Resultats de la cerca

Conseller 1967-71 per a les esglésies de la Reforma al secretariat romà per a la unitat dels cristians, bon coneixedor de Luter, es dedicà després a l’estudi del concili I del Vaticà El 1977 publicà Pius IX 1846-1878 Päpstliche Unfehlbarkeit und I Vatikanisches Konzil Dogmatisierung und Durchsetzung einer Ideologie ‘Pius IX, 1846-1878 La infallibilitat papal i el concili I del Vaticà Dogmatització i imposició d’una ideologia’, que rebé una dura rèplica del Vaticà

Promogué el desenvolupament dels estudis històrics sicilians Ocupà diversos càrrecs al Vaticà, entre els quals el de prefecte de la Biblioteca Vaticana Entre les seves obres destaquen De rebus Regni Siciliae 1882 i Gli archivi e le biblioteche di Spagna in rapporto alla storia d’Italia in generale e di Sicilia in particolare 1884

Format a Trèveris, Colònia i Heidelberg, fou deixeble de Reuchlin i de Wimpfeling Monjo i abat de Sponheim 1483, hi aplegà una gran biblioteca — al Vaticà des del 1623 — fou també abat de Würzburg Erudit i polígraf, escriví obres d’alquímia i astrologia, bé que és famós com a historiador Catalogus scriptorum ecclesiasticorum, De viris illustribus Germaniae, Chronicon ducum Bavariae , etc

Deixeble de Janssen, en dirigí la nova edició de la Geschichte des Deutschen Volkes Professor a Innsbruck 1880-1900 i director de l’Institut Austríac d’Història a Roma 1901-15, 1921-28, fou també ministre plenipotenciari d’Àustria davant la Santa Seu Aprofitant l’obertura de l’arxiu secret del Vaticà, decretada per Lleó XIII, emprengué la Geschichte der Päpste ‘Història dels papes’, 1886-1932, obra monumental, traduïda a gairebé totes les llengües, de la qual redactà ell mateix els 14 primers volums i deixà els tres darrers embastats

Monjo de Montserrat des del 1925 i prevere el 1932 Estudià teologia a Alemanya i professà litúrgia a Vitòria Prefecte de cerimònies i sagristà major de Montserrat, organitzà les festes de l’entronització de la imatge de la Mare de Déu 1947 Consultor de l’episcopat espanyol durant el concili II del Vaticà, el Consilium de Litúrgia i de la Congregació del Culte Diví Fou superior de la fundació benedictina annexa a l’Institut Ecumènic d’Estudis Teològics, a Jerusalem 1971-83, i soci fundador de la Societat Catalana d’Estudis Litúrgics Publicà, entre d’altres treballs, nombrosos…

Jesuïta, professor d’història eclesiàstica a la Facultat de Teologia de Barcelona secció Sant Francesc de Borja, fou director de la Biblioteca Borja i de l’Arxiu Palau-Requesens Publicà Contribución a los orígenes del bandolerismo en Cataluña 1953, El bandeig dels moriscs i el collegi de Sant Sebastià de Gandia 1967, El Collegi de Cordelles i la Companyia de Jesús 1965, La història de l’art religiós 1967, Luis de Requesens Cataluña y Lepanto Nuevos documentos 1971, Escriptors jesuïtes de Catalunya 1979, en collaboració, Ús i abús d’autoritat al Concili Vaticà I 1981, El Collegi…

Format a Tolosa, a la Sorbona i a Roma, fou professor d’història de la litúrgia, degà de la facultat de teologia de l’Institut Catòlic de Tolosa, codirector del Centre de Pastorale Liturgique de París i director del “Bulletin de littérature ecclésiastique” Fou convocat com a expert al concili II del Vaticà Es féu conèixer com a historiador de Bossuet i del gallicanisme, però es destacà principalment en el camp de la ciència litúrgica, fomentant el renovellament de la pastoral sacramental en un coneixement molt sòlid de l’evolució històrica de la litúrgia La seva obra més coneguda…

Estudià al seminari de Mallorca i a la Universitat Gregoriana de Roma, on es doctorà en història eclesiàstica 1962, i es diplomà en arxivística 1953 a l’escola de paleografia i diplomàtica de l’Arxiu Vaticà El 1965 es llicencià en filosofia i lletres a Madrid Exercí del 1954 al 1965 a l’arxiu diocesà de Mallorca, fou professor d’història i paleologia al seminari 1957-65 i dirigí la Biblioteca March de Palma Collaborà en Estudios Lulianos , Boletín de la Sociedad Arqueológica Luliana , Analecta Sacra Tarraconensia i altres revistes, on publicà nombrosos articles sobre història…

Fundà la parròquia de Sant Isidre a l’Hospitalet de Llobregat 1948 i fou repetidament elegit president del Collegi de Rectors de Barcelona Cal remarcar el seu prefaci a les obres completes de Josep Torras i Bages 1948 i l'epíleg a les de Jacint Verdaguer 1949 A part els estudis de caràcter pastoral, s’especialitzà en la història eclesiàstica catalana estudis en part inèdits, sobretot el segle XIX, el Modernisme religiós, les relacions entre el Vaticà i Catalunya, l’integrisme Sardà i Salvany, Pey-Ordeix i grans personalitats eclesiàstiques, com Josep Morgades, Josep de Calassanç…

Entrà al monestir de Montserrat i, en professar, canvià el seu nom de Joaquim pel d’Anselm Féu estudis eclesiàstics al monestir i la llicenciatura de teologia a Roma Interessat per la història dels monestirs catalans, es preparà intensament a l’Escola Vaticana de Paleografia i Diplomàtica amb el cardenal Ehrle i, a Friburg de Brisgòvia, amb Heinrich Finke 1921-24 Nomenat arxiver del monestir de Montserrat on fundà les dues colleccions de documents i estudis Analecta Montserratensia , 1917, i Catalonia Monastica , 1926, es lliurà a una intensa activitat de recerca documental per moltes…