Resultats de la cerca
Es mostren 8 resultats
escaire
Escaire metàl·lic
© Fototeca.cat-Corel
Disseny i arts gràfiques
Oficis manuals
Instrument de fusta, metall o plàstic constituït per dos rengles perpendiculars formant una L o una T (doble escaire), emprat per a traçar angles rectes, línies paral·leles, etc.
escaire
Oficis manuals
Estri de taller, de fusta d’alzina o metàl·lic, que permet de verificar si una peça obrada és escaire o si un buc o un bastigi formen fals escaire.
Hom l’empra també per a assenyalar la longitud i la situació de metxes i forats a l’hora d’aparellar el fustam per al muntatge
corró
Oficis manuals
Estri de pintar, format per un cilindre dur folrat de matèria absorbent (feltre, pell de xai amb pèl, escuma de poliuretà) que gira sobre un eix metàl·lic, el qual, torçut convenientment, també serveix de mànec.
Permet d’obtenir una distribució regular i una ràpida execució del treball
martell
Tipus de martell
© Fototeca.cat
Oficis manuals
Eina de percussió constituïda per un cap de forma allargada i generalment metàl·lic (els extrems del qual són el cap i la pena), fixat, formant una T, en un mànec, generalment de fusta, que el travessa per l’ull.
Hom l’empra per a clavar claus o afermar-los, batre metalls, fornir a una altra eina l’energia necessària per a efectuar el treball, etc És una de les eines més antigues i el prototip de les que treballen per percussió N’hi ha de diverses formes, adaptats a la feina específica a què són destinats en cada ofici Els martells reben diferents noms concrets, segons la forma martell de bola, de punta, de tall, d’orelles, etc, l’ús martell de marcar, de reblar, etc o l’ofici martell de fuster, de picapedrer, de tapisser, etc Hom utilitza els de cap d’acer amb punta de bola per a reblar, i els de…
espàrrec
Oficis manuals
Tija o pern, generalment metàl·lic, sense cabota i roscat per tots dos extrems que serveix d’element de subjecció, emprat per a unir dues peces, per a fixar una peça a la bancada d’una màquina, a una paret, etc.
rodet
Tecnologia
Oficis manuals
Cilindre de fusta, de cartó, metàl·lic, etc, amb un forat central que permet d’introduir-hi una ànima, especialment si és proveït de valones o volanderes als extrems, entorn del qual hom enrotlla o és enrotllat fil, filferro, paper o d’altres matèries flexibles.
sedàs
sedàs
© Fototeca.cat
Oficis manuals
Cèrcol generalment de fusta proveït d’un fons de teixit més o menys clar de cerres, de fil de seda, de fil metàl·lic, etc, o de xapa perforada, de forats més o menys grans, que serveix per a separar a mà les partícules de diferent grandària de farina, guix o altres matèries pulverulentes o granulars que hom hi passa.