Resultats de la cerca

S’establí a Vilanova i la Geltrú, d’on fou alcalde, dirigí el Diario de Villanueva y Geltrú i presidí l’Ateneu Interessat per l’agricultura, fundà un sindicat de defensa contra la filloxera i un centre preventiu contra les pedregades Publicà estudis històrics, especialment al Boletín de la Real Academia de la Historia , de la qual era membre, i a La Renaixença , i diverses monografies Guía del monasterio de Santas Creus , 1884 El pasado, el presente y el porvenir de Villanueva y Geltrú , 1886 Un golpe de estado hasta aquí desconocido en la historia de Cataluña , 1888

Fou cronista 1862 i procurador general del seu orde a Espanya 1869 Publicà Nuevo viaje a Jerusalén 1846, Historia de la villa de Villanueva y Geltrú 1869, Historia de las Redenciones 1873 i Biblioteca mercedaria 1875

Entre les seves obres, bàsiques, sobresurten diversos treballs centrats en Ventura Rodríguez i Juan de Villanueva i, encara, Arquitectura del siglo XVI Ars Hispaniae , 1953, Historia de la Arquitectura Española 1965, Breve historia del Urbanismo 1968, Historia de la arquitectura occidental 1990, etc

Fou degà de la catedral de València 1954 i vicari general, i també director del Centre de Cultura Valenciana Estudià les obres de l’humanista valencià Joan Baptista Anyes Los tiempos del pontificado de santo Tomàs de Villanueva vistos por un poeta latino del siglo XVI , 1959 El código Panthalia , 1962 i els himnes litúrgics de la seu valentina De poesia sacra latina seu de hymnis liturgicis Ecclesiae Valentinae , 1925

Durant molts anys fou bibliotecari al convent dels caputxins de Palma, a Mallorca, del qual era guardià el 1835 Deixà un bon nombre d’escrits inèdits, entre els quals cal destacar els tretze volums de Misceláneas históricas relativas a cosas de Mallorca, escrits entre el 1808 i el 1839, i les Memorias para una biblioteca de escritores baleares , precedent de l’obra de Joaquim Maria Bover Fou amic i collaborador de Jaume Villanueva, de Jovellanos, dels menorquins Joan i Antoni Ramis i de Bover mateix

Fou beneficiat de la seu de Mallorca, secretari del capítol i postulador de la causa de beatificació de Pere Borguny Escriví la vida de sor Clara Andreu 1807, la de la beata Caterina Tomàs 1816 i la de l’esmentat Pere Borguny 1820 féu també un elogi del cardenal Antoni Despuig 1813 Mantingué relació amb Jovellanos i amb Jaume Villanueva, als quals donà materials per a llurs treballs històrics Deixà uns apunts sobre la història de Mallorca entre el 1774 i el 1800, que, segons confessa ell mateix, foren aprofitats per Joaquim M Bover

Va ésser aplicada als annals o, més pròpiament almenys per als cronicons catalans, a aquells texts que tenen una estructura semblant als annals, però amb text corresponent a cada data més detallat que una simple nota annalística i menys extens que una anotació de dietari Exemples d’aquest tipus mitjà i intermedi són la Chronica de Joan de Bíclarum que historia del 567 al 592 i la Crònica del Racional , del municipi barceloní amb anotacions des del 1311 fins al 1417, ambdues en llatí En realitat, hi ha texts com el Cronicó valencià i el Barcinonense IV o de Mascaró que presenten, en els…

Estudià dret a la Universitat de Barcelona El 1864 es traslladà a París, on fou corresponsal d’"El Telégrafo” i, el 1869, agregat a l’ambaixada espanyola Tornà a Barcelona, on es llicencià en dret 1872, i es dedicà a l’estudi de les institucions catalanes medievals Per indicació de Josep Antoni Buxeres, investigà els fons de l’Arxiu de la Corona d’Aragó amb el propòsit de reivindicar les antigues llibertats catalanes i, en collaboració amb Josep Pella i Forgas, publicà Las cortes catalanas 1876, Lo sometent 1877 i Los fueros de Cataluña 1878, que assenyalaren una nova orientació…

Deixeble, a Barcelona, de Llorens i Barba i de M Milà i Fontanals 1871-73, el qual el feu hereu de la seva biblioteca i dels seus papers A Barcelona es guanyà l’amistat duradora d’A Rubió i Lluch, J Franquesa i Gomis, J L Estelrich, M Obrador i M Costa i Llobera, entre d’altres inicià el seu constant interès per la cultura catalana i publicà el primer escrit, sobre Cervantes poeta 1873 A Madrid 1873-75, on es doctorà, rebé l’empremta de C Rosell, J Amador de los Ríos i L Bardón restà impermeable al krausisme imperant El 1874 s’havia llicenciat a Valladolid, on G Laverde l’emmenà cap a les…

La historiografia dels Països Catalans Els precedents de la historiografia catalana Precedents de la historiografia catalana poden ésser considerats diversos texts, en bona part de caràcter religiós, vinculats generalment a seus episcopals i altres centres eclesiàstics les Actes del martiri de Fructuós, Auguri i Eulogi a Tarragona el 258, passions dels màrtirs catalans segles IV-VIII, himnes, texts epigràfics, algunes cròniques visigòtiques, epitafis i elogis als comtes, la Crònica dels reis de França 939, del bisbe de Girona Gotmar, o vides de sants —com la de Pere Ursèol fi del segle XI i…