a més, vuit manuscrits seus obres de filologia semítica, d’història i de pietat i de matemàtica i física, alguns dels quals són actualment a la Biblioteca Universitària de Barcelona, conjuntament amb d’altres que no esmenta, com un important Vocabulari llatí-català ms 219 BUB i la continuació del Lumen Domus , annals del convent de Santa Caterina de Barcelona, redactat en…

Pertanyia a un llinatge d' infanzones Estudià al collegi de Cordelles de Barcelona Es graduà en arts a Cervera 1760 i en dret a Saragossa 1764 Fou professor de dret a la Universitat de Saragossa i a Madrid El 1776 fou nomenat cònsol a Dunkerque i a Holanda Bona part de les seves obres foren publicades a Amsterdam Retornat a Saragossa, fou membre destacat de la Sociedad Económica Aragonesa de Amigos del País i, per encàrrec d’aquesta, director del jardí botànic i del laboratori químic Publicà Instituciones del Derecho Civil de Castilla 1771, inclòs per reial ordre en el pla d’estudis de la…