Resultats de la cerca

S’inicià com a director d’escena amb els muntatges de Yo era un tonto y lo que he visto me ha hecho dos tontos 1974 i Nocturn per acordió 1975, dos espectacles a partir de textos de J Salvat-Papasseit de la companyia Dagoll Dagom Els anys 1977 i 1978 dirigí dos èxits seguits que consolidaren la seva carrera No hablaré en clase , de J Parramon i el mateix Joan Ollé, i Quan la ràdio parlava de Franco , de JM Benet i Jornet i Terenci Moix Entre els muntatges que dirigí els anys vuitanta cal esmentar Els pledejaires 1983, de J Racine Crímenes y locuras del traidor Lope de Aguirre 1986, de J…

Llicenciat en direcció i dramatúrgia per l’Institut del Teatre de la Diputació de Barcelona el 1997 Treballà com a ajudant de direcció de Sergi Belbel i de Rosa Novell El 1998 dirigí Els fusells de la mare Carrà , de B Brecht, i el 1999 presentà al Festival Grec Jordi Dandín , de Molière Posteriorment, dirigí nombrosos muntatges, entre els quals destaquen Tartuf, o L’impostor , de Molière 2000 Enric IV , de L Pirandello 2001 Primera història d’Esther , de S Espriu 2007, o El cercle de guix caucasià , de B Brecht 2008, entre molts altres El 2002 creà a Barcelona La perla 29, un espai per a la…

Cursà els estudis d’interpretació a l’Institut del Teatre de Barcelona, i molt aviat se situà com un dels primers actors en l’escena catalana, en produccions del TNC, del Teatre Lliure del qual forma part des del 2002 i d’altres Debutà com a professional a Tàlem , de Sergi Belbel 1990, sota la direcció del qual actuà també a La filla del mar , d’Àngel Guimerà 1991, premi de l’AADC Altres muntatges remarcables són  El somni d’una nit d’estiu , de William Shakespeare direcció de Calixto Bieito, 1991  Lo desengany , de Francesc Fontanella direcció de Domènech Reixach, 1992  De poble en poble ,…

Cursà filosofia i lletres a la Universitat de Barcelona, i el 1962 s’incorporà com a alumne lliure a l’ Escola d’Art Dramàtic Adrià Gual , on entrà en contacte, entre d’altres, amb Maria Aurèlia Capmany, Ricard Salvat, Carme Serrallonga i Fabià Puigserver, que l’influirien decisivament en la seva obra Es donà a conèixer amb Una vella, coneguda olor 1964, premi Josep M de Sagarra 1963 El seu teatre, d’inspiració realista, es basa, sovint, en tècniques d’origen literari fulletó, ciència-ficció, còmic, etc i té com a temàtica principal les dificultats de la vida quotidiana En 1974-81 fou…

Graduat a l’Institut del Teatre de la Diputació de Barcelona, fou director de la Real Escuela Superior de Arte Dramático, amb seu al Teatro Real de Madrid 1968-70, de l’ Institut del Teatre  1971-80, que revitalitzà enormement, del Centre Dramàtic de la Generalitat de Catalunya  1982-88, i des del 1998, de l’ Escenari Joan Brossa   —del qual també fou cofundador, juntament amb l’illusionista Hausson , amb el qual collaborà sovint —, institució refundada el 2010 com La Seca-Espai Brossa, Fàbrica de Creació i el 2018 com Escenari Joan Brossa, entitat vinculada a la Fundació Joan Brossa 1999, de…

A un any d’edat anà a viure amb els seus pares al refugi de Cap del Rec Cerdanya, cosa que li donà una gran familiaritat amb l’alta muntanya i l’esquí i facilità que es pogués entrenar en el medi alpí Dedicat a la competició d’alt nivell especialitat muntanya i escalada des del 2005, aquest mateix any ingressà al centre d’educació física de la Universitat de Perpinyà de Font-romeu Alta Cerdanya, on compaginà la formació amb l’entrenament Des d’aleshores, ha anat ampliant un palmarès com més va més extraordinari, molt sovint al límit de les capacitats humanes, que l’ha convertit en una figura…

Els seus espectacles, sovint situats fora de l’àmbit escènic tradicional, cerquen la provocació de l’espectador mitjançant el recurs a emocions elementals, com ara l’agressivitat, l’angoixa i la por, expressades amb una mímica primitivista de gran impacte Pel que fa a l’escenografia, utilitzen material heteròclit relacionat amb el món urbà i la iconografia futurista, i el tractament de la llum i del so emfatitza la contundència dels espectacles, entre els quals cal esmentar Accions 1984, Suz/O/Suz 1985, Tier Mon 1985, Noun 1990 i l’espectacle de la cerimònia d’inauguració dels Jocs Olímpics…

Introducció L’any 2011, la pellícula Pa negre va ser nominada als Oscar –que es lliuren al mes de febrer de l’any següent–, i tot i que finalment no va aconseguir l’estatueta com a millor pellícula de parla no anglesa, la projecció que va adquirir la pellícula i el conjunt de la cultura catalana arreu del món va ser de primer ordre De la mateixa manera, el 2017 va ser l’any d’ Estiu 1993 , de Carla Simón, ja que al setembre va ser l’escollida per representar l’Estat espanyol al certamen organitzat per l’Acadèmia de Cinema Nord-americà Mentrestant, el film rodat en català ja va triomfar al…

Introducció En l’àmbit de les arts escèniques, el 2014 va estar marcat per una lleugera recuperació després dels nefastos resultats obtinguts l’any anterior Així, la temporada 2013-14 es va tancar als teatres barcelonins amb un augment d’un 5% de recaptació, d’un 3% de públic i d’un 8% d’ocupació, amb relació a les dades de la temporada anterior Tenint en compte les circumstàncies especialment negatives, com van ser el perllongament de l’IVA del 21% o les restriccions pressupostàries amb les quals es van veure afectats els circuits d’exhibició, aquestes dades van ser rebudes pel sector…