Resultats de la cerca
Es mostren 9 resultats
varietats
Arts de l'espectacle (altres)
Espectacle format per números independents de cant, ball, prestidigitació, escenes còmiques, acrobàcia, etc, sense cap relació entre ells.
Hom situa la seva aparició a París vers el 1770, en l’anomenat cafè concert cafè 4 3 Més endavant hom creà nous locals, el cabaret, amb espectacles de característiques similars Les varietats assoliren un èxit extraordinari a tot Europa, principalment a Alemanya i Anglaterra, i als EUA Als Països Catalans els espectacles de varietats aparegueren a la darreria del s XIX, importats principalment de França Hom en presentava als cafès cantants barcelonins, inicialment, com l’Edèn Concert o l’Arnau, i, a València, el cafè teatre Martí 1916 Posteriorment, els anys vint, hom en millorà…
boîte
Arts de l'espectacle (altres)
Local d’un tipus poc concret, per regla general no gaire gran, on tenen lloc preferent les actuacions de cantants, de conjunts i grups musicals i, també, les varietats.
Aquests locals, sobretot a França, serviren de lloc d’aprenentatge de molts autors i intèrprets de cançons
Okito
Arts de l'espectacle (altres)
Nom artístic de Theodore Bamberg, membre de la nissaga d’il·lusionistes Bamberg, tradicionalment lligada a la cort holandesa.
D’estil impecable i refinat, debutà a 11 anys durant les festes d’aniversari de la princesa Guillermina Afectat de sordesa, entre 18 i 20 anys adoptà el personatge d’inspiració oriental primer japonès i després xinès, que li permetia de fer l’espectacle en silenci El 1900 actuà al Folies-Bergère i altres locals parisencs i posteriorment fou aplaudit als millors locals de Londres Palace Theatre, Oxford Pavilion, Tivoli, etc Recorregué tot Europa i viatjà per Àfrica, Java, Sumatra, l’Índia, la Xina i Siam actual Tailàndia El 1908 arribà als Estats Units i, del 1909 al…
cafè concert

Café-concert, obra d’Edgar Degas (c. 1876–77)
Música
Arts de l'espectacle (altres)
Cafè on eren presentats números de música o de cant en una tarima o en un petit escenari.
A partir de mitjan segle XIX s’hi anaren afegint altres atraccions números còmics, illusionisme, ballet, mímica, etc, i els locals, generalment exòtics i decorats amb luxe, s’adaptaren a la preeminència de l’espectacle Molt estesos per tot Europa, decandiren després de la Primera Guerra Mundial
music-hall
Arts de l'espectacle (altres)
Nom que reberen a Anglaterra, des del començament del segle XIX, els locals o teatres de varietats dedicats principalment als números musicals.
Es destacà especialment l’anomenat Canterbury Hall, de Charles Morton, que per aquest motiu n'ha estat considerat el fundador Fou el primer a cobrar drets d’entrada —en lloc d’una consumició—, fet que el distingí de l’anomenat cafè concert Aquesta mena d’espectacles s’estengué a mitjan s XIX i assolí una època d’apogeu entre el 1890 i el 1925, en què sorgiren grans figures, com Josephine Baker, Maurice Chevalier, etc Actualment funcionen, a Londres, el Palladium, i a París l’Olympia, entre d’altres
efecte
Arts de l'espectacle (altres)
Complement acústic o visual destinat a reforçar la creació d’un ambient o a condicionar la visió de l’espectador.
Des de temps molt antic el teatre ha emprat efectes sonors trons, vent, etc, produïts de la manera més diversa, fins que al s XIX els locals installaren aparells manuals específics per a produir-los L’aparició del teatre radiofònic i la del cinema sonor promogueren l’enregistrament en disc d’efectes sonors L’ús de la llum elèctrica als escenaris fomentà els efectes luminotècnics per a produir un ambient o a destacar un espai Per a provocar efectes especials pluja, boira, neu, etc hom empra tota mena de trucs En cinema, el mitjà tècnic de la projecció ha facilitat la utilització d…
Carles Bucheli i Sabater
Arts de l'espectacle (altres)
Il·lusionista conegut amb el nom artístic de Carlston
.
Barceloní d’adopció, de ben jovenet se sentí atret per la màgia, que practicà primer com a aficionat i més tard com a professional Basant-se en llegendes i tradicions hindús, el 1939 muntà el fastuós espectacle Misterios de la India legendaria , amb què triomfà als locals de més renom de l’Estat espanyol Teatre Principal de Sant Sebastià, Circ Price de Madrid, Circ Olympia de Barcelona, Teatre Argensola de Saragossa, etc gràcies a la pulcritud, la luxosa presentació i la imaginativa posada en escena amb què executava els jocs Client assidu de la botiga El Rey de la Magia de…
Jean-Eugène Robert-Houdin
Arts de l'espectacle (altres)
Il·lusionista francès expert en telepatia i percepció extrasensorial.
És considerat el pare de l’illusionisme modern, activitat que amb ell deixà de ser una simple atracció de fira per a convertir-se en espectacle de saló, gràcies a l’elegància i el vernís científic que sabé imprimir a les sessions màgiques Millorà el mètode de senyals per als efectes de mentalisme i desemmascarà els farsants que donaven explicacions sobrenaturals als jocs d’illusionisme Fou el primer que usà l’electricitat en les manipulacions i que inclogué suspensions i levitacions als espectacles Assolí tant de prestigi, que, el 1856, Napoleó III el comissionà a Algèria per neutralitzar la…
ombres xineses

Ombres xineses d’animals fetes amb les mans
Arts de l'espectacle (altres)
Espectacle basat en les ombres que, valent-se de figures gairebé sempre articulades, un operador invisible projecta en un llenç blanc situat entre ell i els espectadors.
Aparegué, segons la majoria de tractadistes, a la Xina, si bé per a alguns la seva aparició se situa a l’Índia o al Tibet A la Xina és documentat al segle XI Primerament les figures eren de paper i després de pell de cabra, de bou i, sobretot, d’ase un bastonet les travessava a fi de poder-les fer moure mitjançant uns fils S'estengué ràpidament segle XII per tot l’Orient llunyà i mitjà, i variava segons els llocs la pell amb la qual eren fetes les figures Al segles XVII és documentat a Itàlia, d’on passà a França al segle XVIII, on tingué una gran anomenada el Théâtre de Séraphin al Palais-…