Resultats de la cerca
Es mostren 2076 resultats
premsa clandestina
Comunicació
Publicacions editades al marge de la legalitat vigent, normalment en èpoques d’anormalitat democràtica.
Modernament i als Països Catalans, hom troba antecedents de premsa clandestina l’any 1917 en què, amb motiu de l’Assemblea de Parlamentaris, La Veu de Catalunya edità les Fulles numerades per tal d’informar l’opinió pública Durant la Dictadura de Primo de Rivera, els grups independents lligats a Francesc Macià publicaren diversos butlletins Arran dels fets del 6 d’octubre de 1934, renasqué la premsa clandestina a càrrec d’Estat Català i d’altres partits nacionalistes radicals, així com dels diversos corrents comunistes La Guerra Civil de 1936-39 i, sobretot, els fets de Maig del 1937,…
vomitori
Teatre
En els teatres i amfiteatres romans, cadascuna de les portes (en llatí vomitoria) obertes damunt la càvea que donaven accés a les grades.
teatrologia
Teatre
Disciplina crítica encarregada d’examinar el fet teatral en la seva globalitat i d’estudiar l’espectacle en totes les seves formes i aspectes.
Una disciplina que, a més a més, reivindica la seva autonomia metodològica i analítica
teatre document
Teatre
Terme sorgit a Alemanya per a definir el teatre d’informació i denúncia dels anys seixanta, que segueix el model del teatre polític i d’agitació dels anys vint (Erwin Piscator).
Tracta temes historicopolítics amb una finalitat crítica i utilitza materials documentals com fotografies, pellícules, articles de premsa, estadístiques, etc En principi no inclou la ficció
teatralitat
Teatre
Concepte que designa tot allò que, en la representació o en el text dramàtic, és específicament teatral.
En la definició de RBarthes, la teatralitat és “el teatre menys el text, és una espessor de signes i de sensacions que es construeix en escena a partir de l’argument escrit és aquesta mena de percepció ecumènica d’artificis sensuals, gests, tons, distàncies, substàncies, llums, que submergeix el text en la plenitud del seu llenguatge exterior”
moralitat
Teatre
Gènere teatral que s’estengué per Europa durant el segle XV caracteritzat per l’aparició de personatges al·legòrics i per la finalitat edificant.
Hom en troba les mostres més representatives a Anglaterra amb els morality play The Castle of Perseverance 1425 i Everyman c 495 En la dramatúrgia catalana hom pot considerar moralitats la Representació de la Mort c 1550, la Consueta del Juí i la Consueta dels Set Sagraments , totes tres de procedència mallorquina i copiades en manuscrits del s XVI
kyōguen
Teatre
Tipus de representació bufonesca originat al Japó al segle XIV i mantingut per tradició fins als nostres dies.
Es caracteritza pel joc de paraules, la mímica i la improvisació Són peces breus que, a manera dels nostres entremesos, s’intercalen entre les peces d’un espectacle nō Per primer cop es veieren a Catalunya en el marc del Colloqui de Teatre Medieval celebrat a Girona el 1992, interpretades per la companyia Sigueyama
kathākali
Teatre
Forma de teatre indi sorgida cap al segle XVII a Kerala.
Es tracta d’una dansa dramàtica, d’origen aristocràtic, sobre temes mitològics i d’esperit religiós, en què els actors s’expressen únicament a través dels moviments, particularment els gestos de les mans o mudres , i de vegades a través de sons estilitzats de fúria, sorpresa o por
generador de caràcters
Electrònica i informàtica
Comunicació
Equip per a inserir caràcters i gràfics en un senyal de vídeo.
tràgic | tràgica
Teatre
Que implica una tragèdia o esdeveniment funest, acomplert en circumstàncies que impliquen una tragèdia.