Resultats de la cerca
Es mostren 34 resultats
descarregador | descarregadora
Oficis manuals
Persona que té per ofici carregar i descarregar les mercaderies al moll, en un tren, etc.
Del s XV al XIX, el descarregador del moll rebia generalment el nom de descarregador de marina N'hi havia molts que eren alhora pescadors i calafats Llurs activitats eren complementàries de les del bastaix de capçana o del macip de ribera
rosarier | rosariera
Història
Oficis manuals
Menestral que fabrica i ven rosaris.
Era un dels oficis que a Barcelona, el 1596, eren integrats dins la confraria de julians mercers vells, juntament amb els paternostres Sembla que eren oficis difosos pels immigrants francesos, tan abundosos a Catalunya durant el segle XVI Posteriorment es perdé llur existència corporativa
bosser | bossera
Oficis manuals
Persona que fa bosses.
Antigament, els bossers eren menestrals que feien o venien bosses de roba o pell a Barcelona eren membres de la confraria de Sant Julià dels Mercers hom incloïa també sota aquesta denominació els guanters i els aluders A Mallorca, confeccionaven bosses de malla d’argent
calceter | calcetera
Història
Oficis manuals
Persona que fa mitges, que n’adoba o que en ven.
A l’edat mitjana els calceters eren menestrals que formaven una especialitat minoritària, que al s XV se separà del gremi de sastres i s’assimilà als robavellers, giponers i pellers A Barcelona tornaren a formar part del gremi de sastres el 1677 A València es formà al s XVIII, un nou gremi de calceters amb categoria de collegi, dedicats a la fabricació de mitges A Palma eren agremiats des del s XVI
traginer | traginera
Història
Oficis manuals
Persona que transporta mercaderies d’un lloc a l’altre.
El traginer tingué un paper molt important dins la societat preindustrial com a element de relació de poblacions sovint aïllades, petit comerciant, difusor de notícies, etc A Barcelona el 1459 els foren concedides ordinacions conjuntes amb els llauradors i hortolans posteriorment se'n diferenciaren l’ofici de traginer de mar i el de llogater de mules 1661 Hi hagué gremis de traginers a Mallorca segle XIV i València també correspon al segle XIV el gremi de Manresa A Mataró es desenvolupà al segle XVIII un gremi de traginers i carreters, que obtingué una certa victòria jurídica sobre les…
fonedor de lletres
Oficis manuals
El qui té per ofici de fondre les lletres de plom a la impremta.
Els fonedors formaren collegi a València el 1774 a Barcelona, sembla que eren integrats en el gremi dels courers
moler | molera
Oficis manuals
Persona que extreu pedra per a fer moles, en fa o en ven.
L’ofici existia almenys des del s XIV A Barcelona, al s XV, els molers eren constituïts en gremi
aixafaterres
Oficis manuals
Persona que tenia com a ofici de picar i d’atapeir la terra, per endurir el sòl no destinat a ésser enllosat o per donar consistència a les parets construïdes només de terra atapeïda.
Aquest ofici era corrent a les planes occidentals del Principat, on les construccions eren, sovint, fetes de tàpia a causa de l’escassetat de pedra
borraire
Oficis manuals
Filador de borres.
Antigament els borraires, dits també borrallers , eren menestrals filadors i comerciants que a Barcelona, al darrer quart del s XVIII, constituïen gremi juntament amb els collaters
teixidor de lli
Història
Oficis manuals
Menestral que fabricava teixits de lli; normalment treballava també el cotó i el cànem (en especial al País Valencià), i a vegades la llana.
A diferència dels teixidors de llana, eren menestrals independents, si bé la indústria del lli no tingué al Principat la mateixa difusió que la draperia A Barcelona, el gremi de teixidors de lli i de cotó fou creat al s XIV ordinacions del 1325 i el 1394 i rebé nombroses disposicions i privilegis durant els s XV 1402, 1466, XVI 1550, 1599 i XVII 1662-69 Durant el XVIII el gremi mantingué la seva cohesió interna, però sense participar gaire de l’embranzida econòmica de la centúria Al Principat hi hagué gremis de teixidors de llana i de lli Igualada, Cardona, Solsona, de lli i cotó…