Resultats de la cerca
Es mostren 22 resultats
John Falstaff
Teatre
Personatge còmic shakespearià que apareix a Enric IV i a Les alegres comares de Windsor.
Físicament voluminós i de caràcter fatu i presumptuós, probablement és inspirat en sir John Oldcastle, executat el 1417 per heretgia i alta traïció Sobre la seva figura, Verdi creà l’òpera Falstaff , estrenada a Milà el 1893 a Barcelona, el 1896 i O Welles en feu el film homònim 1965
utriusque iuris
Dret
Locució que significa ‘d’ambdós drets’ i que hom usa per a indicar que una norma, un precepte, una llei, etc, és recollida tant pel dret civil com pel canònic.
Aquesta locució també apareix en ablatiu in utroque iure , per a indicar que un advocat té ambdues llicenciatures dret civil i dret canònic
Colombina
Teatre
Personatge de la Commedia dell’Arte
.
És una serventa jove, llesta i xerraire, amiga o muller d’Arlequí Durant els s XVII i XVIII apareix també com a protagonista d’obres basades en les figures de la Commedia dell’Arte Lesage, Goldoni, etc
dret natural
Dret
Conjunt de principis jurídics teòricament superiors al dret positiu, als quals aquest s’ha d’acomodar.
Els defensors del dret natural el qualifiquen com a sistema de valors amb dues característiques principals la universalitat i la immutabilitat Fonamentat en la natura de l’home, considerada en ella mateixa i en les seves relacions amb l’ordre universal de les coses, a la pràctica el dret natural apareix, i es desenvolupà històricament, com la cobertora ideològica justificadora d’un cert ordre jurídic i d’una organització social determinada
monodrama
Teatre
Espectacle teatral —molt divulgat a França i a Alemanya durant el segle XVIII— en el qual apareix un sol personatge que recita sobre la base d’un comentari musical executat per l’orquestra.
séquia de Rovella
Dret
La darrera, aigües avall, de les set séquies de la dreta del Túria, els síndics de les quals formen el Tribunal de les Aigües de València.
El primitiu assut era prop de la ciutat, tocant a l’actual passeig de la Petxina, però fou reiteradament perjudicat per les riuades darrerament se serveix de la cassola de Quart de Poblet Actualment a la ciutat només rega el Jardí Botànic i serveix per a l’escorxador municipal comença a regar les terres de Montolivet fins a Pinedo La urbanització ha fet que les 586 ha regades que hom calculava s’hagin reduït a menys de 300 ha Té dret a 14 files i rep els desguassos del Valladar i rega també francs i marjals veïns no incorporats a la comunitat A l’edat mitjana aquesta séquia fou el canal…
Pere Agustí Morlà
Història del dret
Dret
Jurisconsult.
Vida i obra Format a les universitats de València, Salamanca i Alcalà, exercí d’advocat als tribunals valencians i fou nomenat oïdor civil en l’Audència de València És autor del tractat Emporium utriusque Iuris quaestionum, in usu forensi admodum frequentium 1599, en el qual apareix un dels primers repertoris d’escriptors valencians de què es té notícia Tot i que la informació és recollida per matèries, la disposició dels autors en cadascun dels diferents apartats és bastant desordenada Havia de constar de cinc parts —dues sobre dret civil, dues sobre dret canònic i…
,
codificació
Dret
Acció d’aplegar en un cos legal únic, denominat codi
, les lleis i els costums que fan referència a una determinada branca jurídica, a través d’una ordenació sistemàtica que simplifiqui i unifiqui.
Té un caràcter englobador i pretén de regular totes les situacions, omplint les llacunes existents i fornint elements d’interpretació de situacions futures i d’aplicacions a fer-hi La seva finalitat és la d’accelerar la política unificadora nacional i de centralització, establir un sistema de seguretat jurídica i garantir la permanència de l’ordre institucional El moviment codificador apareix al segle XIX, fonamentat en les idees racionalistes desenvolupades al segle anterior rebé un gran impuls a partir de Napoleó, que procedí a la codificació del dret privat civil, mercantil,…
espai
Teatre
Lloc en el qual es desenvolupa una acció dramàtica.
Com a espai teatral inclou tant l’anomenat espai escènic com l' espai espectador L’espai escènic és una totalitat teoricotècnica en la qual es presenta el treball de tots els elements que intervenen en un fet teatral, mentre que l’espai espectador és el lloc on els espectadors, en actitud passiva o bé activa, presencien el fet teatral, que té lloc en l’espai escènic, o en participen L’espai escènic no és únicament l’espai topogràfic on es produeix el fet teatral, sinó que també en poden formar part la llum, el so, el color, la temperatura, l’olor, etc En tot espai…
Pere Albert
Cristianisme
Dret
Jurista i eclesiàstic.
Estudià a Bolonya i fou canonge de la seu de Barcelona entre el 1233 i el 1261, data, segons sembla, de la seva mort Considerat com la màxima personalitat de la ciència jurídica del seu temps, la seva tasca fou molt apreciada per Jaume I i per Ramon de Penyafort A partir de la seva intensa activitat com a jutge, intervingué en algunes gestions de caràcter diplomàtic que li confià el monarca, i assistí, com a procurador de la seva diòcesi, al concili provincial de Tarragona, convocat per l’arquebisbe Albalat Al segon terç del segle, redactà la seva obra fonamental Tractatus de…