Resultats de la cerca

Nicolau V 1447-1455 n'encarregà un projecte —de creu llatina— a LB Alberti, i B Rossellino —restaurador de l’església de Sant Francesc a Assís— començà a erigir el nou cor La mort del papa féu suspendre l’obra, que, en gran part, fou destruïda Juli II 1503-13 n'encarregà un nou projecte —de planta central— a Bramante i en collocà la primera pedra 1506 L’obra fou continuada i retocada successivament pels arquitectes Rafael, Peruzzi, Sangallo i, finalment, per Miquel Àngel A la mort d’aquest 1564 hi mancava només la cúpula Al començament del segle XVI, sota Sixt V, fou novament canviat el…

Un primer edifici fou erigit per Constantí 324 sobre el lloc tradicional de la tomba de l’apòstol Més tard 388 Valentinià i Teodosi hi erigiren la gran basílica, completada el 395 per Honori No sofrí canvis importants fins a l’incendi del 1823 De l’antiga només resta l’arc triomfal, amb els seus mosaics del segle V Reconstruïda 1854 d’acord amb el plànol antic, consta de cinc naus llargues i espaioses, separades per quatre files de columnes És servida per benedictins d’ençà de la construcció de l’abadia contigua 737, que tingué la màxima esplendor durant la reforma de Cluny segles X-XI En fou…

Anomenada “cap i mare de totes les esglésies de la ciutat i del món” —antic títol de Jerusalem— pel fet d’ésser la catedral del bisbe de Roma, fou dedicada originalment al Salvador Després de la destrucció a causa d’un terratrèmol 896, fou reedificada per Sergi III 904-911 i dedicada a Joan Baptista ben aviat hi fou associat Joan Evangelista Destruïda per dos incendis 1308 i 1360, l’edifici actual fou construït sota diversos papes d’ençà d’Urbà V, pels arquitectes D Fontana 1543-1604 i F Borromini 1599-1667 La façana és obra d’A Galilei ~1734 A la banda NW de la basílica hi ha l’antic…

El nom li ve del fet d’ésser la més gran de les vuitanta esglésies dedicades a la Mare de Déu És coneguda també per basílica liberiana , perquè hom la identifica amb la basílica profana que el papa Liberi, al segle IV, degué cristianitzar una llegenda tardana diu que l’edificà en commemoració del miracle d’una nevada el mes d’agost —d’ací el títol ad nives — i que hom celebra en la festa de les Neus i també per Sancta Maria ad praesepe , perquè ja al segle VII hom hi creia guardat el pessebre de Betlem Sixt III 432-440 li donà l’estructura actual, la dedicà a la Mare de Déu el concili d'Efes…

Si bé utilitza les tècniques i especialitats circenses tradicionals, es caracteritza per la recerca d’una complicitat intelligent i sensible amb l’espectador, l’absència de feres a la pista i la potenciació de l’element emocional per damunt de la mera exhibició de les habilitats o el desafiament del risc En llur majoria, els artistes d’aquest corrent no provenen de nissagues circenses i aprenen l’ofici en escoles de circ oficials o privades El moviment té fortes connexions amb altres disciplines artístiques teatre i circ de carrer, dansa, òpera, mim, commedia dell’arte , slapstick , pantomima…

Hom situa la seva aparició a París vers el 1770, en l’anomenat cafè concert cafè 4 3 Més endavant hom creà nous locals, el cabaret, amb espectacles de característiques similars Les varietats assoliren un èxit extraordinari a tot Europa, principalment a Alemanya i Anglaterra, i als EUA Als Països Catalans els espectacles de varietats aparegueren a la darreria del s XIX, importats principalment de França Hom en presentava als cafès cantants barcelonins, inicialment, com l’Edèn Concert o l’Arnau, i, a València, el cafè teatre Martí 1916 Posteriorment, els anys vint, hom en millorà la qualitat,…