Resultats de la cerca
Es mostren 23 resultats
Iṣḥāq Lúria
Judaisme
Místic jueu.
De família alemanya, fou educat a Egipte, on conegué el Séfer ha-Zohar i adoptà la càbala Establert a Safed 1570, tingué nombrosos deixebles, entre els quals Ḥayyim Vital, el principal divulgador de la seva doctrina Lúria elaborà un sistema místic eminentment visionari, però encaminat a la seva aplicació pràctica i inspirat, en bona part, per Yosef Alcastell de Xàtiva Malgrat que hom li atribueix tres himnes dedicats als tres àpats del sàbat, sembla que únicament escriví un comentari parcial al Zohar
happening
Art
Teatre
Manifestació artística i teatral consistent en un espectacle de desinhibició, de comunicació intel·lectual i d’agitació política.
Portat a terme per una comunitat en plena llibertat d’improvisació, on ha desaparegut la distinció tradicional entre artista i espectador, bé que hi ha sempre un guió de base que n'especifica el contingut i l’estructura En el camp artístic es desenvolupa en el marc de l’avantguarda neodadaista i conceptual contemporània en teatre adopta les característiques de festa, de ritu i de psicodrama terapèutic Tingué el primer desenvolupament als EUA durant el decenni dels anys cinquanta, especialment en l' off Broadway novaiorquès
Oscar Wilde

Oscar Wilde
Literatura anglesa
Teatre
Dramaturg, novel·lista, poeta i assagista irlandès en llengua anglesa.
Estudià al Trinity College de Dublín, i més tard a Oxford, on sobresortí en els estudis clàssics El 1878 guanyà el premi Newdigate Dotat d’un domini excepcional del llenguatge, el seu estil brillant, que es reflectí tant en l’obra literària com en assaigs i articles en la premsa, aviat li reportà una notable popularitat Adoptà unes maneres afectades i frívoles que escandalitzaren la societat victoriana, la qual criticà amb ironia i mordacitat Això i l’hedonisme amoralista que professava obertament li crearen nombrosos enemics Fou un decidit partidari del corrent estètic de l’art…
Arthur Adamov
Teatre
Dramaturg d’origen armeni, de formació francesa i resident a París des del 1924.
Participà com a poeta i periodista en el superrealisme, i des del 1950 esdevingué una de les figures més importants del teatre de l’absurd, amb La grande et la petite manoeuvre 1950, L’invasion 1950, Le professeur Taranne 1951 i Le ping-pong 1953 El 1955 inicià una nova etapa amb les obres Paolo Paoli 1957 i Printemps 71 1960, on adoptà els temes i les tècniques del teatre èpic Amb La politique des restes 1962 presenta la relació entre la neurosi individual i el seu rerefons social i polític, i a Off limits 1969 es reflecteix l’agudització de la seva crisi psicològica, que acabà…
escola d’art dramàtic
Educació
Teatre
Escola destinada a l’ensenyament de les tècniques teatrals i especialment a la formació dels actors.
Les escoles d’art dramàtic, sorgides al final del s XVIII, foren sovint annexes als conservatoris La majoria s’especialitzaren en les tècniques de la veu escoles de declamació fins que la complexitat interpretativa demanada a l’actor ha fet adquirir importància a altres tècniques expressió corporal, improvisació, etc Des de la fi del s XIX, l’aparició de grans teòrics ha potenciat la creació d’escoles a llur entorn Als Països Catalans la creació de la primera escola data del 1913 Escola Catalana d’Art Dramàtic, que posteriorment adoptà els noms d'Institució del Teatre i Institut…
Giovan Battista Andreini
Teatre
Autor dramàtic i actor italià.
Fill de Francesco i Isabella Andreini, cèlebres actors, estudià a Bolonya i el 1594 s’incorporà a la companyia “dei Gelosi” —on adoptà el sobrenom de Lelio— i, més tard, a la “dei Fedeli” Viatjà ininterrompudament al davant de la seva companyia per Itàlia, França i Alemanya Com a autor, procurà d’unir la tradició classicitzant amb la del teatre improvisat Les seves millors obres són de caràcter còmic i llicenciós Turca 1608, I due Lelii simili 1622, Due commedie in commedia 1623, etc Però, segons les circumstàncies, escriví també drames religiosos, com La Maddalena 1610, i tragi-…
Vidal Yosef ben Labí
Economia
Literatura
Judaisme
Escriptor i financer jueu.
Fill de Benvenist de la Cavalleria, fou educat per Šelomó ben Mešullam de Piera Sembla que és ell qui es convertí al cristianisme arran de la disputa de Tortosa i adoptà el nom de Gonçal de la Cavalleria al maig del 1414 ja apareix documentat amb el nom cristià Fou racional de Saragossa 1415 i tresorer 1430 de l’impost del fogatge dels municipis aragonesos Poeta, és autor, a més a més, de la traducció a l’hebreu d’una obra mèdica Gérem ha-ma'alot , ‘Substància dels mèrits’ atribuïda a Jeroni de Santa Fe, i, al castellà, dels De Officiis i el De amicitia de Ciceró, ambdues avui…
Carles de Boïl
Literatura
Teatre
Poeta i autor dramàtic.
Fill de Valerià Boïl, legitimat el 1585 Senyor de Massamagrell i de la Pobla de Farnals Ingressà a l’ Acadèmia dels Nocturns 1592, on adoptà el nom de Recelo Fundà l’ Acadèmia dels Adorants 1599-1600 És autor de vint-i-quatre poesies en llengua castellana, que presentà als certàmens poètics valencians dels anys 1600, 1602 i 1608 Amb el nom de Carlos Boïl Vives de Canesmas publicà la comèdia El marido asigurado València 1616, de trama hàbil i vigorosa, precedida d’un Romance a un licenciado que deseaba hacer comedias , en el qual exposa la seva opinió sobre l’art de compondre…
,
Fernán Pérez Coronel
Religions orientals
Judaisme
Nom que adoptà l’últim gran rabí de Castella, Abraham Senior, en convertir-se arran del decret d’expulsió del 1492.
Durant el regnat d’Enric IV de Castella fou arrendador major d’imposts Decidit partidari de la causa de la princesa Isabel, intervingué 1473 en la reconciliació d’aquesta amb el rei i l’ajudà en la presa de Segòvia 1374 Detingué durant molts anys el càrrec d’arrendador major dels imposts de la corona de Castella i finançà, juntament amb Iṣḥaq Abravanel, la guerra de Granada Fou batejat solemnement a Guadalupe amb diversos membres de la seva família i apadrinat pels reis Isabel i Ferran, dels quals rebé una hidalguía i un regiment a Segòvia
Lina Morgan

Lina Morgan
Teatre
Pseudònim de l’actriu castellana María de los Ángeles López Segovia.
A tretze anys començà a actuar en una companyia teatral, i, tres anys després, s’incorporà a la companyia de Matías Colsada com a professional El 1956 féu el seu primer paper protagonista i adoptà el pseudònim pel qual fou coneguda A partir de la segona meitat dels anys cinquanta aconseguí una gran popularitat en el teatre de Madrid com a intèrpret de papers còmics en comèdies i revistes de la companyia de Colsada, sobretot els anys vuitanta en obres com Vaya par de gemelas , El último tranvía per la qual aconseguí el premi Fotogramas de Plata el 1987 o Celeste no es un color…