Resultats de la cerca

L’ofici de ferrer fou el punt inicial de l’especialització dels gremis metallúrgics, els qual s’anaren separant d’aquest al mateix temps que el gremi es dividia en diferents variants tècniques A València, des del 1283 hi hagué un gremi de ferrers, unit en principi amb els manescals i els argenters ordinacions del 1298, renovades el 1329 la unió amb els manescals es mantenia en les del 1740 A Mallorca les ordinacions de ferrers són del 1630 A Barcelona se separaren successivament del gremi de ferrers els oficis de serrallers o ferrers manyans, radicats al carrer del Regomir 1380,…

Era un dels oficis que a Barcelona, el 1596, eren integrats dins la confraria de julians mercers vells, juntament amb els paternostres Sembla que eren oficis difosos pels immigrants francesos, tan abundosos a Catalunya durant el segle XVI Posteriorment es perdé llur existència corporativa

Anomenats també serrallers, formaren gremis propis a partir de les corporacions de ferrers A Barcelona, el 1380, es formà una confraria de ferrers manyans , que s’organitzà a l’inici del segle XV i rebé ordinacions el 1538 i el 1708 Comprenia també els oficis d’agullers i d’armers Al segle XVIII el gremi experimentà un notable creixement i estengué les activitats a la fabricació de maquinària tèxtil A la majoria de les ciutats formaven part dels grans gremis d’oficis metallúrgics elois, que en general eren dirigits pels ferrers Els manyans apareixen com a capdavanters de les confederacions…

Segons els oficis, hom els anomena també fals escaire , capserrat o salta-regle

Aquesta denominació tendí, al s XVI, a ésser substituïda per la d'adroguer Es conserva en alguns indrets, com a Perpinyà on des del 1360 constituïa una unió d’oficis i a Girona

Ofici mencionat a Barcelona des del 1257, s’erigí en gremi al s XV, i fou reorganitzat el 1712 A València, els estanyers formaven un dels braços del gremi d’armers Normalment els estanyers eren inclosos en els gremis de treballadors del metall, o de diferents oficis

El gremi de sastres era el més important dels oficis de la confecció al voltant se’n trobaven altres de més especialitzats, menys nombrosos i de menys importància econòmica i social, com els de calceter, peller o robavellaire i giponer, oficis que en general se separaren dels sastres durant els segles XV i XVI i s’hi reintegraren al llarg dels segles XVII i XVIII Posat sota l’advocació de santa Maria Magdalena, el gremi de sastres era, pel nombre dels seus confrares, el primer o dels primers de les grans ciutats Fins i tot es produí la separació dels fadrins en una…