Resultats de la cerca

Professor de la Universitat de Barcelona 1964-84, conservador de l’Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona 1961-74 i 1990-95 i director del Museu d’Història d’aquesta ciutat 1987-90 i secretari de la Societat Catalana d’Estudis Històrics, fou president dels Amics de l’Art Romànic 1983-99 i de l’Arxiu Bibliogràfic de Santes Creus 1995-2001 Fou membre dels patronats de Santes Creus 1969-2001 i, des del 1994 del de la Seu Vella de Lleida Publicà, entre altres treballs d’història medieval catalana,  Alfons el Cast 1960,  Expansió catalana per la Mediterrània 1967, ’…

Fill d’un metge d’ideologia liberal avançada que morí essent ell infant, inicià estudis de dret, però els abandonà per tal de dedicar-se plenament a la literatura i al periodisme Aquesta decisió i la seva ideologia provocaren la ruptura amb la seva mare, que el desheretà S’inicià en la literatura escrivint drames històrics, segons el corrent romàntic de l’època L’any 1838, a catorze anys, estrenà la primera obra teatral, Pepín el Jorobado o el hijo de Carlomagno, al teatre de la societat Liceu Filomàtic de Barcelona el 1843, Enrique el Dadivoso en una de les representacions fou coronat…

La denominació de crònica i les seves variants tardanes de canònica i corònica ha estat aplicada a texts d’aquesta mena des de la fi de l’edat antiga s IV, amb Eusebi de Cesarea i Jeroni fins ben entrada l’edat moderna Als Països Catalans, ja és denominada crònica la del bisbe de Girona Joan de Bíclarum 592, que és més aviat un cronicó , i també així la Crònica Universal del Principat de Catalunya , de Jeroni Pujades 1609, la Corónica de los moros de España , de Jaume Bleda 1618, i la Crònica universal d’un anònim jesuïta català, closa el 1691 Cal distingir les d’origen erudit de les que hom…