Resultats de la cerca

Als Països Catalans hi ha una llarga tradició llibretera Hom sap que la Ilerda romana ja importava llibres de Roma A l’edat mitjana hom troba sovint citacions relatives al comerç de llibres en els cartularis, testaments, etc Al s XIII, a València, la llibreria d’Abū ‘Abd Allāh ibn Ġatos fou un veritable centre de producció de còpies manuscrites de l’Alcorà La importància del comerç de llibreria augmentà a la fi de l’edat mitjana hom creà a Barcelona i a València gremis de llibreters llibreter, molt actius La llibreria de Pere Posa a Barcelona, i als s XV-XVI, la dels Mei a València i la de…

A Barcelona, als XV, formaven part del gremi dels blanquers Alfons III de Catalunya-Aragó concedí ordinacions a la confraria de pergaminers de València el 1329 als XVII l’ofici s’uní amb el gremi de guanters

A l’edat mitjana els calceters eren menestrals que formaven una especialitat minoritària, que als XV se separà del gremi de sastres i s’assimilà als robavellers, giponers i pellers A Barcelona tornaren a formar part del gremi de sastres el 1677 A València es formà als XVIII, un nou gremi de calceters amb categoria de collegi, dedicats a la fabricació de mitges A Palma eren agremiats des del s XVI

Constituïa una especialitat de l’ofici de fuster, del qual se separà, juntament amb la de capser, i formà una corporació pròpia Els torners fabricaven petits objectes de fusta boles, tinters, canelobres, amb finalitat decorativa també treballaven el vori Els de Barcelona se separaren dels fusters el 1556 i formaren una confraria sota l’advocació de sant Onofre El 1600 s’uniren amb els capsers i reberen ordinacions, les quals, renovades el 1645, romangueren vigents fins als XIX A València els torners formaven un braç diferenciat dins el gremi de fusters…

L’ofici existia almenys des del s XIV A Barcelona, als XV, els molers eren constituïts en gremi

Aquesta denominació tendí, als XVI, a ésser substituïda per la d'adroguer Es conserva en alguns indrets, com a Perpinyà on des del 1360 constituïa una unió d’oficis i a Girona

A diferència dels teixidors de llana, eren menestrals independents, si bé la indústria del lli no tingué al Principat la mateixa difusió que la draperia A Barcelona, el gremi de teixidors de lli i de cotó fou creat als XIV ordinacions del 1325 i el 1394 i rebé nombroses disposicions i privilegis durant els s XV 1402, 1466, XVI 1550, 1599 i XVII 1662-69 Durant el XVIII el gremi mantingué la seva cohesió interna, però sense participar gaire de l’embranzida econòmica de la centúria Al Principat hi hagué gremis de teixidors de…

Fins als XVIII la relligadura dels llibres era pròpia del gremi de llibreters llibreter De mica en mica l’ofici adquirí una personalitat pròpia, vinculat des del s XIX a les cases editorials alguns relligadors han estat veritables artistes enquadernació

Amb el nom de mestre d’ulleres es troba documentat aquest ofici a Barcelona durant els s XIV i XV Era una professió molt poc nombrosa, que s’integrà als XVII dins la confraria de julians mercers vells julià